La mitja de Montornès

Foulard Amarillo i Bala Humana

Els campions de la jornada; Liebrecilla i Dama Humana

Encara que molts leffers buscaren mil excuses per evitar l'esdeveniment (tipus: he de portar a passejar el gos per Togores, etc), una més que notable representació d'ells (Bala Humana & Co & Sister, Fernando Wallas, Foulard Amarillo & Rojillo, Fortex The Truck, Liebrecilla, i com artista convidat: Pedrito!!!!) no s'escaparen i fitxaren a la Mitja Marató dels Regals de la Henkel. Cursa normalíssima tirant a cutre que sap agraïr la participació de la gent amb un fantàstic lot de productes de la multinacional-deslocalitzadora-explotadora Henkel. S'ha de dir que si compares la foto que l'anuncia amb el lot que et trobes, inequívocament aprecies la mà del treballador voluntari (llarga i fonda), però què collons, aquí hem vingut a córrer.

El dia comença amb una hora menys de son. Per trencar amb la pana hem quedat a la benzinera BP, un lloc on a tothom li va malament arribar, menys a en Foulard, l'únic que no passarà per allí (???¿¿¿???) però som leffers i això ja ens va, ens agrada començar a patir a primera hora. Oloreta colpidora de benzina sense plom, aromes de gasoil ben oliós.... hi ha qui s'atreveix a beure un cafè al badulake BP..... mmmmmmmmmhhhhhhhh amb aquests efluvis jo ja he esmorzat; avui tinc gasofa per fer-me mal, n'estic convençut.

Com comença a ser tradició, la recollida de dorsals és un embut (per no dir una puta merda organitzada amb el cul). Ens separem per anar cadascú a la taula corresponent i ja no ens tornarem a trobar abans del tret de sortida. Som vora 2500 persones i intentar localitzar en Bala és impossible. Enfilant-me a una valla groga de jubilat veig que el 95% dels corredors són calbs!!! La mare que els va parir!!!!! I en Fernando..... impossible també!!! está encaixat entre les natges d'una veterana corredora mulata (que 10 minuts abans hem vist amb un carretó de la compra buscant la llista d'inscrits) i la gepa d'un maimakansu dels més vells amb una samarreta de la Marató de Brunete del 39.

Tret de sortida. Cap ferit. Els muritus i en Pedrito surten amb una velocitat estratosfèrica. Sembla que hagin anunciat que només hi ha regals pels 50 primers (tipus milla urbana del barri de Covadonga). Ens haurem d'espavilar si volem pillar suavitzant. Tot just travessar la linia de sortida veig en Bala i els dos Foulards. Visca! Podrem córrer junts una estoneta. En Fortex ens aguanta el temps just per saludar als companys de fatigues, però quan se n'adona que en Wallas ha sortit davant d'en Pedrito, decideix fer la seva cursa i no torturar-se més del que cal.

Comencem a rodar mooooooooooolt tranquils; xerrem, riem i anem avançant tot trencant pel mig la truculenta massa carnívora de lípids saturats i proteïnes que corren encara més lents que nosaltres. De mica en mica ens anem escalfant i ja comencen els intents per tirar del grup. Afortunadament els podem neutralitzar; encara queda molta cursa i avui no és el dia per deixar-hi els nassos (que no què????).

Arriba el primer avituallament. S'agraeix que la Henkel no hi participi directament, perquè ara no em ve de gust ni un glopet de Micolor ni un xupitu de La Toja. L'aigua que arrepleguem ens la tirem pel damunt i au, a córrer. Cap al km 7 veiem que en Wallas s'ha pogut desenganxar de les carns que l'oprimien i ara avança buscant noves "mollejas" a les que enganxar-s'hi. No el veig gaire sobrat. No sé perquè, diria que ha tornat a fer una de les seves sortides llampec que sap de sobres que no porten enlloc, però que el pobre no ho pot evitar. Un copet al cul i au, endevant!!

No passa ni un kilòmetre quan en Foulard Amarillo, en un acte que ens fa veure que és un Leffer de carn, ossos i músculs agarrotats i no una puta pedra de granit, com ja començàvem a pensar, decideix no continuar amb el ritme in-crescendo que es comença a imposar. No fa falta gaire per convèncer a Bala que avui no cal exprémer la màquina. Només queda en Liebrecilla, que avui venia a córrer amb els seus amics, però ja no pot evitar sentir "la crida" i començar a córrer de debò per intentar ser un dels 50 que tindran regal.

El pas pels 10km no està malament: 44min, però està clar que avui no ho farem millor que a Granollers. Ara comença la baixadeta i jo em trobo bé; comença la festa. Intento mantenir el ritme a 4min el km, però em costa molt i no baixo dels 4:10. Passo el km 14 realment cansat, però he atrapat una colla de maimakansus i no penso arribar darrera d'ells. M'hi deixo els nassos per mantenir el seu ritme. Veig que m'identifiquen com a Leffer. Això els intimida i ensumo la seva por. Comença a picar ell sol amb força als trams de carretera on no hi ha ombra. M'imagino amb la R1200GS (sense rodetes) per les curvetes aquestes (estan molt peraltades) i m'agrada i aguanto les embestides dels pollosos aquests.

Els últims dos kilòmetres els faig amb la meva amiga Cintilla Iliotibial inflamada, però l'autèntic Leffer's Runners Spirit apareix davant meu i jo no afluixo, tinc el deure d'aguantar i morir-me si cal, però cedir davant d'un maimakansu, mai!!!! La justícia divina dicta sentència: arribo davant del grupúscle de maima's. Una altra victòria de Leffer's Runners!!!!!!

Ara però, comença la veritable cursa: carretejar fins al cotxe una caixa de regals d'uns 700kg. Ara entenem el perquè del carritu de la compra de la mulata de les carns opulentes. Arribem al cotxe destrossats. Una altra cursa al sac.