Tornem-hi !!! D'aquí a un minuts surt cap a Benasque l'expedició Leffer que aquest any s'ha apuntat al Trail Aneto 2010 per fer la marató, com a repetidors en Foulard i en Lefftenzing, a veure si poden repetir o millorar l'excel-lent resultat de l'any passat, i el Cargol per treure's l'espina que encara porta a dins desde l'any passat, com a "novatos" i tenim a Panzer que farà equip amb el Cargol en la categoria mixta (a veure si 'emporten el pernil!!!), en Wallas (si per ell fos s'haurien apuntat tots a la cursa de 100km...) i en Carita (disposat a sorprendre com sempre), llàstima que no hi siguin tots: Bala, Liebrecilla, Fortex...... però amb aquesta representació és impossible defraudar !!!!!
30 de juliol del 2010
6 de juliol del 2010
Babes alpines
Finalment ha arribat el dia, un dels més esperats de la temporada, dissabte 26 de juny, Cross del Mont-Blanc, 23 km de cursa de muntanya en un escenari magnífic, un ambientasso de collons, 1500 participants, tots tenim la moral a tope: la Meritxell, l’Anna, Panzer, Agujita i ja mateix com a representants dels Leffer’s Runners però també hi són la Marta, el Paco, el Xavi, el Pau i el Joan (aquest últims menys en Joan i juntament amb Panzer ja vàren venir l’any passat o sigui que són els instigadors de l’inavasió Leffer de Chamonix…..). La gent va convergint al voltant de l’arc de sortida, l’speaker va xerrant, recordant dades de la cursa, participants i de tant en tant deixant anar algun crit d’ànim, ens encoratgem mutuament, petons, abraçades, encaixades de mà i algun improperi, i sense que ni ens en adonem es dona la sortida, braços enlaire i a correr !!!.
Els primers km són relaxats, molta gent, costa avançar, però de mica en mica la cosa es va estirant, ens trobem Lefftenzing, Waras, Foulard i en Jordi que han vingut a veure’ns, crits d’ànim i rialles, el camí és comode, i planer, cadascú a començat al seu aire però no anem gaire distanciats els uns dels altres, Agujita però és el primer en desapareixer (el tio està a tope !!!), amb Panzer anem fent la goma en funció de l’acumulació de gent, a la resta ni la veig no se si estan al davant o al darrere. Tinc molt clara quina serà la meva “tàctica”: amb calma fins al 13 (1er avituallament) i a partir de llavors anar apretant si veig que vaig be de forçes, Panzer ja ens va avisar que lo més dur arriba a partir de llavors, o sigui que no és qüestió d’apretar abans d’hora. Arribem a les primeres rampes, no són gran cosa, si fos un dia qualsevol les faries corrent, encara que rebentessis però avui no és un dia qualsevol o sigui que a les més dures em poso a caminar, això si , a ritme, tampoc es plan de posar-se passegar !!!! mica en mica anem guanyant alçada i ens elevem per damunt de la vall, a la dreta veiem l’altre vessant, per on haurem de passar d’aquí una estona, i més enllà s’intueix el final 15km lluny i 800m més amunt…… arribem a un pas estret enmig del bosc, es forma un embús considerable, ens fiquem per un petit forat entre els arbres i avançem a la cua, arribem a un petit poble, la gent anima a tothom, a més portem el nom als dorsals, però la veritat és que els nostres noms no son precisament francesos i fa gràcia veure a la gent intentant llegir-los…i encara més intentar pronunciar-los !!!!
