LA GELS-MOIXERÓ

Hora 7:00 AM….. Lloc: Crta BCN de Sabadell….. així comença un diumenge de festival demolidor al LEFFER’S RUNNER’S Team.

Aquest cop anem cap el Pirineu, a les Penyes altes del Moixeró, a fer una cursa on la simple visió del perfil altimètric ens diu que rebentarem com a globus del Viena sobre el cel de Sabadell. Dintre el cotxe tot són somriures i badalls, més del segon que del primer, comencen els “rocecillos” i els improperis característics de l’alt nivell cultural dels membres .

Aquest cop ens acompanya com a patidor convidat el Jordi March, tampoc sap on va, però hi va. Després de precintar la ràdio de l’F.Wallas , de on sortia un folklore més profund i caspós que la Marisol en el seu millor moment. I a una hora i poc de cotxe i un cafè arribem a la casa del germà ..., la casa de collons, entre mig del bosc i als peus de les Penyes Altes del Moixeró...., lo del pàrquing deu ser un tema de falta de pressupost, tot i tenir botones aparcadors estrangers que ens envien a la zona més enfangada i bruta de l’esplanada.... fang per tot arreu ... premonició del que ens esperava ... agafem les bosses, no volem tornar al cotxe a canviar-nos, no volem començar la cursa amb un panot de fang a cada peu... ja ens canviarem sota un arbre, o a sobre un tapis d’herba fresca... i tant fresca, el termòmetre del cotxe marca 1,5 graus... acollonits i traient baf per les narius ens dirigim a l’interior de la casa, a tuti plenn!!! tros d’habitació per canviar-se, wc sense cues, gens de cues al guarda roba, la inscripció d’en Jordi ràpida i eficaç, bona cal.ligrafia en el seu dorsal, però... no disposen de canvi i l’hi diuen que torni quan acabi la cursa .... i és que no es pot tenir de tot, i menys al medi rural.

Ens diu l’organització que per acumulació de neu i glaç tan sols pujarem a 1.750 metres, però hi pujareu dos cops, no hi ha pietat, no hi ha dolor..., per camins diferents, però acumulareu uns 1.800 m a les cuixes, o sigui que si has vingut a patir ... patiràs ... “- La guineu que escolta el follon des del seu cau, encara riu ara, com es possible que tants sonats facin el gamarús per allí... que per gamarussos ja tenim els mussols, i a més estan boníssims...!!

Amb aquestes que els 4 Leffer’s ja estem morts de fred i amb la licra enganxada a les cuixes liles, ens fan quatre fotos i sortim disparats, no sabem si escalfarem massa, però com a mínim anirem corrents a buscar el sol, el Jordi no perd de vista la tiparraja del canvi... i es queda a controlar la zona.

PAM!! Les 10:00 sortida, vinga a córrer, perquè has vingut si no .... una pista ampla, franca i al sol... mmmmm... quin plaer, al cap de 2 km el plaer es torna serietat, Foulard i Lefftenzzing es miren i bufen, Bala Humana i F. Wallas els deixen marxar, que es creixin..., que de més amunt cauran. La pujada no para i aviat Foulard imposa la seva llei, Leftenzin sent els follets a la seva panxa i comença una lenta però progressiva desacceleració. Inversament proporcional a la puta pista, que cada cop té més paelles trencadores. I és en una d’aquestes, 10 o 15 metres per sobre el seu cap, veu el polze amunt d’en Foulard, el més dignament que pot el contesta amb igual, però menys elegant gest de complicitat, es cargola, apreta el cul i mira al terra ....

Per darrera, el Bala humana fa feina, enganxat a un bon escamot d’execució es va acostant al Lefftenzing, i com marquen els canons tot el que t’atrapa et passa, deixant el Lefftenzing encara mes cargolat en si mateix. En la seva seca ment s’apareix el Wallas i l’hi fot un calvot: _” Venga Xaval!!! Que no tenemos todo el día!! ...” i de sobte darrera d’una paella de cinc nanses per fi s’acaba la pista i comença un corriol, amb molta pujada i amb molt de sol, el vent es fa notar i l’alçada també, no corre molta gent, ja no es pot o no es vol. Uns 350 metres més amunt arribem al coll i enfilem cara avall cap al refugi de Sant Jordi, corriol estret i amb clapes de neu per el voltant, entre pins i fàcil de córrer, i el millor, es baixada!!!. Mmmmmm... torna a agradar .... Lefftenzing baixa bé, abans d’arribar al Refugi atrapa l’escamot d’en Bala humana i es rebolquen junts per les rampes de fang de sota el refugi, que a consciencia han preparat els de l’organització per tal de fer família, menjar i beure al refugi i cara avall un altre cop.

