BREU PERÒ INTENSA

Fa uns dies en Liebrecilla va passar un correu avisant de la celebració d’una cursa popular al barri de Covadonga, la XVIIa Milla Urbana d’Atletisme, la veritat és que de bones a primeres no li vaig veure la gràcia, em sembla que 1,6 km no és precisament un distància insalvable……però en Liebrecilla ens va convencer fàcilment: “És molt divertit, surts a tope i quan no estàs ni a la meitat ja no pots més i et passen el nens i tot !!!”, obviament era una manera d’explicar-nos que no calen gaires kilometres per acabar fet pols i amb el fetge sortin-te per la boca….finalment Liebrecilla, en Leftenzing i un servidor varem decidir d’anar-la a fer, a última hora en Pau també si ha afegit tot aprofitant una pausa en la seva nova faceta de pare de bessons……

Així doncs ja ens tens un divendres a les vuit del vespre a la Torre de l’Aigua per apuntar-nos a aquesta peculiar cursa, després de recollir els dorsals i de deixar les motos a la zona d’arribada, anem a escalfar una estona, és curiós, és la primera vegada que estic més estona escalfant que fent la pròpia cursa, la cursa comença a les 21:00, és realment una cursa popular, no hi ha ni linea de sortida (bé si que hi és però imaginària) ni xips, ni punyetes, l’estrategia és ben senzilla sortir a per totes però guardant un às pel final…..

I a les nou en punt …BANG !!!! tret de sortida, els primers metres són un pèl caòtics, esquives gent i intentes no aixafar cap nen, és una sortida un pel “violenta”, de seguida perdem de vista en Leftenzing (ha estat el més hàbil i s’ha enfilat a la vorera per no trobar xicanes mòbils) i al Pau, en Liebrecilla i jo anem avançant a gent, al cap de poc ja em treu uns metres, no se si seguir-lo, si apreto ara no se com arribaré al final….el deixo fer, ara com ara els meus objectius sòn un parell del C.N. SABADELL i un altre dels CORREDORS.CAT, a per ells !!! aguanten bé però uns metres més i ja són meus, tombem un parell de cantonades, i abans d’arribar a la tercera ja els he passat, fem el penúltim revolt i…oh sorpresa!!! veig a Liebrecilla, em porta uns 40 metres d’avantatge….vaig a per ell i apreto….merda, o li foto més o no l’atrapo, apreto les dents i el cul i deixo anar tot el que em queda, GASSSS!!!!! m’obro per agafar millor l’últim revolt, ja el tinc, per sort no ha mirat enrere….passo arran seu i li foto un crit : ”VINGA !!!!!!” a 20 metres de l’arribada el cargol adelanta la llebre i li carda uns 4 segons !!!!! PUFFFFF!!!!!! ja està, 6’06 minuts, mare meva quina pallissa, sembla mentida lo fet pols que arribes…..però en Liebrecilla tenia raó, és molt divertit, sobretot veure la cara que fot la gent al arribar….quins poemes….

Ens reunim amb Leftenzing i el Pau, Leftenzing fa bona cara però està ben rebentat, el Pau fa mala cara i tambè està ben rebentat (això de dormir poc es nota…), breus comentaris, glops d’aigua i estossegades, el coll ens crema de l’esforç, ha estat una bona experiència que de ben segur que repetirem…..en Liebrecilla em mira malament…..”Cabrón, aquesta me la pagaràs…i pobre de tu que en fagis una crònica….”.