I després de Nadal.... Sant Esteve!!

Leffer's Runners gairebé al complert

Sense temps per descansar les cames i amb un pronòstic meteorològic desfavorable, Leffer's Runners s'apunta en massa a la cursa del Riu Ripoll!! Això sí que és tradició!! Per alguns membres és la quarta edició consecutiva, per d'altres la primera, però per tots nosaltres és la cursa de casa!! Ens coneixem tots els fangars, allà on fa una mica de baixada i es pot apretar una mica més, allà on es pot empènyer algun Maima barranc avall i que no el trobin a faltar...la cursa de casa, vaja!!!

Estava més que anunciat: per Sant Esteve plourà. I així va ser. Però encara que no hagués plogut, el fangar hauria estat allà igualment!! Liebrecilla es va encarregar personalment de regar el recorregut, fent-lo impracticable i augmentant així les seves provabilitats d'èxit. Però no va comptar amb la presència de l'incombustible Oriol Argemí ni de l'internacional de l'equip, en Jospi, que es van endur el primer i el segon lloc respectivament.

Després de la Tirada Animal del passat diumenge pels rodals de Sabadell i la Pujada a La Mola del dia de Nadal, quedava rematar aquest final d'any amb una gran cursa (mentida!! que falta la Sant Silvestre).

Feia fred, però no el suficient per fer quedar a casa l'esquadra verda i negra (després dels -3ºC i 30km del passat diumenge, qualsevol matí és un meravellós i agradable dia del senyor). De mica en mica van arribant els Leffers: Jospi, Oriol Argemí, Laura, Leftenzig, Tapao, Cargol, Liebrecilla, Bala Humana, Agujita, Marc Cirera, Foulard Amarillo, Mario Bros, Anna Ferrer, Dama Humana, La Senyuu i Panzer. Ja hi som tots!!! Mentida!!! Faltaven en Wallas, Foulard Rojo, Blacky (felicitats per l'estreno!!) i el nostre capi, en Leffy, que segurament va estar pendent de la ràdio a veure si deien alguna cosa.

La sortida més animal de les que he vist mai: tots junts darrera d'una línia imaginària llarguíssima. Al cap de 100m hi ha un coll d'ampolla que et pot fer perdre uns 15minutets si arribes tard. Pata-pam! tots a córrer més que el veí per evitar l'embús. Fang, cops de colze, iaios empesos cap endevant per forces desconegudes, trepitjades i algún insult. La marea Leffer va tenyint de verd (amb matissos negres) el curs del riu Ripoll, oferint una impressionant taca lefferiana que es veu desde La Mola, segur. Trepitjant fang i saltant obstacles, esclatant els bassals i fent petar la fina pluja a la cara, els Leffers avui volen com mai amunt i avall del riu, suant la samarreta i guanyant-se els canelons i els hectolitres de cava que toquen pel dia del nostre estimat Foulard.

Aquest any han fet més visible l'avituallament col·locant a un parell de borratxos amb un bastó i dues ampolles de conyac. No se'ls entén el que diuen, però et fan aixecar el cap i així poder veure una fila de gots blancs amb aigua (camuflats damunt del passamà del pont).

Com a totes les curses, més tard o més d'hora arriba el cansament i els pensaments negres: m'estic rebentant, ja no puc més, m'està avançant tothom, jo només volia passar-m'ho bé i no agonitzar d'aquesta manera, tinc flato-mal al bessó-mocs-i em costa respirar, el meu cos ja no respòn i com enganxi malament una pedra me la fotré.... però també passen els kilòmetres.... i de cop i volta tot es torna de colors altra vegada: aquí he vingut a córrer i correré tant com pugui!!!m'hi penso deixar els nassos!!! encara tens forces per evitar que el tipus que respira pitjor que tu i que s'acosta perillosament t'avanci als últims 50metres!!!!Jooooodeeeeeeeeeeeeeeer!!Sort que s'ha acabat això. 100m més i rebento.

Una gran cursa. Excel·lent paper de tots els Leffer's, TOTS.

XXV Pujada a La Mola per Nadal

25 de desembre, Nadal, dia per cagar el Tió, trobar-se amb la familia i fer grans apats, cava, torrons……i uns collons !!!!!! primer cal pujar a La Mola, i si pot ser corrents, aquesta és la nova “tradició” a la qual alguns dels Leffer’s no poden fer el salt, i els que no poden venir es maleeixen els òssos per no ser-hi. Aquest any els Leffers estaven representats per: Lefftenzing, Foulard Amarillo, Liebrecilla Ahumada, Wallas, el Ramon (que és un Leffer però que va d’incognit), en Jospi (juntament amb Ice Man, el representant Leffer a Europa), el Cargol, l’Oriol i en Famau (com a assistent, és a dir, el que puja abans amb la roba d’abric…).

