Bala Humana, Rayo Oriental, Liebrecilla Ahumada i Leffer The LeffApassionant jornada la del dia 18 de maig de 2008, on Leffer's Runners + Rayo Oriental van marcar el ritme de la cursa, per deixar-se guanyar a la recta de meta. Bé, deixar-se guanyar potser no, però Leffer's Runners són uns senyors i no avassallen, i deixen guanyar també als altres; bé, a tots no, ni Maimakansu, ni KTPillu, ni polles.
Qui ho havia de dir, el capi Leffer The Leff amb 3 hores de son a l'esquena, sense esmorzar (sembla que ja no té ni barritash, ni muesli ni vinatxo al piso de diseño; per calaixos no serà, eh Lefitas?) faria el paperàs destacat que va fer. Això sí, com que no portava ni xip ni implantes de silicona ni res que l'identifiqués, no passarà als anals de la història.
Com a cada cursa, Leffer's Runners arriben els primers. El percal que veuen no els anima gaire; 4 adolescents ajilipollats borratxos acabant de fer passar el baixón de la droga dura que portaven al damunt i practicant una performance-subnormalitat amb unes boles lligades i fent voltes; difícil de descriure, però amb un efecte contundent: tothom que els mirava pensava el mateix: vaja colla de retrassats mentals. Realment espectacular, fins i tot, l'especímen aparentment amb més intel·ligència s'ens va acostar mentre escalfàvem i es va intentar comunicar amb nosaltres dient alguna cosa semblant a: yastais cansaos?? vaya unas mariconas!!! Espectacular també en Leffitas contestant ; jejjeejj, sí tio! jejejejejej, venga, nos vemos!! O estava acollonit o realment eren de la mateixa calanya.
Total, que l'organització encara estava muntant el sistema de cronometratge i vam veure que la piscina (l'autèntic reclam de la cursa) estava buida!!!! En Leffitas havia tingut un somni eròtic aquella nit barrejant piscina, sexes mullats i suats i carnaka per mossegar. Un fiasco, pobre Leffy.
La sortida feia baixada i els corredors o eren novatos o eren nens o estàven apollardats, perquè allò semblava una cursa de 100m llisos i no una cursa de muntanya de 13,6Km. Semblava que donaven porros al final del carrer, la gent es va llençar desbocada carrer avall a un ritme trepidant que, Leffer's Runners no va estar disposat a seguir. Com sempre, avis, gordes, maimakansus i demés desferres ens avançàren a menys de 3min/km, però la sobrada experiència i bones maneres de Leffer's Runners ens impedia escupir-los o insultar-los.
Comença la pujadeta i ja es veuen els primers maimakansus tirats a la cuneta; escupinada i au, endevant. Pim-pam-pim-pam arribem al km 7; final de la pujada, comença el descens. Liebrecilla s'adona sobradament que se li ha deslligat una sabatilla però pensa que si ha de parar i cordar-se-la, Bala Humana (que semblava que ja tenia un KTpillu al punt de mira) no l'esperaria. Per tant, i fent honor a l'extrema rapidesa de reflexes de Leffer's Runners, decideix continuar amb aquell estat lamentable: peu bailongo, el xip a punt de saltar i el risc llepar el terra amb galta. Cal destacar l'agudesa visual de la resta de corredors, que no perdien l'oportunitat de recordar a en Liebrecilla que portava la puta bamba descordada.
Una mica més enrera, Leffy The Leff, trepitja amb força mentre maleeix Fortex The Truck; mira que posar-se malalt i haver d'acceptar la invitació a la cursa... la pujada se li fa durilla (menys que el palíndrop que porta entre les cames), com és habitual, hi conillets per doquier i això per en Leffy és vida, és esperança de futur i pajín proper (com més tard es va confirmar).
Rayo oriental juga a casa gairebé. Després de deixar tirada a la crew d'ABB per totxos i homosexuals, ara dóna classes a l'institut que hi ha just al davant de la sortida de la cursa. Avui porta el vestit de gala; una gorra ventilada com la d'en Fortex The Truck. Sembla que coneix els camins i no desperdicia oportunitat per escalar posicions i humillar, com no, a algún membre de la mítica pandilla dels Maima...
La baixada es fa curta, esquivant pandilleros i controls arribem a una explanada que el sol hi toca de valent; Bala Humana i Liebrecilla van en tàndem, pim, pam, avançant implacablement cap a la línia de meta. S'acaba el terreny muntanyós i comença el què d'altres ho descriurien com l'infern; una petita pujada d'asfalt de 500m capaç de rebentar a qualsevol. Bala s'escapa un pèl i finalment li treu 4seg a en Liebrecilla(1h2min26seg i 1h2min30seg respectivament). Leffy; no xip i Rayo 1h17min24seg.
Dada curiosa: just a la línia de meta hi havia com 40 cadires de plàstic per seure un cop arribats!!! I Bala les va fer servir!!!
