22 de novembre del 2009

Cross dels esquiadors de la UES

Cursa sense gaire història, dues voltes a un circuit de 3,5 km, meitat de baixada i meitat de pujada, amb algun "sifòn" intermig, un circuit maco de fer, l'únic "però" va ser l'escassa participació: 20 corredors, dels quals la meitat feien la cursa de 3,5 (1 volta), llàstima, ben promuguda seria una esplendida jornada de cursa, encara més bona si es fessin tres voltes.

Aquest cop els Leffer's estaven representats per en Lefftenzing, Ice Man (primera cursa com a Leffer) i un servidor, no tenim ni classificacions ni temps ni res de res, de totes maneres tampoc és gaire important, va ser un mati entre família (mai més ben dit) i l'excusa perfecte per menjar-nos un bon entrepa de butifarra.......


Cargol, Ice Man i Lefftenzing representants leffers al cross

La "multitudinària" sortida......


10 de novembre del 2009

VII DUATLÓ DE PUIG-REIG

Ja hi tornem a ser… un any més… i sort que aquest any no plou… ja que l’any passat gairebé fem la duatló en kaiak !!

Sona el despertador a les 8h... ens alimentem amb un bon esmorzar ... i encara tenim dues hores de marge... ja hi som tots: la Beti, el Xapi, la Carlota, el Xipi, en Cesc i la Panzer.
Ens falten els Leffer’s...molt espaviltats ells.... però l’ any vinent els agafaré pel ganyot i no en fallarà ni un... jejeje

La Carlota i el Xapi ( aquest any lesionat), seran els paparatzis de la festa, i els demès agafem la indumentària duatlera i cap a la Plaça del 7 i ½ s’ha dit!! Som-hi!!

Gran ambient!! 300 participants preparant bicis i material als seus boxes. I la gent del Cquie... una gran família... i sobretot uns excel•lents organitzadors!! Es veuen estressats ultimant els preparatius... però com sempre amb molt bon humor...
I com a tradició... ja em tenen a punt el dorsal 13... “ mal número”... això diuen... però a mi m’agrada... si més no sempre m’ajuda a fer pòdium!!!

PIM- PAM-PUM!!! Comença la cursa a peu, a tope i de pujada... creuem la plaça i a munt cap al camí de la Via... a on el terreny canviarà de l’asfalt a un terra pedregós... aquí ja ens comencem a dispersar... a en Cesc encara el tinc controlat ( no el deixaré escapar) ... però amb la Beti i a en Xipi ja ens hem perdut.

Conec el recorregut.... recordo que és el mateix circuit com el de fa tres anys... em programo: planer i de baixada fins a la Colònia de Cal Pons, passant per la fàbrica, seguirem voral del Riu Llobregat fins a la Colònia de Cal Marçal, on comença el desnivell de pujada !!!
A en Cesc el dec portar enganxat a les bambes... però no goso mirar enrere... ara ve el tram dur... enfilarem la carena de la muntanya fins arribar al Turó de la Senyera, mític punt més alt de la cursa.
Buffff ... penso... no sé què faig aquí... tant bé que m’ hauria anat fer "soffing" aquest cap de setmana... em mentalitzo... només queden 3km i ½ de pujada i després del Turó... baixada...
Quina vista tant xula... que bonic que és aquest paisatge... com el berguedà no hi ha res!!
Toco la senyera... i de cara a vall.... rellisco i de cul a terra... empolsinada com una croqueta... però seguim...
per sort els col•legues de l’organització puigreigencs i puigreigenques
t’ animen en tot moment.



Arribo a la zona de transició... i l’ speaker per l’altaveu ja diu de les seves:
“ com cada any ... amb la tranquil•litat que la caracteritza ... tenim a la Mireia ...vaaaa ànims...!!! ”
M’ entra la vergonya... i per postres en el canvi de bambes, se’m queden descordades les de la bici, i me n’adono tot just a la zona de sortida.... més minuts perduts... i més comentaris per l’altaveu!!
Per fi... m’enfilo a la bici i a pedalar!! Buuuuuuuuuffffff!! Quins nervis!

Comencem per carretera fins al trencant a on agafem la pista forestal direcció a Periques, com que no passem per davant de l’ermita no tenim opció a tocar la campana... doncs seguim cap a les Comes per trams de sender i pista ... aquí és quan els bons ens demostren qui són... crec que m’han passat tots els participants ... en Cesc inclòs.... faig gairebé part del recorregut de 22km sola amb la meva bici.

Al km 10 enxampo a en Cesc qui s’està hidratant d’isotònics i xuclant trossos de taronja... l’ imito... i tornem a enfilar el recorregut...
Creuem la riera de Marlès... i de cop i volta em trobo a en Cesc cridant de mal... té rampes i decideix descansar uns minuts ... sóc mala companya i l’ abadono... una cursa és una cursa....


Que bé!! Després del tram més bonic del voral de la riera, entre corriols i senders enllaçarem amb la pista forestal que ens portarà de nou a Cal Marçal, a on baixarem fins al riu Llobregat i el tornarem a remontar fins a l’ Estació.... ara si que a ho tenim superat... estic rendida!! 1km i ja estem a boxes.

Crits d’ànims, ja hi som!! Entro a la zona de transició, baixo de la bici... les cames em fan figa... no tenen forces per córrer... però de lluny vec a la Sanu, el Chaturan, la Carlota, les germanes Ferrer, el Tonet, el Xapi, el Xipi ( qui ja l’ha acabat!!),la meva mare i més família.... això és el millor de la festa.... com ens animen!! són la repera amb vinagre!!

Ara només ens queden 2km a peu... quin fart... dec ser de les últimes... a la zona de transició gairebé ja hi ha totes les bicis...
Ostres que està forta la gent!!

Aquests últims kilòmetres es fan llargs i esgotadors.... però són tantes les ganes d’arribar.... que malgrat tinguis rampes... i t’ arrosseguis com un cargol... ara sí!! Això ja és nostre!!!
Seguidament arriba en Cesc enrampat...i ens cau a terra com un sac de farina...però l'ha acabat
:-) si senyor!!
I després la Beti... qui ja té el pòdium guanyat en la seva categoria!!

Regals i més regals: quines llangunisses... es nota que som de poble!!!

I l’any vinent “ sant tornem-hi” !!! i pobre dels Leffer's que faltin !! :-)
Apali

6 de novembre del 2009

Podium de Panzer !!!!

El passat diumenge 1 va tenir lloc la VII Duatló de Puig-Reig, i participaren dos Lefferrians: Panzer (no hi podia faltar a un cursa a casa seva) i en Cesc (que no podia ser menys i també s'hi va apuntar), val a dir que la setmana anterior Panzer havia fet la mitga de St. Llorenç i en Cesc la de 10km, o sia que la seva participació en aquesta duatló te més mèrit encara, i tot que el més important és participar estem molt contents que Panzer fes podium en la seva categoria (local).....alguns diran que no te mèrit perque era la única local, pero que collons !!!!! si no hi ets segur que no guanyes !!!!!!!!!!

FELICITATS PANZER !!!!!!!!!!!!!