Cap allà a les 9:00 ens trobem tots a Can Robert, punt de sortida de la cursa, un cop formalitzades les inscripcions, ens dediquem a escalfar un mica i enfilem amunt per al pista que porta a Can Poble, amb 5 minuts en tenim prou i tornem a la zona de sortida, allà fem temps tot estirant i dient tonteries tot esperant que es facin les dèu, fem alguna foto per la posteritat i ens informen que aquest any el recorregut ha canviat (coses de la Diputació), no es pujarà pel dret fins al camí dels Monjos sinó que es seguirà la pista fins a Can Poble i d’allà s’anirà a buscar el camí però bastant més avalll d’on es solia agafar en anteriors edicions…..o sigui serà una cursa més llarga però que tambés es deixerà correr més tros….o no.

Ens posem a la zona de sortida, i sense voler hem anat a parar a les primeres files, en Wallas està emocionat, te ganes de comprovar quanta estona aguanta el ritme dels primers…..jo ni m’ho plantejo, em tinc la sensació de que serè aixafat com un cuc per una manada de ñus…..
5, 4, 3, 2, 1…SORTIDA !!!! Wallas surt disparat…..10 metres, després se l’hi acaba la polvora i comença a menjar pols, a la resta de Leffer’s ni els veiem, ja són fora del nostre abast, jo he sortit amb en Ramon, ens ho prenem amb calma, ens coneixem aquesta pista força bé….és una gran filla de puta…..anem fent, sense pressa i sense pausa, un cop passada la trencadora rampa de ciment a atrapem en Wallas i el passem, però no ens perd de vista, seguim a ritme tranquil, conscients de que el més dur arribarà passat Can Poble, i arribem aviat i ens fan agafar el camí que va flanquejant fins a creuar-se amb el camí dels Monjos, ara ve lo bò, en Ramon esta fi i segueix, jo de seguida em poso a caminar, i al cap de poca estona m’atrapa en Wallas, m’atrapa i em deixa, vaig alternant el caminar amb el correr, adelanto a algú, però també m’atrapen un parell de vailets (noi i noia)….una de dues, o han fet trampa o sòn el futur de les curses de muntanya a Catalunya…..també hi ha un pare que fa de llebre/fre al seu fill…..tremola Kilian !!!! que aquests va a per tu !!!! però un té el seu orgull i apreto les dents i el cul i els deixo enrere…no massa però, finalment arribo a l’última rampa, un últim esforç i ja hi sóc !!!! 35 minuts…..i estic rebentat. Comentem la jugada, fem alguna foto i baixem, que ens espera la coca.

Aquesta és una cursa d’aquelles que s’anomenen “populars” i la veritat és que l’ambient que si respira és aquest, molta gent la fa corrent, però també són molts els que la fan caminant, cadascú se la pren com vol o pot, però la veritat és que és un molt bona manera per agafar gana pel dinar…..i de posar-se les cames a punt per la cursa del Ripoll de l’endemà….

1era Jornada pre-maratò

Els Leffer's comencen a esmolar els ganivets per la marató de BCN, com que a casa no si està bè aquest diumenge han preferit deixar la calidesa del llit, llevar-se ben d'hora i desafiar al General Hivern , a les 07:30 i a -3º els membres de leffer's Runners Foulard Amarillo, Liebrecilla Ahumada, Fortex the Truck, Wallas, Lefftenzing, Foulard Rojo, Agujita i el Cargol, s'han trobat per anar a fer una volteta: 30 km en un circuit dissenyat per en Fortex, asfalt, camins, pujades, baixades i planes sense fi, de SBD a fer la volta a St. Quirze, tornar a SBD, cap a Sant Julià i baixar al Ripoll, enfilar cap a Castellar i d'allà cap a Togores i pel camí del riu fins a la pujada del Purgatori i finalment travessant el centre de SBD a ritme de Pineda per tornar al punt d'inici. Un circuit força exigent es veu que en Fortex es mira el mapes sense tenir en compte les corves de nivell......algú ha comentat que avui en Fortex es volia suïcidar....., pujades d'aquelles de "cagonlaputacompuja" (però que et permeten fotre collejas a alguns ciclistes de pa sucat amb oli), bonics paissatges hivernals (rierols glaçats, camps blancs i un magnífic cel blau) i el magnífic camí del Ripoll (que semblava una Rambla plena de ciclistes, gentussa corrent i passejant els gossos i d'altres especimens sense identificar) no hi ha hagut piques sagnants però el ritme ha estat alt, i tot i algunes parades de reagrupament i per marcar territori en 3 hores ja estava tot fet, una bona jornada si senyor, d'aquelles que o be creen afició o et fan cremar les bambes i dedicar-te al parxís.

Ara toca descansar, el 25 toca la pujada a La Mola, el 26 la cursa del Ripoll i el 31 la pujada al Montcau.......bones festes !!!!!!!!!!!!

