Mitja Marató de Granollers 2012

Bona llenya la que es va repartir ahir a Granollers. Sí senyor!! Una bona mitja marató per tornar a sentir aquelles sensacions gairebé oblidades de córrer molta estona a un ritme alt; conservant els 10km primers i desbocant-nos als 11 finals. I és que es tractava d'això, de córrer com si ens empaitessin, carretera enllà, sense pensar on trepitges, només pensant en córrer més i més ràpid, atrapar al tiu de davant i que el de darrera no t'atrapi a tu. Una lluita fantàstica contra tothom. I contra el crono de l'any passat, of course!!!!
Aquest any però, poca representació leffer: Tapao, Bala Humana, Llebreta Salfuman i un artista convidat, el Xavi, un paiu que si continua així, li faran fitxa a la J.A.S.
La cosa comença com sempre: avui he dormit fatal, avui no fotrem res, em fot mal el bessó, etc etc. Però com que ja comencem a ser gats vells en el mundillo, les tècniques-despiste passen flotant per l'aire i no quallen. Sabem que ho donarem tot, com si ens hi anés la vida. I sortirà el que sortirà, però si t'esforces tens la teva recompensa, i aquesta, com no pot ser d'una altra manera, sempre arriba.
Amb moltes dificultats accedim al calaix que ens toca. Hem de repartir cops de colze, però al final hi arribem. Som gairebé 10000 paius allà embotits i no hi ha cap altra manera d'avançar.
Sortim conservadors. La llebre d'1h30m surt disparada. Els pobres que volen baixar per primera vegada de l'hora i mitja, si segueixen el sumbat que fa de llebre segur que peten al km10.
Al km2 ja veig que avui es reparteix estopa i deixo que marxin en Bala i el Xavi. No m'acabo de trobar còmode i em noto les cames pesades. Em costa seguir-los i decideixo no esforçar-me tant i guardar-me per la baixada, quan ja estigui calentet.
Aquest any han canviat el recorregut i em trobo perdut. No sé ben bé on sóc, o si ve una pujadeta o si aviat podré recuperar.
No cal dir que el Tapao ha vingut a veure-les venir. Ha dormit molt poc i sembla que l'últim cubata encara li va amunt i avall. Ens hem saludat mentre escalfàvem però els nostres objectius són ben diferents.
Passo pel km10 amb 42:50. Ja és això, ja. Ara només toca fotre-li nassos al tema i baixar cagant llets. Al Bala i al Xavi fa estona que ni els veig; me'ls imagino colze amb colze mirant-se de reüll i esperant que peti l'un abans que l'altre, jejejejejejej Si pogués jo també estaria allà, barallant-me a 3:45 el km, respirant de manera desordenada, escupint sense forces, aguantant el ritme per inèrcia, pensant que s'acabi això d'una puta vegada joder que no puc més!! quina meravella!!!
Recta de meta. De les més llargues que he vist mai. Diria que fa 3 o 4 km. En qualsevol cas, la tortura més esgarrifosa per algú que va petadíssim: va que ja hi som!! que ja es veu l'arc d'arribada!! I uns collons. Et queden ben bé 15 minuts de sufrimiento punyente i penitente!! jojojojojojojjojojojojojojojo
Però no patiu, que a tots els porcs els hi arriba el seu Sant Martí. I tothom acaba la cursa. Uns més contents que d'altres, però tots satisfets de tenir-ne una altra al sac.
Per nosaltres, prova superada.
Xavi: 1h24m
Bala: 1h25m
Llebreta:1h27m
Tapao: 1h34m

I pel migdia, nevadeta relaxant. mmmmmmmmmmmmmmmmm cames estirades i adolorides mentre cau una nevadeta a Sabadell. Que maco.