Diumenge de cursa, hem quedat a les 08:30 davant dels bombers, la meva idea era llevar-me a les 07:30, però el petit despertador humà que tenim a casa a sonat a les 07:00 i la cosa s’ha avançat, m’estic una estona amb ell i deprés el porto amb la mare qui , sense exit, intentarà que s’estigui tranquil al llit…..mentrestant jo faig la meva, abans de vestir-me esmorzo tranquilament un plàtan i dues torrades amb mermelada i mig litre d’aigua m’ajuden a fer-ho passar tot avall, després del frugal àpat em poso la roba de gala: samarreta leffer de màniga curta, samarreta interior sense mànigues per tal d’evitar les doloroses irritacions pectorals i malles curtes….avui no serà un dia fred, agafo la bossa i encabeixo roba de recanvi per després de la cursa, ja estic llest, quatre petons i magarrufes a la família i surto direcció bombers…..
09:00, ja som a Terrassa aquest cop els Leffer’s Runners i són representats per: Bala Humana, Foulard Amarillo, Llebreta Salfuman, Foulard Rojo, Tapao, Carita Colorà, Agujita i un servidor, val a dir però que només tres i sóm oficialment (Rojo, Llebreta, Cargol), la resta correran de piratilles…..després d’aparcar ens dirigim cap a la zona de sortida, i els que estem inscrits recollim els dorsals, acte seguit tornem el cotxe i deixem les bosses i ens dediquem escalfar una mica d’aquí a 20 minuts es donarà el tret de sortida.
La veritat és que ja en tinc ganes, aquesta va ser la primera mitja d’asfalt que vaig correr, i la veritat és que m’agrada força, te un magnífic recorregut (plans pujades i baixades) que la converteixen en una cursa molt complerta, també i ajuda el fet de que estic més acostumat a correr per muntanya la qual cosa fa que trobi més “divertit” això de pujar i baixar….a més, em trobo bé i tinc ganes de posar-me a prova, dono voltes a la “tàctica” a seguir, segur que hi haurà tres guerres diferents: els primeres espases (Bala, Amarillo i Llebreta) intenteran que Agujita no s’els hi torni a pujar a les barbes com a la cursa el Ripoll, en Tapao i Carita em sembla que aniran a la par i un per l’altre aniràn fotent-li i en Rojo i jo mateix ens estarem vigilant, de fet en Rojo te molt clara la tàctica: enganxar-se al meu cul perque no li torni a passar com Cadafalch i al Ripoll (allò de sortida de cavall…), no se que faré suposo que sortiré amb la calma i em guardaré la munició pel final.
PUM !!! tarbucasso de sortida, 2800 corredors es posen en moviment, l’amuntagament és important (a part dels de la mitja també hi ha els de la cursa de 5km), i fins que el de 5km no es desviin anirem una mica apretats, com era de preveure la punta de llança leffer ja fa de les seves i a cops de colze s’obre pas, la sorpresa però és veure que en Carita també s’anima i puja al carro, “Apa siau !!!” penso, la resta seguim junts, passen els primers km i tot segueix igual, formem un grupet més o menys compacte Tapao, Rojo i jo mateix i també hi ha el David dels “Runners on Line”, sense estressar-nos, vaig mirant el pulsòmetre i es mou entre 150 i 155, em sembla que podria apretar una mica més, i dit i fet, apreto una mica el pas i passo a mourem entre 155-160, no miro enrere gaires cops, poso el pilot automàtic i tiro, no en tinc ni idea de quants quilometres portem…3, 4, 5…en un punt veig en Carita davant meu, te pinta d’anar un pel cardat i un cop l’he vist l’atrapo ràpidament, dubto si quedar-me una estona amb ell per descansar o seguir a velocitat de creuer…..els dubtes per això s’esvaeixen ràpidament: segueixo, llanço un crit d’ànim pel company leffer i el deixo enrere.
