Que típic: sembla que va ser ahir... com passa el temps.... el Forte tenia un Mazda.... el capi encara corria.....
Doncs sí, Leffer's Runners va irrompre a escena a la Cursa de Pineda de Mar d'ara fa 3 anys, per tant aquesta serà la nostra 4ª edició consecutiva. Personalment, la cursa dels nassos (no confongueu amb la Sant Silvestre) em va marcar profundament. 15 dies abans de la cursa vaig caure lesionat: la meva primera tendinitis!!!!! jejejejejejej qui ho havia de dir que al final ens fariem grans amics: tendinitis al peu, tendinitis al genoll, tendinitis al cervell, tendinitis a la......... n'he patit a tot arreu de tendinitis i n'espero patir moltes més perquè això voldrà dir que em continuo movent, que continuo patint, esforçant-me, vigilant que no m'atrapi l'Agujita (que cada dia em fa més por), intentant atrapar en Bala, Foulard o en Leftenzig, que mantenim la "xispa" per apuntar-nos a curses dures de debò i que algun dia atraparem els Runners on line.
Recordo perfectament intentar escalfar i flipar del mal que em feia. Vaig pensar, no escalfis, ja tindràs prou escalfament durant la cursa, surt tranquil i tot anirà bé. Patapam!!!! I una merda!!!! Vaig sortir disparat i al km4 ja no hi havia Liebrecilla, només un sac d'ossos i tendons inflamats que clamaven per arribar d'una vegada al km10. Una tortura. El principi del SUFRIMIENTO que tant ens ha acompanyat durant aquests gairebé 4 anys d'entrenos, fred a l'hivern, calor a l'estiu i satisfacció durant tot l'any.
Vaig arribar a meta molt coix. Em feia un mal terrible el peu. Destrossat, però vaig arribar. Recordo que hi havia gent amb samarretes de la Mitja Marató de Barcelona i pensava: quins sumbats!!! 21km!!! Si jo gairebé no en puc fer ni 10.... I sort que el dia després va ser Pasqua Florida o Granada i vaig tenir festa a la feina perquè no em podia ni moure.
En fin serafín.... que espero que l'any que ve en siguem encara més i amb més ganes de sufrimiento.
Endevant Leffer's!!!!!
5 comentaris:
Quan us vaig conèxier deuriem tenir 21 o 22 anys, eren altres temps, les curses eren de nit...El que no hauria pensat mai és que 15 anys més tard us retrobaria corrent de dia i fent 10, 21 i 42 quilòmetres.
Us felicito per aquesta iniciativa que veu tenir ara fa 4 anys de crear els Leffer's Runners i estic molt content de fomar part del mateix, tot i la famosa frase del Groucho Marx: Jamas aceptaria pertenecer a un club en el que me admitieran como socio.
Be, animar-vos a seguir endavant i creixent i jo us seguiré acompanyant a fer tots els quilòmetres que les cames ens permetin!!!
Som una secta i sapigueu que ara fa quatre anys que varem signar amb suor i paella; que hauríem d'enredar al màxim de gent possible, i que des d'aquell dia com a lefferians il·lustres i escollits per la divina llum de la terra i l'asfalt tot el que teniu, TOT!!! és de la cúpula dels Leffer's, així que ja va sent hora que domicilieu les vostres nomines al compte del gran guru lefferia, un gran germà que ús vigila i sap quins son els vostres moviment, per tant a córrer i ha enredar més persones que el gran germà té molts costos i vicis i l'estructura piramidal encara és petita.
Ja ja ja !!!! els inicis sempre són durs !!!! ara mira, maratons, mitjes, muntanya.....és un no parar tu !!!! però recorda que les teves primeres les feieu (tu i els membres fundadors) fa molts més anys, eren les anomenades "curses xineses"......
Ostres!!!! Sí senyor!!! Però aleshores corriem una mica "obligats", amb l'esquena fregant el terra i les cames aixecades, tibades per dos animalots que es deien Oriol (tots dos).
Que maco!!!
Ja ens explicareu en què consistien aquestes "curses xineses"!!! jajaja... perquè això de córrer fregant l'esquena al terra i amb les cames aixecades no ho entenc massa... jajaja
Felicitar-vos per aquesta gran iniciativa lefferiana!!
Estic encantada d'haver-us trobat!! :-)
Ah!! gran paella la d'ahir!!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada