28 de gener del 2008

Cursa Popula Sant Vicenç: La crònica

Pobre presencia en la fita atlètica del diumenge a Mollet i sense grans estrelles (Foular, The Truck i Leffy the Leff grans absents). Ara bé això no va impedir l'emocionant desenllaç de la cursa, sobretot l'últim quilòmetre de recorregut. Però no avancem esdeveniments.
Matí gelat a Mollet, 0 graus marcava el Mazda, paisatge cobert de blanca gebrada. Poca organització i descontrolada, quan arribàrem tot just estaven penjant el llistats d'inscrits. Mica a mica sortia el sòl i anava arribant gent. La motivació minvava... pensaments com 'aquí no hi ha gaire nivell' o 'avui no cal que donem el 100%' s'intercanviaven entre els dos representants dels LFR. Pobres, no eren conscients del duel mortal que a continuació es va viure a les rodalies de Mollet.
Passades les 10h un tipus en cara de sonat s'acostava a la línia de sortida amb una pistola a la mà: 'espero que sigui de fogueig' més d'un pensava. Tirat el tret de sortida corríem cap al centre del poble a bon ritme. Liebrecilla portava el ritme de la cursa, com sempre amb el coet al cul. Bala humana encara no volia 'volar' així que es mantenia enganxat al seu company. Km4 pujada significativa per creuar el pont de l'autopista i entrar finalment a zona no-urbana. Les dues pujades predecessores i el ritme de cursa començaven a fer efecte, sobretot a la bala humana, que encara patia el correctiu que va haver d'aplicar el divendres anterior a la Liebrecilla, que es pujava a les barbes. Però en Liebrecilla no defallia, es més, després de la premeditada injecció de glucosa passat el punt d'habituallament, encara imprimia un ritme més ràpid i més que haurà sigut si la bala no l'hagués retingut. 'tiqui que queden encara 3 km i es fan molt llargs'. Però en Liebrecilla es veia amb forces i seguia apretant. Així arribarem al km 9, punt culminant. L'últim quilòmetre començava amb una pujada curta però considerablement intensa, per vèncer l'autopista. En aquest moment la Bala no podia mantenir el mateix ritme de pujada si volia mantenir la seva integritat física (líquids estomacals a lloc, ja sabeu), fet que va ser aprofitat per la Liebrecilla per agafar distància, calculo que uns 100m va arribar a guanyar. Estem ja al Km 9,5. Baixada. Recuperació contra pronòstic i recordant els millors moments de glòria de la Bala Humana. La distància es retalla. La pujada ha fet l'efecte esperat a la Liebrecilla: no pot apretar més. Arribem al camp d'atletisme. Liebrecilla al cap. Bala retallant metre a metre. Falten 250m. La bala Humana, fent honor al seu pseudònim, apreta el cul i Es posa a l'altura de'n Liebrecilla faltant 200m. 'Què cabró'!!
No es recordava una arribada tant emocionant des dels temps de bipolaritat Fuoular-Bala.
Un altre dia serà, Liebrecilla!! però el diumenge la veterania es va imposar!
Les botifarres, després de 30m de cua ni les vam provar, llom amb pa a pèl i suc artificial. Amateurs.

Temps:

Bala Humana: 45:38
Liebrecilla Humana: 45:47
Guanyador: 36:34

Bala Humana

7 de gener del 2008

LA METAMORFOSIS LEFFERIANA

Cursa del Riu Ripoll 2006 (El Francès i en Fortex the Truck )

Pujada i baixada a Cadafalch 2006 (En Fular Amarillo i en Leffer de Lef)


Cursa dels Bombers 2007 (Bala Humana, Leffer de Lef, Fular Amarillo, Fortex the Truck)




Metamorfosi: Canvi pel qual una cosa perd la seva forma natural i en pren una altra. La metamorfosi dels metalls en or. La mort és una simple metamorfosi.



El canvi és lent, feixuc, du, però esperançador i sobretot re-confortable.

Sense que la societat fos conscient, al 2006 es va gestà un equip de corredors d'elit vallesà.


Un equip construït en base a tres homes;


En Fular Amarillo, un home d'esport innat i un cul inquiet, sempre penjat com els fuets quan toca terra corre que se les pela. L'home que lidera els temps i que sempre té un final demolidor, remarquem que té un curiós GP'S ple de sorpreses, tirem pel dret!!


En Bala Humana, hardcoreta i membre històric d'un equip de basquet conegut per les broques amb l'arbit i els finals dels seus sopars . Home explosiu, de grans sprints, i de bons detalls, sempre intenta deixar en les curses part d'allò que porta dins l'estomac, volen dir potar, però no parar, això mai.


Els seus històrics i continus piques són a totes les cròniques esportives del Vallès i de les contrades.


