20 de gener del 2011

Pulsacions egarenques

Diumenge de cursa, hem quedat a les 08:30 davant dels bombers, la meva idea era llevar-me a les 07:30, però el petit despertador humà que tenim a casa a sonat a les 07:00 i la cosa s’ha avançat, m’estic una estona amb ell i deprés el porto amb la mare qui , sense exit, intentarà que s’estigui tranquil al llit…..mentrestant jo faig la meva, abans de vestir-me esmorzo tranquilament un plàtan i dues torrades amb mermelada i mig litre d’aigua m’ajuden a fer-ho passar tot avall, després del frugal àpat em poso la roba de gala: samarreta leffer de màniga curta, samarreta interior sense mànigues per tal d’evitar les doloroses irritacions pectorals i malles curtes….avui no serà un dia fred, agafo la bossa i encabeixo roba de recanvi per després de la cursa, ja estic llest, quatre petons i magarrufes a la família i surto direcció bombers…..

09:00, ja som a Terrassa aquest cop els Leffer’s Runners i són representats per: Bala Humana, Foulard Amarillo, Llebreta Salfuman, Foulard Rojo, Tapao, Carita Colorà, Agujita i un servidor, val a dir però que només tres i sóm oficialment (Rojo, Llebreta, Cargol), la resta correran de piratilles…..després d’aparcar ens dirigim cap a la zona de sortida, i els que estem inscrits recollim els dorsals, acte seguit tornem el cotxe i deixem les bosses i ens dediquem escalfar una mica d’aquí a 20 minuts es donarà el tret de sortida.

La veritat és que ja en tinc ganes, aquesta va ser la primera mitja d’asfalt que vaig correr, i la veritat és que m’agrada força, te un magnífic recorregut (plans pujades i baixades) que la converteixen en una cursa molt complerta, també i ajuda el fet de que estic més acostumat a correr per muntanya la qual cosa fa que trobi més “divertit” això de pujar i baixar….a més, em trobo bé i tinc ganes de posar-me a prova, dono voltes a la “tàctica” a seguir, segur que hi haurà tres guerres diferents: els primeres espases (Bala, Amarillo i Llebreta) intenteran que Agujita no s’els hi torni a pujar a les barbes com a la cursa el Ripoll, en Tapao i Carita em sembla que aniran a la par i un per l’altre aniràn fotent-li i en Rojo i jo mateix ens estarem vigilant, de fet en Rojo te molt clara la tàctica: enganxar-se al meu cul perque no li torni a passar com Cadafalch i al Ripoll (allò de sortida de cavall…), no se que faré suposo que sortiré amb la calma i em guardaré la munició pel final.

PUM !!! tarbucasso de sortida, 2800 corredors es posen en moviment, l’amuntagament és important (a part dels de la mitja també hi ha els de la cursa de 5km), i fins que el de 5km no es desviin anirem una mica apretats, com era de preveure la punta de llança leffer ja fa de les seves i a cops de colze s’obre pas, la sorpresa però és veure que en Carita també s’anima i puja al carro, “Apa siau !!!” penso, la resta seguim junts, passen els primers km i tot segueix igual, formem un grupet més o menys compacte Tapao, Rojo i jo mateix i també hi ha el David dels “Runners on Line”, sense estressar-nos, vaig mirant el pulsòmetre i es mou entre 150 i 155, em sembla que podria apretar una mica més, i dit i fet, apreto una mica el pas i passo a mourem entre 155-160, no miro enrere gaires cops, poso el pilot automàtic i tiro, no en tinc ni idea de quants quilometres portem…3, 4, 5…en un punt veig en Carita davant meu, te pinta d’anar un pel cardat i un cop l’he vist l’atrapo ràpidament, dubto si quedar-me una estona amb ell per descansar o seguir a velocitat de creuer…..els dubtes per això s’esvaeixen ràpidament: segueixo, llanço un crit d’ànim pel company leffer i el deixo enrere.

