3 de febrer del 2008

La mitja de Granollers 2008. La crònica




7:20 am: desperta ferro!! avui és el dia!! 8ºC a l'exterior, 36 a l'interior. Leffer's Runners al complet disposat a afrontar la Mitja de Granollers; feia dies que tots 5 no corrien junts; genolleres a lloc, punyals afilats i a mà, txupinazos llestos, malles de marika amb la rajilla al cul i unes ganes de jalar a la Fonda Europa que no vegis... La Bala Humana té ganes de gresca; ha esmorzat com en Txema i no ha gastat almax la nit abans. Té ganes de deixar les coses clares: en Leffitas li deu pasta i no li perdonarà. Per altra banda, la cursa de Mollet li va deixar un gustet amarg a la boca (valgui la redundància, jeejjejjejejj!), porta les bambes de tota la vida. En Foulard Amarillo sembla que no ha dormit bé (vegeu fotos en fred de Leffer's Runners, la del camión M. del Valle amb els pantalons posats), sembla que ha cardat massa aquesta nit. Surt com a líder de Leffer's Runners; molta pressió és aquesta!! Festa al catre i competi l'endemà, no proven!! En Liebrecilla està nerviós; la primera mitja i un objectiu: trepitjar els negres i baixar d'1:50h. Té el cul apretat, no sap si és per les malles de nena que es va comprar o per les ganes que té de fotre punyalades. Fortex The Truck està de proves, es conforma en trepitjar els espanyols; després de saber l'abast de la lesió al peu esquerra i saber que només es tracta de 150€, afronta la cursa d'una altra manera, l'afronta pensant en passar al fill d'en Pujol i escupir al Daniel Cirera; porta 2 txupinazos!! a la majoria de gent no li caben a la butxaca, però Fortex The Truck té espai per tot. Cargo expréss.



Dues hores per trobar lloc per aparcar, dues hores més que en Leffitas es calçi les genolleres, pixi, tregui la cartera, es toqui, pari el mòbil, miri al cel, es torni a tocar, torni a pixar, engegui el mòbil, posi la cartera, es masturbi i estigui a punt.



Després d'unes calentures amunt a avall i uns estiraments, el tret de sortida: els negres al davant, després els morus, després Leffer's Runners, Maimakansu, polles runners i un llarg etzètera d'equips mediocres, dolents, de gordes, de mutilats, de cuiners, de gilipolles, de gordes, de pirates com aquell amic de la Bala Humana...



Leffer's Runners avança com una pinya fins el km 10; 5min el km, clavats, eh Bala? Fa no fa entre 51 i 57min. Però sembla que en Folaurd Amarillo i en Liebrecilla els pica el cul i tiren una mica més. Bala Humana, després de patir una petita crisi al km 9 sembla que s'estima més fer la seva cursa que intentar igualar l'infernal ritme que imposa en Foulard i que en Liebrecilla ni es queixa ni escup trossos d'habanos incrustats des de fa 20 anys; tota una proesa.



Km12 ;segon avituallament. Foulard Amarillo i Liebrecilla es pregunten si és el moment del txupi. Decideixen esperar el proper. Roden bé, entre 3:53 i 4:19. Bala Humana no perd pistonada, però empaitar els dos destacats de Leffer's Runners no és cosa fàcil.



Km15; tercer avituallament: ara és el moment. Txupinazo del amor. Costa empassar, respirar, córrer, beure. Tot alhora. Però es noten els efectes ràpidament. Liebrecilla està revitalitzat; els txupinazos li senten de collons. Foulard Amarillo no li acaba de pillar el truco al rotllo del txupi i perd pistonada davant del cabrón d'en Liebrecilla, que no sap ben bé què pensar: en Foulard deu estar per davant i ni se n'ha enterat. Però dins d'en Liebrecilla hi ha el regust de victòria no aconseguida. Creu que els té tots darrera i encara té força. S'imagina avançant els morus, els negres, el Fefe, el Txema... cobran els 200 € de premi i dinant convidat pels seus companys d'equip.



Km21: Liebrecilla entra amb els braços enlaire, 4 hostesses impressionants el reben amb manifestes postures eròtiques i mirades lascives i perverses. 1h39min24seg (1987/4552).



Foulard Amarillo arriba sabent que temporalment ha perdut el nº1 1h40min04seg (2079)(que no es flipi gaire en Liebrecilla, que tot és un miratge).



Bala humana traspassa la línia de meta amb l'estómac a lloc. Ni bilis, ni barrita semi disolta amb isostar ni res de res. Molt bé això!!1h45min08seg (2682).



Leffy The Leff creua la línia amb els genolls a lloc; està sencer i a avançat al seu tiet. 1h52min21seg (3431).



Fortex The Truck arriba amb els peus sencers. No fa mala cara i veu ben invertits els 20 euros de l'Orriols. 1h54min58seg (3631).



Després, el millor de la jornada: el jalar. Fonda Europa. Diuen que està de capa caiguda i que és molt car. Mentida: 35 per barba amb 2 Castells del Remei i 2 postres i cafè. I a sobre es podia menjar. Un triumfo.



Meravellosa jornada la d'avui 03 de febrer del 2008.



Leffer's Runners cadia dia més amunt.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Extraordinaria crònica lefferiana, tot esperant la pròpera crònica complementaria, anomenada pel darrera, l'altre cursa d'en leffi i d'en fortex, Això sì, no sabrem si tan acertada com aquesta.

un10

Anònim ha dit...

Espectacular 'debú' a la mitja d'en liebrecilla, que ens té a tots acollonits, trencant totes les marques i contra tot pronòstic. En foular es va quedar 'amarillo' i la bala, deshumanitzada, ya no va poder fer la cursa que pretenia: puto estònac i merda d'esmorzars químics, tot i així content de la marca, tot i no haber pogut donar el seu màxim rendiment.
S'haurà de veure la continuitat de tan esperançador corredor.

Brillant crònica!!