Arribo al primer crivatge de la cursa, la riera, una llarga pujada d’uns quatre quilometres aproximadament (5 a 9), aquí ja es començen a veure corredors bastant castigats i a la vegada veus com d’altres tot just estàn escalfant, intento mantenir un bon ritme tota l’estona (165-168) i just abans d’arribar a dalt ens creuem amb els primers que ja van de baixada, arribo dalt força bé, porto uns 40 minuts de cursa aproximadament, no se si prendrem un PowerGel o no, decideixo esperar-me a començar la baixada. A l’altre costat veig passar corredors i entre aquests apareixen en Bala i Amarillo els i foto un crit i em saluden al cap de poc veig en Llebreta i l’Agujita i intercanviem salutacions…..”Doncs tampoc els porto tant lluny”….però ni passa per la closca el poder atarpar-los, faig el gir de 180º a la rambleta i de refilo veig en Tapao i el David, en Rojo no el veig…..comença la baixada, trec el Power Gel i me’l casco….i reso perque no s’em posi de través, no estic gaire acostumat a aquestes coses em fa por que el meu estomac buit s’en ressenteixi….la baixada és llarga, 5km que s’han d’aprofitar per estirar la passa, guanyar temps i baixar pulsacions, km 16, fins a l’arribada tot puja….ara és l’hora de la veritat, surto de la crta.de Martorell i enfilo la Rambla, aquí les forçes començen a anar justes i les pulsacions es disparen, passo a força gent n’hi ha que sembla que hagin tocat fons i no els queda més remei que caminar….la Rambla s’acaba amb un gir a la dreta que desemboca a una dura rampa d’uns centenars de metres, aquesta ens porta a una gran avinguda, les cames es commençen a queixar en forma de calfreds…. sembla que vaig dins un grup força potent, hi ha un grup dels .Cat que Déu ni dó, una noia dels Maima i el seu entrenador-llebre-animador i d’altres corredors més anònims, passem l’estació de la Renfe i al final es veu l’arc de sortida, l’arribada no es veu però és un pel més enllà en un altre carrer, decideixo posar-hi la resta i pujo el ritme, per fi veig la rotonda, només cal fer-hi ¾ de volta i ja seré a l’arribada…GAS !!! m’acosto a la rotonda i PÀNIC !!!! la deixem enrere !!! merda !!! error de calcul, la sortida l’hem fet l’inrevés de l’any passat per tant el final és més llarg AAARRRGGGHHH !!! de cop veig el cartell de km 20, mecagoenelscollonsdecrist!!!!!!! és igual ja està fet, no hi ha temps per queixar-se, vaig a la par amb la parella dels maima, no afluixem, ell l’anima a ella i jo m’animo a mi mateix…..ara si ja tenim aquí la rotonda gir a la dreta 50 metres i ARRIBADA !!! Dèu meu quin patiment….. miro el temps que he fet 1h 35m i no puc contenir un gest de satisfacció però collons quin tute, les cames em tremolen i tinc el peus fets pols (de fet els he tingut mig adormits tota la cursa ) em dirigeixo a recollir la bossa la coca-cola i tota la mendanga, ara mateix estic totalment destruit, veig en Bala, en Llebreta i Foulard Amarillo i quan mi acosto no puc evitar pensar que tampoc els tenia tant lluny…..
09:00, ja som a Terrassa aquest cop els Leffer’s Runners i són representats per: Bala Humana, Foulard Amarillo, Llebreta Salfuman, Foulard Rojo, Tapao, Carita Colorà, Agujita i un servidor, val a dir però que només tres i sóm oficialment (Rojo, Llebreta, Cargol), la resta correran de piratilles…..després d’aparcar ens dirigim cap a la zona de sortida, i els que estem inscrits recollim els dorsals, acte seguit tornem el cotxe i deixem les bosses i ens dediquem escalfar una mica d’aquí a 20 minuts es donarà el tret de sortida.
La veritat és que ja en tinc ganes, aquesta va ser la primera mitja d’asfalt que vaig correr, i la veritat és que m’agrada força, te un magnífic recorregut (plans pujades i baixades) que la converteixen en una cursa molt complerta, també i ajuda el fet de que estic més acostumat a correr per muntanya la qual cosa fa que trobi més “divertit” això de pujar i baixar….a més, em trobo bé i tinc ganes de posar-me a prova, dono voltes a la “tàctica” a seguir, segur que hi haurà tres guerres diferents: els primeres espases (Bala, Amarillo i Llebreta) intenteran que Agujita no s’els hi torni a pujar a les barbes com a la cursa el Ripoll, en Tapao i Carita em sembla que aniran a la par i un per l’altre aniràn fotent-li i en Rojo i jo mateix ens estarem vigilant, de fet en Rojo te molt clara la tàctica: enganxar-se al meu cul perque no li torni a passar com Cadafalch i al Ripoll (allò de sortida de cavall…), no se que faré suposo que sortiré amb la calma i em guardaré la munició pel final.