Arribo al primer crivatge de la cursa, la riera, una llarga pujada d’uns quatre quilometres aproximadament (5 a 9), aquí ja es començen a veure corredors bastant castigats i a la vegada veus com d’altres tot just estàn escalfant, intento mantenir un bon ritme tota l’estona (165-168) i just abans d’arribar a dalt ens creuem amb els primers que ja van de baixada, arribo dalt força bé, porto uns 40 minuts de cursa aproximadament, no se si prendrem un PowerGel o no, decideixo esperar-me a començar la baixada. A l’altre costat veig passar corredors i entre aquests apareixen en Bala i Amarillo els i foto un crit i em saluden al cap de poc veig en Llebreta i l’Agujita i intercanviem salutacions…..”Doncs tampoc els porto tant lluny”….però ni passa per la closca el poder atarpar-los, faig el gir de 180º a la rambleta i de refilo veig en Tapao i el David, en Rojo no el veig…..comença la baixada, trec el Power Gel i me’l casco….i reso perque no s’em posi de través, no estic gaire acostumat a aquestes coses em fa por que el meu estomac buit s’en ressenteixi….la baixada és llarga, 5km que s’han d’aprofitar per estirar la passa, guanyar temps i baixar pulsacions, km 16, fins a l’arribada tot puja….ara és l’hora de la veritat, surto de la crta.de Martorell i enfilo la Rambla, aquí les forçes començen a anar justes i les pulsacions es disparen, passo a força gent n’hi ha que sembla que hagin tocat fons i no els queda més remei que caminar….la Rambla s’acaba amb un gir a la dreta que desemboca a una dura rampa d’uns centenars de metres, aquesta ens porta a una gran avinguda, les cames es commençen a queixar en forma de calfreds…. sembla que vaig dins un grup força potent, hi ha un grup dels .Cat que Déu ni dó, una noia dels Maima i el seu entrenador-llebre-animador i d’altres corredors més anònims, passem l’estació de la Renfe i al final es veu l’arc de sortida, l’arribada no es veu però és un pel més enllà en un altre carrer, decideixo posar-hi la resta i pujo el ritme, per fi veig la rotonda, només cal fer-hi ¾ de volta i ja seré a l’arribada…GAS !!! m’acosto a la rotonda i PÀNIC !!!! la deixem enrere !!! merda !!! error de calcul, la sortida l’hem fet l’inrevés de l’any passat per tant el final és més llarg AAARRRGGGHHH !!! de cop veig el cartell de km 20, mecagoenelscollonsdecrist!!!!!!! és igual ja està fet, no hi ha temps per queixar-se, vaig a la par amb la parella dels maima, no afluixem, ell l’anima a ella i jo m’animo a mi mateix…..ara si ja tenim aquí la rotonda gir a la dreta 50 metres i ARRIBADA !!! Dèu meu quin patiment….. miro el temps que he fet 1h 35m i no puc contenir un gest de satisfacció però collons quin tute, les cames em tremolen i tinc el peus fets pols (de fet els he tingut mig adormits tota la cursa ) em dirigeixo a recollir la bossa la coca-cola i tota la mendanga, ara mateix estic totalment destruit, veig en Bala, en Llebreta i Foulard Amarillo i quan mi acosto no puc evitar pensar que tampoc els tenia tant lluny…..

19 de gener del 2011

Trail de Font Romeu o Romeufontaine


Altre volta uns escindits momentanis del Leffer’s Runners Elite Team varen trepitjar terres franceses. Me cago en el tractat dels Pirineus!!! Perdoneu però algú ho havia de dir!!!
Aquí van quatre ratlles:
Després de molts esforços, traduccions, contactes d’última hora, fotocopies en color i creuaments de trucades per la línia vermella d’alta seguretat, per questións tàctiques i per tal d’amagar l’aliniació fins a última hora, enviem tres representants a recollir els dorsals el dissabte... els intel.ligents, i abnegats, lleials i incansables treballadors de grup: en Paco, la Meri i Panzer.
Els menys intel.ligents, en Mesteño i el Leftenzinggen, s’ho jugaven tot a una carta, la carta de posar el despertador a les 4:15 del matí i sortir des de Sabadell, amb les parpelles enganxades al front amb cinta americana i la via pel suero d’Isostar ja posada a l’avantbraç.... no és que sigui una mala tàctica....el que passa és que no és tàctica ni res... però vaja, de ruquerols el mòn n’es plè.
A les 7:30 arribem a la porta d’el palauet amb rodes (l’autocaravana de la Meri, tot un luxe), una estona abans però hem efectuat la trucada de rigor, per tal que es poguessin treure les lleganyes i preparar-nos un esmorzar a base de torrades amb mantega i melmelada de maduixa, previ pagament d’un litre i mig d’aigua...
Intercanvi de bosses, inspecció visual del contingut de les mateixes i la típica pregunta al aire: –“ Algú te imperdibles...???” Repartim com a bons comunistes i ens dediquem a enfundar-nos les millors gales, després deixem passar una hora, confortablement instalats, entre rialles i sortides a descarregar llast.
A les 8:45 sortim a veure la llum i a les 9:00!!!! Pim Pam Pum, el último es un Napoleòn!!! Com a termites buscant fusta, enfilem 850 culs inquiets pels carrerons de Font Romeu, estretets i amb una col-lecció de sots, esvorancs, marges fangosos i bordons de vorera, que ni Gaudí borratxo ho hagués construit millor, per sort al cap de tres minuts ja estem corrents per les pistes d’esquí de debutants, fins a buscar uns prats amples amb baixada, que transformen la serp multicolor en una estampida de nyus sense control... i en absència d’aquest control els leffer’s perden contacte, però l’entorn acompanyava, i que collons.... si m’han d’atrapar.... vomitant per els marges... que s’ho treballin!!!
Els 12 o 14 primers kilòmetres transcorren per entre pistes d’esquí de fons i van guanyant alçada, aquest any però no hi havia gens de neu, i la poca que hi havia era gel, gel dur, traïdor i fred, havies d’anar en compte de no fer de Fidel Castro i deixar-te els morros allà terra, ja que les patinades eren de primer nivell.
Abans del primer avituallament es separen les curses, els de 12 marxen a la dreta corrents per una suau i amorosa baixada, ( Adéu, Paco adéu!!!... tu si que saps triar les distàncies...) i els de 25 seguim per una suau pujada, que de mica en mica guanya espectacularitat de paisatges i colors, fins arribar al capdemunt de Font Romeu, per uns camins emboscats, ja fa un parell de kilòmetres que trepitjem neu, quan de cop ens fan girar a l’esquerra, ens llencen per una pista vermella, amb pinzellades de negre, cara avall, i com la carrera del formatge, moments de joia i alegria que divertit!!! alguns baixen de cul, alguns de boca, altres mes rígids que l’acer i altres com l’Alberto Tomba en els seus millors temps. L’única nota negativa es que per allà, segons el perfil altimètric, també hi pujaríem.
Un cop a baix transitem per uns prats d’aiguamolls traïdors, altrament dits trenca turmells. L’aigua era gel i l’herba i la terra resseca, congelada fa que correm qual Pato Lucas; aixerrancats i foten bots de tros sec a tros moll, amb alguna que altre fuetada, latigazo o coup de fouet a l’esquena gràcies a relliscades inoportunes i traïdores, arribem al llac de les Bulloses. Magnìfic panorama i un altre avituallament, entre avets ressecs, arbustos punxants i clapes de neu dura ens plantem sota la pista d’esqui, “l’última pujada” penso.. el primer tram és el més dur, i decideixo fer-lo per el bosc, ja que les meves Cascadia ja no tenen aquella juventut a la sola, i a les primeres de canvi m’amorro al terra com fa el papa quan baixa de l’avió.

