Mai m'havia despertat tant d'hora per ficar-me a dins de l'aigua....quina mandritis.... jejej
Són les cinc del matí que ja sona el despertador del mobil.
En Ricard ja ens té preparat l'esmorzar a l'estil britànic: porritge i tè.
Li comento que no he sentit a la Beti i que coneixent-la com la conec .... segur que encara està enganxada als llençols, i efectivament com a bon germà que és ....l'ha de treure de dins del llit i fotre-li canya perquè a les 6h ja hem d'estar dins del cotxe direcció a Hever Castle ( a una hora de distància en cotxe des de Bromley- Londres) .
Després de tants mesos esperant el dia.... ha arribat !!! siiiiiiii!!! ... no em puc creure que d'aquí a una hora ens haurem de llençar dins de l'aigua.
Arribem a Hever Castle, són les 7h ... boira baixa i l' herba està gebrada... la temperatura de l'exterior marca 6º i la de l'aigua uns 12º... grggrgrgrg.....sempre he sigut una micona valenta en aigües de la costa brava.... però per mi és tot un nou repte això de nadar en un llac d'aigües del nord.
Entrem a la zona de boxes en Ricard, la Beti i jo mateixa...... no entenc massa tot el que ens diuen els de l'organització... però si que em comencen a guixar a la mà i a la cama el nº de dorçal 1551.
Ens diem un see you soon i ens fem un forta apretada amb en Xavi i en Cesc, qui seran els nostres reporters fotogràfics i animadors fins a la mèdula, ens desitgen tota la good luck del món i sobretot valentia per suportar les baixes temperatures que ens deparen jeje
Arriba l'hora dels últims preparatius, em col·loco a la " Wave 2", separada de la Beti i en Ricard, a ells els han ubicat a la sortida 1, i qui sortiran 15' abans que jo.
Ens anem saludant a la distància, m'enfundo el tratge de neoprè i recol·loco tot el material per tenir-lo a l'abast per als moments de les transicions.
Miro al meu voltant, no veig qüasi a cap noia.... gairebé tot són paios, i cap de català... els col·legues del meu costat em van mirant de reüll... intento fer algun que altre somriure.
No tinc nassos de treurem els mitjons... només de pensar que he de baixar descalça fins al llac, on hi ha la zona de sortida del tram de natació... em venen tots els mals... QUIN FRED !!!!!!
Crec que sóc l' única que porta els mitjons posats ( no rigueu que us veig...jejje) ... tranquils que me'ls trec i els hi llenço amb en Cesc qui em mira amb cara de circumstàncies jeje ens desitgem sort amb els germans Simó i a punt per començar la triatló.
Són les 8h i ja tenim a dins de l'aigua els de la "Wave 1"... perdo de vista als Simó. Però aviat em tocarà el meu torn.
Ens ubiquen als de la "Wave 2" a zona de sortida, fan un briefing del que no enganxo res de res del què diuen... tants anys estudiant english i només per captar becarefull and let's go!!! GOOD LUCK!!
Cap dins l'aigua........ brbrbrbrrbr.......quedo sense respiració.... un dels triatletes sento que crida " this is life"... però us asseguro que en aquells moments em vull fondre....quanta raó tenia en Iceman.... no em sento el cos... i els pulmons se'm fan petits petits.... penso amb el què m'han explicat i intento moure' m fent braça.... espero el PUM i el meu cos no respon... segueixo fent braça i de mica en mica començo fent crol... fins que no me'n dono compte i ja estic fent el gir a la última boia... només 200m i ja arribo a terra ferma... si ja hi sóc plena d'algues a les mans i a la cara... però més feliç que un anís en pensar que m'esperen 20km de bike... siiiiiiii!!! a tot gas!!
Faig una transició penosa de més de 5'.... sort que el col·lega del costat sense entendre'ns ... capte que tinc dificultats en baixar-me la cremallera i treurem el tratge neoprè... la situació sembla sexy però us asseguro que no en té res de sexy... m'ajuda i em trec el tratge com puc.. no em sento ni els peus ni les mans... se'm fa difícil calçar-me les sabates de bici... quan finalment ho aconsegueixo..... a pedalar s'ha dit!!
Ens anem trobant als reporters xixaretxers... qui tenen un somriure d'orella a orella només de veure'ns a patir de fred... jeje però entre tant van caient les supermeguesfotos.
El tram de bici és espectacular, disfruto com una nena ...carretera estreta ... i a pedalar per l'esquerra... un trencacames... puja i baixa... en un entorn increïble... plè de roures i pins.... entre camps verds i prats plens de xais i vaques.... amb una organització excel·lent que t'avisa de qualsevol perill i intersecció.... excepte del creuement d'un esquirol que em passa davant de la bici al km 8,5... somric i apreto al màxim... pedalo tot el què puc, espero que es noti tot el rodatge d'aquest estiu fent colls d'Estenalles, Collada de Toses i Coll de la Creueta, carreteres d' Andorra, i del Cadí.... però aquesta vegada sense la companyia dels mestres.
Arribo feliç a la transició, em saluden en Cesc i en Xavi, qui m'avisen que apreti... que tinc a la Beti a prop. Obeeixo... i apreto a córrer... el què més m'agrada... 4kms... se'm fan curts.... penso.... que pocs kilometres serien pels leffer's... jiji però com els haurien disfrutat de bé al voltant del llac dels Tudors.
Enxampo a la Beti al penúltim kilometre ... ara si que podem dir que som finichers of the race!!
En Ricard ja fa uns minuts que ha arribat.
Compartim la jugada i una forta abraçada.
It's nice :)
Panzer
1 comentari:
Be Panzer be, ara si que ja podem dir que som internacionals!!!!
Fa molt bona pinta el lloc, felicitats pel triatlo!!!!!
Publica un comentari a l'entrada