30 d’octubre del 2010

La Cursa del Club 2010

Ja hi som.. altre cop a córrer trepitjant l’asfalt de SBD 10.000 metres per endavant.. entre pujades baixades i trossos plans, túnels i carrers peatonals.
Aquest cop però tan sols hi anem nou leffer’s: L’Agujita; el Tapao; El Wallas; EL Fortex The Truck (!!!Gloriós retorn del nostre bon Fortex desprès de afrontar amb èxit tots els reptes que s’havia proposat un any enrere !!!); el Mario Bross; el Ramon “el Feliç”; l’Airon Hands... i just abans de la sortida apareix el Carita Colorà;....i un servidor. Aquets som, els que amb mes lleganyes que alegria, ens trobem a les 7:30 de la matinada al local de SERVER, seguint la tradició. Be, tots no... alguns aprofiten la proximitat de casa seva per donar el biberó als nanos, amb les bambes posades.
Ens canviem i anem a recollir el dorsal, i com es el costum d’aquesta cursa no saps mai si et fotràs de fred o tindràs calor.. així que decidim retardar l’entrega de bosses al guarda-roba una estoneta.. mes que res per mantenir la calor corporal i no veure articulacions liles... i tremolors descontrolats de parpelles.
Comencem a escalfar per el carrer Balmes.. amunt i avall, avall i amunt, i mes que escalfar sembla que traiem a passejar “els guivals” i ja de bon principi hem renyen per guanyar uns metres... hem quedat amb el fotògraf oficial de la cursa, que la sessió de fotiquis la faríem a la plaça que hi ha darrera el club, aixì que ens dirigim cap allà i fem unes quantes voltes mes, quan de sobte apareix el Cargol amb la bici. Ell serà el fotògraf oficial, ja que una molesta lesió el te apartat de les bambes una temporadeta, ens acarnissem amb un pobre banc, que ens serveix per estirar les gambes i es allà on el Wallas, per començar a escalfar els ànims, deixa anar un comentari sobre les bambes de tennis del Airon Hands... una sola pèssima l’hi diu. El cert es que tenia raó i el mateix Airon ens diu al acabar la cursa que, al segon kilòmetre ja tenia el tibial anterior i els extensors dels dits com a fil ferro... Ara... jo no voldria estar a la pell del Wallas quan s’estiri a la camilla del Airon... ( La venjança es un plat fred...) Apareix el Tapao, que tenia feina a casa i ens dirigim a la sortida. Mira que he fet curses del Club i no entenc el següent pas encara: Com sempre fan l’amago, ens situen al carrer Balmes com a sardines i ens fan la broma de la sortida neutralitzada fins a la boca del túnel de la gran via... ja ja ja au arrenca i pare el crono... improperis contra l’organització... “- Pero cuando se corre aquí..”; i ara que collons passa!!!! I entre abraçades i rialles... PAM l’alcaldillo de SBD dona la sortida.
La veritat es que a partir d’aquí tothom va callar... ja ja ja ningú volia passejar... lluny queden les llebres de l’any passat... jo ja no sentia les veus dels leffer’s. Tan sols la respiració de L’Agujita i el Tapao amb els que ens creuem les mirades i ... vinga a 4:00 al kilòmetre i a veure fins on arribem... al passar per el túnel els típics crits de descerebrats, provocats per algun que altre descerebrat..., la veritat es que es feia difícil córrer, moltes cames i tan sols un carril de la gran via. Al encarar la primera baixada de Covadonga el ritme augmenta... ai que fresquets que estem.. i que alegres que correm... la incondicional família de L’Agujita i la nena del Feliç es tornen a esgargamellar animant als leffer’s presents a l’event.
Enfilem la segona pujada de la gran via, no se quan vaig perdre els company... el que si sé, es que al girar al carrer salut miro enrere i me’l veig amb el dit amunt, i no precisament el dit del colon... ai que bonic que n’és de ser amic... a partir d’aquí ja altre cop sol...
A mig carrer Salut el Cargol, disparant a ràfegues amb la càmera digital, recordo que encara l’hi vaig fer bona cara... al costat se'm planta un pare de la classe de la meva filla i ens donem conversa breus instants... fins que o ell afluixa o jo peco de SuperUsainBolt... i amb ganes enganxo una ampolla d’aigua de l’avituallament posat al kilòmetre 5. On trobo a faltar al mestre Ramon Famau, ell sempre hi era al avituallament però aquest any havia d’esta en un altre lloc.
Un pel mes avall, quan ja el somriure se’m començava a escapar de la cara hem trobo al Llebreta Salfumant i a la Berta i al Roger!! Que enarborant la pancarta LEFFER omplien de crits i ànims la plaça del gas, i a cada Leffer que veien l’hi apujaven la moral per a dos kilòmetres mes... Sortint de la plaça del gas comença el tram mes perillós de aquesta cursa: La Rambla... es una destral de doble fulla. El tram de baixada es bonic i ràpid “cara avall fins i tot la merda corre” però es quan la pujo que ho veig clar... mecagoendeu on son les meves forces... si tens sort i ganes de mirar cap al costat dret, et vas creuant amb gent que coneixes a l’altre cantó de les tanques... i amb sort se’t fa mes curta.. que no mes plana. Aquí ens tornem a veure amb L’Agujita, el Tapao, el Wallas.. i una 500 o 600 paios mes... fins que vaig decidir mirar el terra i apretar el cul... feia estona que allò de: “a 4:00 el kilòmetre” ja no ho practicava. Snif, Snif... davant de les Catifes Ventura altre cop el Llebreta and Family fent vibrar les seves cordes bucals, hem sembla que ja no els hi vaig ni riure... se'm escapaven els segons del crono i les forces dels pulmons.. enfilava l’últim tram de pujada fins a Vilarrubies amb la sensació que L’Agujita hem tenia en el punt de mira... terrible sensació que gairebé tots els leffer’s tenim en un moment o altre de qualsevol cursa que fem gran amb la nostra presencia.
Per fi tombo la Plaça Marcet direcció Covadonga una lleu pujada fins a la” ex-casa cuartel de la benemèrita” acaba de buidar el meu dipòsit. El Super reporter Cargol torna a estar ben posicionat per tal de caçar les nostres cares de patiment, al cap de munt del tramillo de pujada... el malparit sembla que ho faci express i ja no l’hi puc ni riure. Enfilo Covadonga amb la intenció de mantenir la cadència de gambada que porto... sense voler forçar, queden dos quilometrillos i ja tinc en ment l’esprint final. No faré els tant desitjats “a 4:00 al kilòmetre” o sigui que es millor guardar i si m’atrapa L’Agujita poder disputar-l’hi l’esprint. El Covadonga passa sense pena ni gloria m’adelanten i n’adelanto. I al girar balmes ja se'm posa la gallina de piel... hem trobo entre mig de un grupet de quatre o cinc carallots com jo... amb dissimulo es va augmentant el ritme ja ja ja. Algun del grupet ja no entra en el joc, però els que quedem... renoi.. com ho treballarem.. ja ja ja. No es que siguem bons, no es que siguem sprinters, no es que ens juguem cap medalla ni cap copa... però si que ens juguem el poder fotre una passa mes llarga que el que tens al costat.. ja jo ji i entrar o sentir el teu“piiip” abans que el del capullito del teu costat, que sua i rebufa tant o mes que tu, per una cursa que s’acaba d’acabar.
TEMPUS LEFFERIL’S: Leftenzing 41:30 Pos 215
Agujita 41:53 Pos 239
El Tapao 43:27 Pos 318
Wallas 46:03 Pos 472
Airon Hands 48:22 Pos Sense Dorsal 653 Aprox.
El Feliç 49:45 Pos 731
Mario Bross 51:54 Pos 858
Fortex The Truck 55:00 Pos 1004
Un especial agraïment al Cargol i al Llebreta and Cia. i a la família del Agujita and Cia. que ens van animar a tots en punts estratègics de la cursa.
Una altre cursa on tots rebaixem temps respecte a l’any passat... fins quan durarà la segons joventut... i els que no rebaixen temps es que la feien per primer cop...
LEFFER’S POWER!!! I a per la reconquesta de les terres del petit poble de Sant Llorenç Savall!!!!!