Arribem a l’alçada d’Argentiere, l’únic tros “pla” del recorregut i veiem ,al final de la vall, l’agulla per on s’hauràn d’enfilar demà els de la marató, Déu n’hi dó !!! de fet faran el mateix que nosaltres peró amb un afegit de 10km i 1000m més de desnivell….anem a bon ritme sense estressar-nos, porto el pulsòmetre (no acostumo a fer-lo servir a les curses, però com que no vull passar-me de voltes ….) i de tant en tant el vaig controlant, el porto entre 140 i 150 , sobrat de moment, arribem a les rampes d’abans de Tré le Champ, deixo a Panzer un pèl enrrere, una curta baixada, un pla i un pip!! del control de xip em porten a l’avituallament, mentre agafo un vas d’aigua i un tros de taronja arriba Panzer amb en Paco al darrere, fem uns glops més i sortim, em prenc un parell de pastilles d’Isostar, deixem les pistes amples i comodes i entrem de ple en els senders de muntanya, fot molta calor però per sort els arbres ens fan de parasol, el camí és estret i costa adalentar, a més hi ha gent que porta bastons i a vegades estàs a punt de fotre’t més d’un clatellot al entrebancar-t’hi, porto el Paco i Panzer al davant, però entremig hi ha alguns “doblats”….però no hi ha manera d’acostar-s’hi, no vaig gaire fi, l’estomac el tinc un pèl pesat i no tinc manera de tornar a agafar el ritme, la cosa no pinta bé, cada cop estic més incomode……
Al Paco ja no el veig, Panzer encara està a la vista però fora del meu abast, començem una dura rampa que ens portarà a la Flégère 500m més amunt, però no hi ha manera i he de parar, miro amunt i veig Panzer que es gira, li faig senyals inequívoques de que tiri que ja aniré fent, la pujada s’em fa duríssima, en un moment donat sortím del bosc i començem a pujar per les pistes s’esquí, una llarga currua de gent va pujant però ningú corre, fent gala del meu nom vaig a dos per hora i deixo un lluent rastre de baba…. Hi ha força gent animant als corredors/caminadors, la veritat és que aquest és un dels aspectes que més ens ha sorprés a tots, com anima la gent !!! a tots els llocs de fàcil accés i trobes gent que va cridant : “Allèz allèz !!!” o bè “Courage courage !!!” fan dringar alguna esquella o sonar alguna botzina, sincerament, et puja la moral i t’ajuda a tirar endavant. Per fi es veu la Flégère, una última rampa i ja hi seré, just abans d’arribar a dalt em giro i veig allà mateix a l’Anna i la Meritxell, ja m’han caçat, ens trobem a l’avituallament, una breu salutació i un com anem i segueixo el meu calvari particular, només queden 5 km, és un terreny que si et queden forçes pots fer a bon ritme, planeja, puja, baixa, un goig per les cames vaja……
Encaro aquest últim tram amb l’il-lusió del que sap que ja queda poquet, intento correr però vaig a un ritme patètic, tot i això vaig fent, arribo a un embús, “Que carai passa ara ??” el camí baixa per unes escales, “d’acord que són un pel dretes però tampoc tant !!!” fins i tot hi ha una parella de bombers controlant que ningú es faci mal…..entre poc i massa.Vaig caminant pel corriol quan de cop i volta l’Anna i la Meritxell em passen com un coet, no m’han ni vist !!! els foto un crit i les animó…. Un rampa em deixa a una ample pista que baixa de dret cap a buscar l’última pujada (ja sabeu que en penso de les últimes pujades…) em poso a correr però tinc la sensació que amb aquest traqueteig l’estomac em sortirà per la boca….camino, ara ja se senten clarament els altaveus de l’arribada 150m més amunt, apa vinga un últim esforç, ja tinc ganes que tot acabi, a dalt hi ha la família i ja tinc ganes de veure-la…m’hi jugo un pesòl a que el Roc ve corrents a buscar-me…però com vingui massa ràpid segur que em tomba !!! vaig pujant lentament, un revolt i ja veig per sobre meu les banderoles i l’arc d’arribada, és impressionant !!! està a tope de gent animant, la veritat és que posa la pell de gallina, si pogues em posaria a correr….encaro els últims metres, ja veig a l’Eva i al Roc !!! i els Leffers al costat !!! buf !!! arribo a la seva alçada, un peto a l’Eva agafo al Roc i apa a correr fins l’arribada !!!!
Els primers km són relaxats, molta gent, costa avançar, però de mica en mica la cosa es va estirant, ens trobem Lefftenzing, Waras, Foulard i en Jordi que han vingut a veure’ns, crits d’ànim i rialles, el camí és comode, i planer, cadascú a començat al seu aire però no anem gaire distanciats els uns dels altres, Agujita però és el primer en desapareixer (el tio està a tope !!!), amb Panzer anem fent la goma en funció de l’acumulació de gent, a la resta ni la veig no se si estan al davant o al darrere. Tinc molt clara quina serà la meva “tàctica”: amb calma fins al 13 (1er avituallament) i a partir de llavors anar apretant si veig que vaig be de forçes, Panzer ja ens va avisar que lo més dur arriba a partir de llavors, o sigui que no és qüestió d’apretar abans d’hora. Arribem a les primeres rampes, no són gran cosa, si fos un dia qualsevol les faries corrent, encara que rebentessis però avui no és un dia qualsevol o sigui que a les més dures em poso a caminar, això si , a ritme, tampoc es plan de posar-se passegar !!!! mica en mica anem guanyant alçada i ens elevem per damunt de la vall, a la dreta veiem l’altre vessant, per on haurem de passar d’aquí una estona, i més enllà s’intueix el final 15km lluny i 800m més amunt…… arribem a un pas estret enmig del bosc, es forma un embús considerable, ens fiquem per un petit forat entre els arbres i avançem a la cua, arribem a un petit poble, la gent anima a tothom, a més portem el nom als dorsals, però la veritat és que els nostres noms no son precisament francesos i fa gràcia veure a la gent intentant llegir-los…i encara més intentar pronunciar-los !!!!