El gran xef Leffer de Leff, anima de l'equip i conegut per les seves impressionants genolleres, de dubtosa utilitat laboral. També membre del conegut equip de basquet. La seva gran capacitat de superació, fa que els seus genolls, aguantin com les alcalines.


Les darreres incorporacions són les més surrealistes; en un pacte amb el diable van decidir anar a corre amb els del Ripoll. Un cop va arribar l'hora de la veritat, s'hi van posar, i ara tenim dos ex-amants innats de la vida sedentària, diguem de sofar, play, copa i puro, practicant esport.


En Liebrecilla Ahumada; l'home revelació, amb un dels inicis més durs i plens de lesions. Gràcies a una genètica en part aragonesa (pels meus collons), s'esta convertint en l'esperança blanca de tots els criteris del país. Les males llengües parlen d'un pacte amb les aranyes.


En Fortex the Truck; que amb la seva perseverança diesel intenta seguir la resta dels leffers, és l'encarregat de mesura, analitzar i cronometrar les rutes pel Ripoll, que l'equip va realitzant. Sempre té un excel a punt, pel que sigui.


Esperem l'entrada triomfal d'Arnabo; l'home que s'ha de desvirginar a Pineda de Mar 08.



Lamentem la pèrdua del Francès (foto1), també conegut com l'Ave Fènix, del qual esperem que la mitologia faci efecte i s'afegeixi als Leffer's, com tambè esperem l'entrada d'en Johnny pulmò.



.

Cursa del Riu Ripoll (26-12-2007)


Espectacular presa d'en Liebrecilla ahumada a punt de creuar la línia de meta. Properament, els resultats.

Cursa Pineda 3-06-2007: The first complete one




Crònica NODO:

Espectacular debut del nuevo equipo Leffer's Runners en la calurosa marcha de 10k de Pineda de Mar. Eso si, no sin secuelas. En primer lugar tenemos nuevo campeón del equipo: Foular Amarillo (hasta nueva competición, LFR nº1) que impuso un ritmo mortal durante toda la carrera y mejoró su marca personal en mas de un minuto. La Bala Humana, (ex LFR nº 1) le siguió de cerca todo el recorrido, pero las tácticas rastreras le jugaron una mala pasada: alguien se dedicó a pagar a los propietarios de los sucios bares situados en la recta final de la carrera, para que empezaran con los refritos del mediodía; de esta manera la absorción de sustancias putrefactas, cancerigenas y nauseabundas en el delicado estómago del tricampeón estaban aseguradas y no pudieron resistir la tentación de supurar bilis, teniendo que bajar el ritmo de la carrera a 500 metros de la llegada. Fue un golpe bajo, las malas lenguas apuntan a una sucia maniobra del Foular. Nunca sabremos que hubiera pasado sin las arcadas...
Tras ellos (relativamente, no te flipes chaval!) tenemos al corredor que da nombre al equipo: Leffer the Leff, que también batió su propio récord en la competición. Comentar que por fin se ha cambiado de rodilleras (sigue siendo patético) por unas de mas modernas pero igualmente antiestéticas. Se piensa que así va a correrse mas.
Siguiéndole los pasos de cerca tenemos al recortador de tiempo: Fortex the Truck que no deja de mejorar su propia marca muy significativamente (de dos en dos como los donuts), a este ritmo pronto lo veremos comiéndose al(a) Leff.
Y finalmente, y no por ello menos significativo, tenemos al segundo gran triunfador de la jornada: La Liebrecilla ahumada. Las secuelas de la carrera le obligarán a dejarse el sueldo en masajes, pero se dejó el físico para poder correr y terminar la carrera a pesar de su lesión en el tobillo, a pesar de todo contabilizó un tiempo mas que digno: 51'; hay potencial para mas, lo veremos en la próxima cita atlética.
Total, estreno en la competición por equipos situendose directamante en medio de la clasificación.
.
Contracrònica NODO:

Apavullante descripión de los hechos, y mejor aún de los deshechos que nuestra respetable Bala Humana sacó por la boca momentos antes del golpe mortal. Así pues funcionó todo a la perfección, pájara final con bilis nauseabunda gracias a la trampa tendida por su compañero de filas, que sabiendo el porcentaje elevado de indigestiones, preparó a conciencia un
menú infalible. Gracias a todos/as por vuestra participación y colaboración.
Fiebre Amarilla nº1.

XXIII San Silvestre Donostiarra 2007



Leffer Posició Temps

ORIOL. 101 00:31'31"77
Foular Amarillo. 148 00:32'28"78
Bala Humana. 202 00:33'37"43
Liebrecilla Ahumada. 288 00:34'46"50
Fortex the truck. 572 00:38'13"84
Leffer the Leff. Absent
Participants 1551