13 d’octubre del 2010

CURSA INFANTIL DEL CNS

Un fiasco. Aquests del CNS són una colla de cagats. Van suspendre la cursa infantil per mal temps. La meva petita portava 15 dies preguntant: "i la cursa del Club, quan és??" "Falta gaire per la cursa?" "Els guanyarem a tots, oi pare?" Sí filleta, a TOTS!!!! Estava motivadíssima la pobra....
Els únics que es van presentar allà a les 10 del matí van ser els petits leffers Jan, Mireia i Berta S, tots amb l'equipació oficial i amb unes ganes de córrer que no podien amb elles. No hi ha testimoni gràfic, però us asseguro que allà no hi havia ningú més!!! Quins cagats!!!!! Si a nosaltres ens agrada córrer sota la pluja, imagineu-vos als nens!! Els encanta!!!! Era una bona ocasió per córrer (500m per un nen de 4 anys ja està prou bé) i aquests del CNS ens han fet emprenyar. Cagumtot.

6 d’octubre del 2010

Leffers a l'Himalaya


Els Leffer's Runners arriben a tot arreu !!!!
Desde fa uns dies Panzer i l'Anna estàn fent un treking pel Nepal, objectiu el CB de l'Everst, i si pel camí cau algún cim tot això que tenen !! Sembla que s'ho estàn passant de conya tot i que els inicis vàren ser un pel caòtics, visats no previstos,vols en retard i equipatges que encara deuen ser al Prat....
Ens vàren prometre que no aprofitarien l'estada en alçada per entrenar però els nostres espies ens diuen que quan tothom dorm es calçen les bambes i surten a perseguir el yeti per les muntanyes del voltant....les molt bandarres s'estàn carregant de globuls vermells i arribaràn a tope a la marató i mitja de St. Llorenç !!!!!
Aquí teniu algunes fotos que ens han fet arribar.

El Cho Oyu i la seva impressionant gelera


Panzer i l'Anna, amb el Cho Oyu al fons