El sol brilla i el reflex de la neu ho fa tot molt plàstic, una fila llarga de penitents encorvats i babossos lluita per arrivar a dalt, ansiosos de llençar-se cara avall i acabar de patir.
La baixada, segons el perfil del tríptic és constant, així que per els meus interiors vaig pensar que ja ho tenia tot fet.. ja ja ja... corríem cara avall per les pistes entre surfers i esquiadors: Allez!!!! Courage!!!! Començo a notar les poques hores que havia dormit i el cansament acumulat, els muscles començaven a dir. “- Eps que com no paris m’enrrampo he cabronet...” Al cap d’un o dos kilòmetres entrem en un tram de bosc, i desprès passem per l’intermitja de l’estació, uns “enfants terribles” hem diuen: ”- Cinq kilomètres et l'arrivée”. La mare que els va parir o perquè m’entenguessin: “-La mère qui les portaient“ Per que collons no la fan de 20 kilòmetres... Tornem a entrar al bosc i seguim un torrentet que fa esses entre roques i margeres, aquí el glaç del mati ja és aigua i a la que toquem una pista més oberta ja és fang, altre cop a patinar, i amb lo fluixes que van les cames!!! Però tard o d’hora tot arriba, i de cop em veig corrents pels prats herbosos de les pistes de debutants i amb molts francesos animant. É la llum al final del camí..
I allà esta, el Super Paco, que ja fa estona que havia fet la feina i s’espera net i polit a l’arribada per tal de poder fer de reporter Tribulete i enganxar les cares suades, contretes i felices.
Una molt bona cursa, que amb la totalitat del recorregut amb neu ha de ser una altre història. 25 kilòmetres circulars on he acabat tenint la sensació que 20 eren de pujada i els altres cinc de baixada, fangosa i relliscosa o nevada i freda.
Tempus Leferil:
Cursa de 12 Km: Paco 1:46 Class 215
Cursa de 25 Km: Leftenzingeen 3:21 Class 175
Mesteño 3:32 Class 228
Bionic Woman 3:35 Class 248
Panzer 3:59 Class 355



Lefftenzing Norgay

13 de gener del 2011

Mini Cursa ... mini crònica



la preparació de la primera edició Sant Silvestre Ansovellenca



així va començar tot....

petit comitè de 13 participants... molt i molt familiar. I amb la grata sorpresa de dos participants supermegalefferians: la Laura i en Camallarga..... qui no van voler faltar a la cita de despedir l'any gaudint d' aquesta mini cursa en l' entorn d'aquest paratge tant espectacular com és la cara nord del Cadí... jajaj




Dorsals de paper de cuina enganxats amb cinta americana... no disposavem d' agulles imperdibles... ni gegants com les de la cursa de la Mola....ni minis com les del riu Ripoll... però varen aguantar!!




A munt que fa pujada i a vall que fa baixada.....





Ansovell- Boscalt ... Boscalt- Ansovell...




pujant pel camí antic i baixant pel nou....4 kilometres... 110m +....e una mini volta... però fantàstic poder despedir l'any fent una de les activitats que tant ens agrada ;)

Uns megacampions!!!!!



i l'any vinent us esperem a tots els leffer's a Ansovell okis??

Pancer :)