La meva primera marató

……volta i volta al coixí…… no puc dormir…amb lo marmota que sóc……no sé el què em passa !!!
A les 5’30h ja estic en peu.... esmorzar complert de proteïnes..... i un got de suc..... avui no prenc el cafè amb llet...... em vesteixo amb les millors gales....... procuro no fer soroll pels que dormen .... agafo la panzermobilete i em planto als bombers......
arribo molt abans del què em va dir en Waras....... però de mica en mica van arribant els compis leffer’s:
primer en Fortex ( adormit però content ) , després el Lefftenzing ( qui amb un somriure m’entrega el dorsal de la sort: 11661 ) i en Cargol ( qui després d’ un mes i mig... no ve a entrenar per la seva lesió...però no diu que no a la marató), la Chun Li ( des de la ½ de Granollers que no la veia), en Waras ( feliç com un gínjol perquè ahir van guanyar els de blanc), en Bala ( un dels Jinetes de l’Apocalipsis) i en Liebrecilla ( amb el seu pot isotònic que sempre el porta ben agafat a la mà abans de qualsevol cursa),
l’ Agugita ( qui després de resistir-se a no voler fer la marató....el vem convèncer entre tots......i ja el tenim aquí ), en Pau ( qui també s’apunta a totes ), en Marc ( quants dies feia que no el veiem ... des del Farell) i l’últim en arribar.... el Foulard Amarillo ( va acompanyat d’ en Josep amb una megafurgo ....... en la que ja ens podrien carregar a tots plegats ..... i apropar-nos fins a Barcelona.....jajaja)
Som-hi doncs!!!!!

Avui és aquell dia que tot corredor sempre ha somiat...al menys jo...des del 2001 que vaig començar a córrer... fer una marató era un gran repte ...
com tot objectiu que et marques a la vida.... sigui petit o gran.....a curt o a llarg termini....sempre desitges aconseguir-ho no???!!!doncs a provar-ho s’ha dit!!!!!

Foto de grup Leffer’s davant del mur al costat de la font de Montjuïc...quin ambientarro ...sensacional!!!!!!!! 12.000 participants...
Baixem les escales.... i abans de col·locar-nos a les posicions de sortida... en Waras ens proposa fer “ un crit de força leffer's runners" .... mans juntes .......i...........UUUUUUUUUUUEEEEEEEEHHHH!!!!!!! molta sort a tots!!!!!!!!

PUM!!! Confeti de colors i els/les keniates ja han engegat motors...... nosaltres tot just avancem ... caminant fins arribar a la línia vermella de sortida ........ ara sí!!!!!! Ens mirem i amb un somriure ens diem a reveure amb els jinetes
( Lefftenzing, Liebrecilla, Waras, Foulard, Bala que ja apreten les dents).... també perdem de vista a l’Agugita i a en Gustavo.... ens quedem en Fortex, el Cargol, en Marc i la Panzer.
Carrer de Sants a munt.... i retrobem a l’Agugita que s’escapa de la festa per anar a darrera d’un container.... què fa???!!! Jajaja

De moment ens sentim còmodes... a Diagonal...km 4... però jo ja busco un W.C.... en Cargol com que és alt.... li demano que divisi per buscar alguna caseta plàstica i jo poder descarregar ...no m’aguanto...però per sort em distrec ...
l’ ambient és increïble... gent molt diversa... i de tot arreu... holandesos, irlandesos, canadencs, japos, catalanets....
Baixem fins a l’ Avd. de Madrid...quins remembers...feia anys que no passava per aquí...aquelles èpoques en les que vivia com a estudiant...compartint pis en aquesta avinguda.......a prop de l’estadi blau grana que quan jugava el Barça...el barri es desmarxava!!

La Gran Via de les Corts Catalanes... es fa llarga.... però la fresqueta d’avui ajuda a anar còmode ...a en Marc ja fa una estoneta que no està amb nosaltres...... però ell anirà fent segur...Al passeig de Gràcia... flamegen banderoles tibetanes!!!!!! Visca el Tíbet!!
Al C/ Valencia... en Cargol fa el crit de: ULL!! Aquí si que tens un W.C.!!!! buuuuffff........ quin descans!!!
Segueixo molt més lleugera i intento de nou trobar el ritme...a veure si torno a enxampar-los... en Cargol ha afluixat ....i seguim plegats de nou.

Passem per davant de la façana de la Sagrada Família...amb un plis plas vec a la família qui ens donen ànims......i els hi llenço un petó de gràcies .
Seguim fins a Meridiana... quin tram tant etern.... buuuuuuuffffff... ens apropem al km 21...però quina recta d’anar i venir tant llarga.... aquí si que tenim ocasió de trobar-nos... a l’Agugita, al Gustavo xocs de mans i en Waras qui encara es para per abraçar-nos!!!!!

Arribem al punt del revolt direcció torre Agbar...fins i tot trobem a gent de Puig-reig...... els del poble estem a tot arreu... i a 10 metres endavant veiem a l’Eva i a en Roc...criden ben fort donant ànims... això donarà forces a en Cargol.... que ara ja comença a patir les conseqüències de no haver pogut entrenar aquest últim més...i em diu: “ tinc les cames com dos rocs “...

Sentim algú que ens crida des de l'altre cantó....és en Lefftenzing acompanyat d’ en Foulard Amarillo... que bé!!!! Ells ja estant arribant al km 30.... nosaltres tot just estem a l’ inici de la llarga recta de Diagonal ... però els hi fem senyals de fum aixecant el braç!!! I veure’ls ens dona ales !!
En aquest tram apareix en Xavi, qui ha vingut des de Sabadell en bici, ens acompanya pedalant al nostre costat fins al km 30 i ens dona forces... ens diu que ara ja només ens queda una cursa de 12km ...que anem molt bé ...i que ja ho tenim!!
Ara sí que això ja comença a ser dur!!
Tornem a trobar a la Carme, la Dolo i en Cesc, aquesta vegada els hi engalto un petó.
Més família, ara la dels germans Sellent: l’Anna, l’Eva i els barrufets: Mireia, Jan i Roc.... i també la Txell d'en Liebrecilla...fantàstic !!! qualsevol no córrer amb aquests ànims que ens donen!!

Al km 31.... el cos em fa una davallada ... les cames no em responen... baixem ritme... ara ja entenc el perquè a partir del km 30 n' anomenen " el mur "
En Cargol desapareix... ara és ell que necessita un W.C. ... ens perdem...
Però espero que a la marató de l’Aneto 2010 no ens abandonem ... si és que volem guanyar el pernil !! jajaja

Arribo al passeig Sant Joan km 35, impressionant! terra mullat ...les palmeres... la gent cridant el teu nom...com si fossin de casa!!!
Abans de l’Arc de Triomf sento que em criden... és en Fortex...genial un leffer!!
Les sensacions són úniques... seguim ... C/Ferran, Rambla a vall i arribem a Colon....... ja hi som ... ja hi som.... en Fortex es manifesta dient que els seus bessons es trencaran.... però li dic que aguanti...que només uns 3km i ja és nostre!!
Creuem la fina línia vermella!!
Increïble... ja ho tenim... objectiu assolit!!! No m’ho crec!! jajaja
Un somni !! ;-)