PUM !!! tarbucasso de sortida, 2800 corredors es posen en moviment, l’amuntagament és important (a part dels de la mitja també hi ha els de la cursa de 5km), i fins que el de 5km no es desviin anirem una mica apretats, com era de preveure la punta de llança leffer ja fa de les seves i a cops de colze s’obre pas, la sorpresa però és veure que en Carita també s’anima i puja al carro, “Apa siau !!!” penso, la resta seguim junts, passen els primers km i tot segueix igual, formem un grupet més o menys compacte Tapao, Rojo i jo mateix i també hi ha el David dels “Runners on Line”, sense estressar-nos, vaig mirant el pulsòmetre i es mou entre 150 i 155, em sembla que podria apretar una mica més, i dit i fet, apreto una mica el pas i passo a mourem entre 155-160, no miro enrere gaires cops, poso el pilot automàtic i tiro, no en tinc ni idea de quants quilometres portem…3, 4, 5…en un punt veig en Carita davant meu, te pinta d’anar un pel cardat i un cop l’he vist l’atrapo ràpidament, dubto si quedar-me una estona amb ell per descansar o seguir a velocitat de creuer…..els dubtes per això s’esvaeixen ràpidament: segueixo, llanço un crit d’ànim pel company leffer i el deixo enrere.
Arribo al primer crivatge de la cursa, la riera, una llarga pujada d’uns quatre quilometres aproximadament (5 a 9), aquí ja es començen a veure corredors bastant castigats i a la vegada veus com d’altres tot just estàn escalfant, intento mantenir un bon ritme tota l’estona (165-168) i just abans d’arribar a dalt ens creuem amb els primers que ja van de baixada, arribo dalt força bé, porto uns 40 minuts de cursa aproximadament, no se si prendrem un PowerGel o no, decideixo esperar-me a començar la baixada. A l’altre costat veig passar corredors i entre aquests apareixen en Bala i Amarillo els i foto un crit i em saluden al cap de poc veig en Llebreta i l’Agujita i intercanviem salutacions…..”Doncs tampoc els porto tant lluny”….però ni passa per la closca el poder atarpar-los, faig el gir de 180º a la rambleta i de refilo veig en Tapao i el David, en Rojo no el veig…..comença la baixada, trec el Power Gel i me’l casco….i reso perque no s’em posi de través, no estic gaire acostumat a aquestes coses em fa por que el meu estomac buit s’en ressenteixi….la baixada és llarga, 5km que s’han d’aprofitar per estirar la passa, guanyar temps i baixar pulsacions, km 16, fins a l’arribada tot puja….ara és l’hora de la veritat, surto de la crta.de Martorell i enfilo la Rambla, aquí les forçes començen a anar justes i les pulsacions es disparen, passo a força gent n’hi ha que sembla que hagin tocat fons i no els queda més remei que caminar….la Rambla s’acaba amb un gir a la dreta que desemboca a una dura rampa d’uns centenars de metres, aquesta ens porta a una gran avinguda, les cames es commençen a queixar en forma de calfreds…. sembla que vaig dins un grup força potent, hi ha un grup dels .Cat que Déu ni dó, una noia dels Maima i el seu entrenador-llebre-animador i d’altres corredors més anònims, passem l’estació de la Renfe i al final es veu l’arc de sortida, l’arribada no es veu però és un pel més enllà en un altre carrer, decideixo posar-hi la resta i pujo el ritme, per fi veig la rotonda, només cal fer-hi ¾ de volta i ja seré a l’arribada…GAS !!! m’acosto a la rotonda i PÀNIC !!!! la deixem enrere !!! merda !!! error de calcul, la sortida l’hem fet l’inrevés de l’any passat per tant el final és més llarg AAARRRGGGHHH !!! de cop veig el cartell de km 20, mecagoenelscollonsdecrist!!!!!!! és igual ja està fet, no hi ha temps per queixar-se, vaig a la par amb la parella dels maima, no afluixem, ell l’anima a ella i jo m’animo a mi mateix…..ara si ja tenim aquí la rotonda gir a la dreta 50 metres i ARRIBADA !!! Dèu meu quin patiment….. miro el temps que he fet 1h 35m i no puc contenir un gest de satisfacció però collons quin tute, les cames em tremolen i tinc el peus fets pols (de fet els he tingut mig adormits tota la cursa ) em dirigeixo a recollir la bossa la coca-cola i tota la mendanga, ara mateix estic totalment destruit, veig en Bala, en Llebreta i Foulard Amarillo i quan mi acosto no puc evitar pensar que tampoc els tenia tant lluny…..
3 comentaris:
Que tremoli Granollers!!! A veure si fem baixar de l'hora i mitja a l'Agujita...
jajaja sou tremendus!!!!!!!
crec que Terrassa ja va tremolar amb vosaltres eh !!!
gran final de cursa... doncs quin revés dp de la rotonda !!! jajaja
sou uns champions!!
Quina passada de cursa, crec que tots vem millorar els nostres temps en una mitja, i mira que aquesta te tela marinera, SOM UNES MACHINES, perdoneu però algú o havia de dir!!!! ajajajajajaaja
Je jejeje, Llebreta com apretes...segur que o intentarem això si sempre darrera i respectan a la ELITE...porteu alguna corda amb ganxo i així segur que o aconseguim!!!!!
Publica un comentari a l'entrada