2 Caras del Aneto

Encara que les "2 Caras del Aneto" ja són història, no està de més recordar el sufrimiento passat:

Dissabte a les 11 del matí comença la gresca. 4 intrèpids leffers (Bala Humana, Foulard Amarillo, Tapao i Llebreta Salfuman) comencen a trotar sota el crit unànim de Puño primo!!! La cosa està calenta calenta. Sabem que ens espera una de bona i tenim unes ganes boges de patir un sufrimiento d'aquells memorables, d'aquells que més aviat s'acosten al tormento.

La pujada cap a Balliberna comença molt suau i a poc a poc es va complicant. No tant pel desnivell sinó per la dificultat d'avançar saltant de pedrot en pedrot. Llebreta es confia massa i acaba caient de manera sorollosa i emportant-se de regal una fantàstica rampa al bessó esquerre.

Foulard i Bala s'han comencat a escalfar i en Tapao i en Llebreta ja veuen que es queden al mig. Arribem al coll de Balliberna i no ens aturem. Segons en Tapao portem 19km i estem a 2750m d'alcada. Això acaba de començar, encara ens falten 48km amb la pujadeta a la Picada pel mig, per tant no ens podem engrescar a la baixada, hem de jalar i conservar. A partir d'aquí comença la meva cursa en solitari, pensant en creuar-me leffers i suplicar al deu del tormento-siufrimiento que no m'enganxin rampes, que em deixin pujar fins la Picada, que llavors tot és baixada i ja res importa, només aguantant el tipus i si no caiem al terra, arribarem a Benasc.

Baixo de Balliberna molt conservador, tant, que en Tapao m'avança i cap dels dos ens adonem. Abans de la pujada a Picada ens creuem amb en Leftenzig que encapçala la comitiva i porta un ritme infernal. El degoteig de maratonians leffers és imparable: Cama-Llarga, Agujita, Carita, Foulard Rojillo, Panzer, Cargol, Paco, Marcel.lí, Cesc, Marcel... la veritat és que és recomfortant creuar-se amb tants companys, cridar com si estiguéssin lluny "vinga leffers!!!" "què, com vas?" Els improvisats companys de fatigues es sorprenen de la multitud de valents leffers que passen tallant l'aire com una bala i encara tenen forca per cridar "Puño-Primo!!!" La falda de l'Aneto és una imparable marea negra que s'escampa en totes direccions.

La pujada a Picada es fa durilla. Ja portem un bon tute a les cames i ja m'he cascat el bocatrón de gall dindi que portava com a comodín del público. És més, l'he hagut de compartir amb un basco que quan ha vist el tamany del pa amb tomàquet que m'anava a fotre entre pit i esquena, ha fet una careta de jarrai penedit que no he tingut més remei que compartir-lo amb ell.

Afortunadament, els déus del Tormento-Sufrimiento observen el gest d'en Llebreta i el premia fent-lo topar amb un participant que acabava d'abandonar, el qual, veient la gana ferotge que mostren el basco i el català, decideix donar-los els 2 entrepants que porta.

Bala Humana i Foulard Amarillo ja estan de baixada. Ostres, quin ritme que es gasten els putes. Ho fotran be els tius. Fan bona cara. Sembla que tenen forces per fer una bona baixada i entrar a Benasc amb un tiempazo.

Després d'un sufrimiento descriptible arribo a la Picada amb una pàjara com no n'havia tingut mai. Arribo marejat, veig borrós i allí dalt fot un fred de nassos. Sento el meu nom unes quantes vegades pero el tiu que el diu no el conec. Sembla el Tapao, pero no pot ser perque el porto darrere! O no? Toca't els ous, és el Tapao. Cap dels dos no s'explica com és que m'ha avançat sense adonar-nos, però no hi donem més voltes i compartim l'entrepà que m'ha donat el basco.

En Tapao enfila la baixada i jo em quedo una estona recuperant una mica. Em trobo francament malament i espero que el bocata em rebifi una mica. Ja portem 46km i els més de 3000m de desnivell ja estan practicament fets. Això fa baixada tius, això s'acaba.

Començo la baixada molt conservador i em dóna la sensació que em comencen a avançar els coixos. Poc a poc em torno a trobar amb forces i comenco a apretar el cul. Calculo per sobre amb quan de temps puc acabar i em salta el cor quan veig que si apreto l'acabo en menys de 12 hores. Intento córrer ràpid, però les cames comencen a estar cansades i fan el que poden.

Finalment necessito 11h38min per arribar a meta. Estic destrossat pero enormement content. L'he acabada!!! Comencen les vacances!!!