Arribem a l’alçada d’Argentiere, l’únic tros “pla” del recorregut i veiem ,al final de la vall, l’agulla per on s’hauràn d’enfilar demà els de la marató, Déu n’hi dó !!! de fet faran el mateix que nosaltres peró amb un afegit de 10km i 1000m més de desnivell….anem a bon ritme sense estressar-nos, porto el pulsòmetre (no acostumo a fer-lo servir a les curses, però com que no vull passar-me de voltes ….) i de tant en tant el vaig controlant, el porto entre 140 i 150 , sobrat de moment, arribem a les rampes d’abans de Tré le Champ, deixo a Panzer un pèl enrrere, una curta baixada, un pla i un pip!! del control de xip em porten a l’avituallament, mentre agafo un vas d’aigua i un tros de taronja arriba Panzer amb en Paco al darrere, fem uns glops més i sortim, em prenc un parell de pastilles d’Isostar, deixem les pistes amples i comodes i entrem de ple en els senders de muntanya, fot molta calor però per sort els arbres ens fan de parasol, el camí és estret i costa adalentar, a més hi ha gent que porta bastons i a vegades estàs a punt de fotre’t més d’un clatellot al entrebancar-t’hi, porto el Paco i Panzer al davant, però entremig hi ha alguns “doblats”….però no hi ha manera d’acostar-s’hi, no vaig gaire fi, l’estomac el tinc un pèl pesat i no tinc manera de tornar a agafar el ritme, la cosa no pinta bé, cada cop estic més incomode……
Al Paco ja no el veig, Panzer encara està a la vista però fora del meu abast, començem una dura rampa que ens portarà a la Flégère 500m més amunt, però no hi ha manera i he de parar, miro amunt i veig Panzer que es gira, li faig senyals inequívoques de que tiri que ja aniré fent, la pujada s’em fa duríssima, en un moment donat sortím del bosc i començem a pujar per les pistes s’esquí, una llarga currua de gent va pujant però ningú corre, fent gala del meu nom vaig a dos per hora i deixo un lluent rastre de baba…. Hi ha força gent animant als corredors/caminadors, la veritat és que aquest és un dels aspectes que més ens ha sorprés a tots, com anima la gent !!! a tots els llocs de fàcil accés i trobes gent que va cridant : “Allèz allèz !!!” o bè “Courage courage !!!” fan dringar alguna esquella o sonar alguna botzina, sincerament, et puja la moral i t’ajuda a tirar endavant. Per fi es veu la Flégère, una última rampa i ja hi seré, just abans d’arribar a dalt em giro i veig allà mateix a l’Anna i la Meritxell, ja m’han caçat, ens trobem a l’avituallament, una breu salutació i un com anem i segueixo el meu calvari particular, només queden 5 km, és un terreny que si et queden forçes pots fer a bon ritme, planeja, puja, baixa, un goig per les cames vaja……
Encaro aquest últim tram amb l’il-lusió del que sap que ja queda poquet, intento correr però vaig a un ritme patètic, tot i això vaig fent, arribo a un embús, “Que carai passa ara ??” el camí baixa per unes escales, “d’acord que són un pel dretes però tampoc tant !!!” fins i tot hi ha una parella de bombers controlant que ningú es faci mal…..entre poc i massa.Vaig caminant pel corriol quan de cop i volta l’Anna i la Meritxell em passen com un coet, no m’han ni vist !!! els foto un crit i les animó…. Un rampa em deixa a una ample pista que baixa de dret cap a buscar l’última pujada (ja sabeu que en penso de les últimes pujades…) em poso a correr però tinc la sensació que amb aquest traqueteig l’estomac em sortirà per la boca….camino, ara ja se senten clarament els altaveus de l’arribada 150m més amunt, apa vinga un últim esforç, ja tinc ganes que tot acabi, a dalt hi ha la família i ja tinc ganes de veure-la…m’hi jugo un pesòl a que el Roc ve corrents a buscar-me…però com vingui massa ràpid segur que em tomba !!! vaig pujant lentament, un revolt i ja veig per sobre meu les banderoles i l’arc d’arribada, és impressionant !!! està a tope de gent animant, la veritat és que posa la pell de gallina, si pogues em posaria a correr….encaro els últims metres, ja veig a l’Eva i al Roc !!! i els Leffers al costat !!! buf !!! arribo a la seva alçada, un peto a l’Eva agafo al Roc i apa a correr fins l’arribada !!!!
Tot i el “sufrimiento” he de dir que va ser una cursa preciosa, pel recorregut, pel paisatge, per l’ambient i per tot el que ha envoltat aquest anada als Alps amb tota (bé, tota no….Fortex i Blacky l’any que ve no us la podeu perdre !!!) la família Leffer però no recordo qui em va preguntar si tot i el “xungasso” havia disfrutat, la meva resposta va ser fulminant “NO”, sincerament, del km 13 al 23 les vaig passar més putes que Caín….o sigui que ja tinc un motiu per tornar-hi l’any que ve, per disfrutar-la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