Pujada al Farell 2009

Impressionant jornada la del passat dia 29 de novembre a Caldes de Montbui, on Leffer’s Runners torna a marcar el ritme de la cursa i s’imposa davant d’altres clubs de pa sucat amb oli com la J.A.S.P. , el California’s Dream , el F.C. Barcelona, Bar La Ruta o Wiskeria La Bombonera (Terrassa)
Després del bon record de l’edició passada, on Liebrecilla es va imposar amb un espectacular 55:50, i dels pensaments humits que tots guardàvem del femellam del C.N. Caldes, no vam dubtar ni un instant que aquest any tornariem a pujar al Farell, ja fos corrents, caminant, a peu coix o sense bambes, per tal de tornar a veure a aquella noia tan maca del C.N. Caldes (que d’aquí a una estona sabrem alguna cosa més sobre ella).
Amb una representació més que nombrosa (Cargol, Panzer, Agujita, Foulard Amarillo, Rojo i Rojilla, Leftenzig, Wallas, Bala Humana, Oriol Argemí, Laura, Blacky i Liebrecilla) però sense ser-hi tots (Fortex, Leffer, La Senyu i algú que em dec deixar), Leffer’s Runners fotia por pels carrers de Caldes; intimidant als demés corredors, llençant pollastres dignes d’un senyor encostipat i entonant càntics de guerra per minar la moral dels pelleringues trepitja-farigoles.
A la recollida de dorsals comencen els problemes. Demanen el carnet per recollir-los. Evidentment no el portem damunt i hem d’aixecar el peu fins la taula per ensenyar-li el nº xip al pamplines que reparteix els dorsals.
En Leftenzig i en Wallas han anat a passar el cap de setmana al seu niu d’amor a Camprodon: diuen que van a treballar, però nosaltres pensem que fan alguna coseta més..... perquè després arriben desgastadíssims i fan papers absolutament descebedors a les curses, amb el conseqüent embrutament del bon nom de Leffer’s Runners.
Total, que no els podem agafar el dorsal perquè ens demanen el carnet d’espanyol i ja patim per si no arriben a l’hora.
Com caiguts del cel, patapam, arriben els dos tortolitos de Camprodon i recullen el dorsal, però hi ha problemes!! A part de les passes eixarrencades que es gasten, el xip d’en Leftenzig ja ha estat donat a algú (més tard comprovariem que més valdria haver-lo llençat al riu, perquè pel temps que va fer el suplantador de la idententitat d’en Leftenzig......) i li donen un altre (que dies després ens adonariem que es tracta de la mossa del C.N. Caldes!!).
Tret de sortida. L’Oriol Argemí surt amb el coet al cul. Mare meva, quin ritme!! El deixem que marxi. Leffer’s Runners es llença a la càrrega. Som més de 800 corredors i es fa difícil començar a correr sense trepitjar ningú, Com és habitual a les curses, hi ha poca gent que faci bona olor; deuen esperar a acabar la cursa per fer la dutxa setmanal. Apretant una mica el cul i amb quatre cops de colze, Leftenzing, Foulard, Bala i Liebrecilla, agafen bones posicions i comencen a gambar a un bon ritme. Bala (que va al davant) increpa a Foulard dient-li que no corri tant, que va més fort del que hauria. Foulard no ho acaba d’entendre: però si vas tu al davant, Bala!!!
S’acaba l’asfalt i comença la festa: el camí puja i puja. Aquí hi ha selecció natural. Els pobres pelleringues que han apretat a la zona d’asfalt, es veuen tirats a la cuneta; la gent comença a caminar i ja es veuen cares fatigades. Però si acabem de començar!!!!
Leftenzig ja fa estona que no se’l sent. La veritat és que m’agrada més així, perquè quan està en forma i el veus que va avançant gent a les pujades més infernals, obrint-se pas amb el cos, a mi em fa patir!!!! Penso: quin desgast, cabrón!! a aquest ja no l’atrapo!!
Poc després, Foulard respira una mica forçat. Un altre que punxa!!! Més tard ens confessa que ha fet un tram a peu, junt amb uns maimakansu que només volien estorbar a la resta de corredors.
Els paratges de la muntanya del Farell són força guapos, però amb l’esquadra groguenca lefferiana a tot drap, guanya en bellesa i sufrimiento.
La cosa puja, baixa, tomba, gira i torna a pujar i ja comença a cansar. Per fi arribem una altra vegada a Caldes i ja es veu la fi. Última apretadeta i au, línia de meta.
Victoria aclaparadora d’en Liebrecilla (perdona Oriol Argemí!!! però sense xip no hi ha temps!!), amb un temps de 58:04, Bala Humana 59:22, Agujita 1:03:22, Laura Marzo Checa ( alias Leftenzig o la mossa del CN Caldes) 1:03:55, Wallas 1:07:41, Cargol 1:08:26, Blacky 1:11:12, Panzer 1:13:54, Foulard Rojo 1:14:18 i finalment, tancant l’equip: Suplantador d’identitat de Leftenzig (o no!!! Potser erets tu Lefteintiginggitz!!!!) 1:16:36

Una altra jornada èpica, preludi de la del Ripoll River de Sant Esteve!! Hi haurà sang allí, us ho prometo!!!