CBXR 2ona Etapa St.Feliu de Guíxols- Pals

Ha estat l’etapa reina!!! i a partir d’ara tan sols direm reines a les nostres dones... a les etapes els hi buscarem un noms mes adients, com per exemple: demolidores, filles de fruita, casi rompé leffer’s, anades del cap, mecagoendeuquefaigaquiisensepodtertirar-mealmar... i altres noms que ara no venen al cuento.

Sona el despertador de l’hotel (Telefono) ens desperten i anem a esmorzar.... un self-service curull de manà... fruita, iogurts, embotits, pa, tomàquets, amanida, macarrons, llet, sucs, aigua, vi... els ulls saltaven de les conques... i l’estomac ja comença a dilatar.... com les seves amigues pupiles. Endrapem com dos víkings i tornem a l’habitació a fer la maleta. A les 8:30 pugem a l’autocar, per sort l’han tingut tota la nit amb les finestres obertes i tones i tones d’ambientador industrial.

A les 9:00 arribem a St. Feliu, allà trobem com a grata sorpresa el Rio, que va a fer una sessió de fotos submarina, l’hi lligaran 4 ampolles d’aire de 20 kg i el fotran uns 30 metres per sota les onades.... de fet, a hores d’ara no sabem si ha sortit de l’aigua... nosaltres al menys ja som a l’hotel i sopats.

A les 9:30 sortida, i en 40 minuts som a s’Agaró, ja hem corregut per un parell de platges i ara ve un tros de camí de ronda molt bonic, fem quatre fotos i se’ns fon la targeta de la càmera.... merda, ara ja no tenim excusa per parar de córrer....

Fem el tram de S’Agaró a Platja d’Aro amb alegria i disfrutan de la fresqueta matinal, al passeig de platja d’Aro ens trobem a l’Anna, la Mireia i el Jan!!!! alegria, alegria, quatre petons, quatre abraçades i seguim fins a l’avituallament de Calonge, carreguem aigua i sortim com tractors John Deere, amb uns 6 kilòmetres de passeig marítim per endavant, un cop al final de Palamós enfilem per darrera el far, cap al Parc Urbà de Cap Gros...... altres coses començem a tenir grosses nosaltres ja portem uns 19 km i l’alegria no és la mateixa... el sòl esta despertant i ja fa estona que fem la festa de les samarretes mullades.

En el tram de la Fosca, D’Alguer, Cala Corbs, Cala Estreta, i a tocar de Calella han fet aparició els amics de l’E.T. encara no sabem que ha passat, ens hauran abduit ???? el Wallas ha aperascut per davant d’en Leftengingen..... o el Leftengingen ha aparescut per darrera del Wallas... ????????? el que si que sabem és que a partir d’aquest re-encontre ja hem fet tot el calvari juntets, com a bons minyons, sense fotren’s pals que trenquessin la bona harmonia lefferiana... a mes, sabíem que més endavant ens esperava l’Agujita, i no volíem fer-lo triar entre una novia i l’altre.... millor fer un trio, que rius mes!!!

Entre dubtes de quin carrer agafar per baixar a la platja, el Wallas hem renya i diu que giri “YA” d’una puta vegada, que per aquesta carretera arribarem altre cop a St. Feliu de Guíxols..... hem guardo l’adjectiu que ha fet servir per referir-se a mi..... l’hi faig cas i entrem als carrers del poble, passem per damunt la catifa de la veritat i ens aturem a menjar i a carregar el Camelbak... una mà amiga ens toca l’esquena, L’AGUJITA !!!!!, vestit de Leffer’s i amb les patilles mullades!!! Quina alegria l’hi passem de contrabando alguna cosa de les viandes de la taula del control i enfilem cap al far de Sant Sebastià... quina pujada... asfalt “puro i duro” caminem més que correm i entre renecs i esbroncades, riures i pixarades arribem a dalt del far. Foto de rigor.
Aigua Xelida, Aigua Blava, Fornells... espectacular tram que recorrem i correm empesos per les ganes i per que portem un guia que sap cap on tirar, ja no cal que anem buscant masses cintes, L’Agujita te mamat el tros de pe a pa.

I entre salta pedres, baixa cales i puja escales, ens enfoquem a la platja de Fornells, l’altre avituallament de la jornada, carreguem aigua, i allà entre cotxes tinc la primera conversa amb el meu estómac... Comencem altre cop a pujar, direcció Begur “La mare qmvaparir!!” entrem altre cop al regne de l’asfalt costa amunt. Per el costat de la carretera... tot el romanticisme que ens envoltava es perd en forma de paelles i línies continues de color blanc.

Les cames ja noten els 40 kilometrets i no estan per gaires hòsties, caminem i anem fent el que podem, L’Agujita anima tan com pot i de tant en tant correm un ratet. Fins al cap de munt de Begur no entrem en un camí polsos, entre pins, i sense aquella brisa del costat del mar. Són les dues del migdia i el sol comença a fer estralls a les neurones del meu caparró, el Wallas, recordant el seu passat de paleta, s’empapa de radiacions solars, l’hi agrada córrer amb el termòstat al límit, a mi, si el sol no es el de 2.000 metres, hem fa més mal que bé... i ja començo a veure l’Agujita amb faldilles i amb un collaret de flors al voltant del coll....

Ara girem direcció Pals, els últims 6 kilòmetres de la jornada ens fa sentir a la pell com el sòl crema i que ja portem unes 6 hores treballant. El motor es fon i tan ara ja costa fins i tot corre costa avall... ja ja ja i és que no som res. Sort que tenim una altre corredor per davant nostre que va igual de trencat que nosaltres.. ara l’atrapem i el deixem i ara ens atrapa i ens deixa... i de sobte entrem en una urbanització, correm altre cop per asfalt, però ara per terreny planer, i se sobte un paparatzzi camuflat amb una closca de Cargol comença a disparar i a cridar com un posses..”VA VA VA!!!! Que ja hi sou...” se’ns planta al costat i vestit de carrer comença a córrer i a fer fotos, els somriures ens surten sols, un altre Leffer a la CBXR!!! Ens surt una pregunta. QUAN FALTA?? Ell somrient ens diu que no gaire, un kilometrillo i ja està i s’acaba amb unes escales empipadores... riem una mica mes i ens posem a caminar.. ja ja ja un kilòmetre...... ens informa de l’ exèrcit que ens espera a l’arribada, quatre nanos xics, tres dones, una avia...... un altre leffer !!! en Foulard, se’ns posa la pell de gallina i enfilem ja l'interior del poble, l’Agujita ens diu que s’adelanta, que s’arriba al cotxe a canviar-se i surt amb un esprint que ens fa saltar una llàgrima al Wallas i a mi... quina potència, quines piles, quin estil d’sprinter Leffer....

A la dreta ens crida el Foulard, que també corre per igualar la “velocitat” que portem nosaltres i donar-nos una altre injecció de moral, abraçades, somriures i més fotos ... ens cau una llàgrima de l’altre ull, de reüll veiem les escales, i al cap de munt la claca, un últim sprint, agafo al vol els nanos, i entrem sobre la catifa amb la feina feta, justets de forces i contents de veure tanta gent amiga i la família, que ha vingut des de Sabadell i Sant Llorenç Savall.

De moment els leffer’s resistim, encetats, amb llagues i amb un somriure de sufrimiento a la boca.

Lefftenzing