Una cinta mal posada fa que qui més qui menys vagi a pasturar uns minutets per uns prats plens d’aiguamolls, baixen uns quants sants en calçotets i rectifiquem el camí, un cop retornats al camí, el Lefftenzing torna a atrapar al grup d’en Bala, que desconcertat per el Flashback es deixa avançar. Entre rocs molls i gorgs profunds creuem moltes vegades el riu. Hora del xupinazo, la química corre per les nostres venes, amb regust a After-sun i cola blanca enganxa el paladar de dalt amb el de baix i administra la dosis justa de morfina a les ja moribundes neurones.

Arribem al punt de sortida, 918 mtr., tenim la sort que ens han posat una taula amb manà, però com que baixes fresc, amb les cames i les bambes molles no tens sensació de set ... error, error!!!!!!

Comencem la segona pujada, les cames ja no responen, el cap pensa el que pot i la sang ja fa estona que porta oxigen sense saber on deixar-lo, ara sí que guanyem desnivell, amunt amunt, de tant en tant algun cartellet dels kilòmetres que portes... cada cop estan mes lluny l’un de l’altre, m’arrossego com un cuc sec, enganxant-me a els arbres del costat del camí “qual marsupial depresivo y flaqueante” ... Sortim del bosc i tornem a ser al final de la pista, altre cop el camí de boixos i nerets, els bessons rascats per tot arreu intenten pujar a les orelles, i el sol més alt que mai. “- Kina Calor!!!” Castiga els clatells, els ulls ja no s’atreveixen a mirar mes enllà de: “-... on collons fotre el peu ara”. Sort que els de la marxa tècnica es deixen atracar a cara descoberta i em donen aigua, l’home del mall començava a volar sobre el meu cap, i la llengua es recargola contra el paladar auto exprimint-se, a canvi del líquid element, de sobte l’aire fred que baixa de les pendents nevades ens diu que ja som al Pas de la Boixassa ( 1.750 mts.). Déu existeix i fa que tot el que quedi sigui baixada i a més em donen aigua!!!

Ara sí que ja veig el final del túnel, omplo el pap com un camell o la gepa com un pelicà, ja se’m confon la realitat al davant del refugi, hem llenço a perseguir un puto pirata amb el buff al cap i les ampolles penjant de la cintura, es resisteix, però al final és avançat dignament i per l’esquerra.

Em creuo amb el “supporter number uan” alies Jordi March, que content hem diu: ” – l’Esteve ja fa estona que ha passat...” mmmmmmm.... això fa mal... sort que només volia ajudar, de fet tampoc em pararé a fotre-l’hi una pedra al cap ... que encara em fotrà un cop de pal als ous !!!

Enfilo cara avall amb tensió, les cames ja no tenen precisió i vaig botant de pedra en pedra i saltant entre branques resseques. Cara avall fins i tot la merda corre i corre tant que a mitja baixada em foto un llenyot que ni el Benni Hill !!! Sort que el paio que anava a darrera s’ha trobat les ulleres i me les torna, “- o és una tàctica per atrapar-me....??? “, jo ja ni les volia, només volia arribar, altre cop dins el riu, ara sí que em sento el salmó més llest de la contrada, per dintre el riu, fotent bots i cara avall... l’aigua fresca baixa la temperatura del tren motor i allunya les rampes, sento veus que diuen: “- No m’esquitxis!!!!...” Però jo ja no hi sóc, estic mes enllà esquitxant al seu amic de més avall.

Enfoco l’últim tram del corriol. Tram ben marcat a l’obra dels fantàstics arbres que l’envolten i fan un efecte túnel, escolto el que em sembla la veu de l’speaker de l’arribada, somric com fa estona que no faig, i allà lluny, dret i tranquil, serè i somrient veig el Foulard Amarillo, que ja no pateix, que ja somriu, i em torna a ensenyar el mateix dit, intenta caçar-me amb el mòbil, però jo ... jo ja no hi sóc, estic abraçat a un vas de líquid element, en un terreny pla i quiet, intentant que el corrent sanguini recuperi l’ordre i deixi l’oxigen on collons pugui, sense sotracs.

Trepidant arribada d’en Bala Humana que disputant un llarg esprint de 100 metres li fot la posició a un cosí dels putos Maima .

I espectacular és també l’entrada d’en Wallas, que debent-se al seu públic reparteix petons i visions eròtiques de femorals i bessons depilats a totes les noies que troba per la zona.

En Jordi entra tranquil i amb la feina feta, els 5 euros cobrats i “a por la puta recompensa cabrones!!!!”.

Un cop canviats i ja més tranquils ens fotem la botifarra amb patates i un got de vi... que de calories ja n’hem llençat proutes!!!!

25,5 Km. 1.800 metres de desnivell positiu i uns d’iguals de negatiu. Digne recorregut per el bateig d’en Bala Humana i en F. Wallas a les dures curses de muntanya, retorn a la infància d’en Foulard i en Lefftenzing i gran dia per el LEFFER’S RUNNERS TEAM, que mancat de tres o quatre dels seus membres copa totes les zones de la classificació general.

G.E.L.S.-MOIXERÓ 2009 19 d’abril del 2009

Lefftenzing