Pobre presencia en la fita atlètica del diumenge a Mollet i sense grans estrelles (Foular, The Truck i Leffy the Leff grans absents). Ara bé això no va impedir l'emocionant desenllaç de la cursa, sobretot l'últim quilòmetre de recorregut. Però no avancem esdeveniments.
Matí gelat a Mollet, 0 graus marcava el Mazda, paisatge cobert de blanca gebrada. Poca organització i descontrolada, quan arribàrem tot just estaven penjant el llistats d'inscrits. Mica a mica sortia el sòl i anava arribant gent. La motivació minvava... pensaments com 'aquí no hi ha gaire nivell' o 'avui no cal que donem el 100%' s'intercanviaven entre els dos representants dels LFR. Pobres, no eren conscients del duel mortal que a continuació es va viure a les rodalies de Mollet.
Passades les 10h un tipus en cara de sonat s'acostava a la línia de sortida amb una pistola a la mà: 'espero que sigui de fogueig' més d'un pensava. Tirat el tret de sortida corríem cap al centre del poble a bon ritme. Liebrecilla portava el ritme de la cursa, com sempre amb el coet al cul. Bala humana encara no volia 'volar' així que es mantenia enganxat al seu company. Km4 pujada significativa per creuar el pont de l'autopista i entrar finalment a zona no-urbana. Les dues pujades predecessores i el ritme de cursa començaven a fer efecte, sobretot a la bala humana, que encara patia el correctiu que va haver d'aplicar el divendres anterior a la Liebrecilla, que es pujava a les barbes. Però en Liebrecilla no defallia, es més, després de la premeditada injecció de glucosa passat el punt d'habituallament, encara imprimia un ritme més ràpid i més que haurà sigut si la bala no l'hagués retingut. 'tiqui que queden encara 3 km i es fan molt llargs'. Però en Liebrecilla es veia amb forces i seguia apretant. Així arribarem al km 9, punt culminant. L'últim quilòmetre començava amb una pujada curta però considerablement intensa, per vèncer l'autopista. En aquest moment la Bala no podia mantenir el mateix ritme de pujada si volia mantenir la seva integritat física (líquids estomacals a lloc, ja sabeu), fet que va ser aprofitat per la Liebrecilla per agafar distància, calculo que uns 100m va arribar a guanyar. Estem ja al Km 9,5. Baixada. Recuperació contra pronòstic i recordant els millors moments de glòria de la Bala Humana. La distància es retalla. La pujada ha fet l'efecte esperat a la Liebrecilla: no pot apretar més. Arribem al camp d'atletisme. Liebrecilla al cap. Bala retallant metre a metre. Falten 250m. La bala Humana, fent honor al seu pseudònim, apreta el cul i Es posa a l'altura de'n Liebrecilla faltant 200m. 'Què cabró'!!
No es recordava una arribada tant emocionant des dels temps de bipolaritat Fuoular-Bala.
Un altre dia serà, Liebrecilla!! però el diumenge la veterania es va imposar!
Les botifarres, després de 30m de cua ni les vam provar, llom amb pa a pèl i suc artificial. Amateurs.
Temps:
Bala Humana: 45:38
Liebrecilla Humana: 45:47
Guanyador: 36:34
Bala Humana
Matí gelat a Mollet, 0 graus marcava el Mazda, paisatge cobert de blanca gebrada. Poca organització i descontrolada, quan arribàrem tot just estaven penjant el llistats d'inscrits. Mica a mica sortia el sòl i anava arribant gent. La motivació minvava... pensaments com 'aquí no hi ha gaire nivell' o 'avui no cal que donem el 100%' s'intercanviaven entre els dos representants dels LFR. Pobres, no eren conscients del duel mortal que a continuació es va viure a les rodalies de Mollet.
Passades les 10h un tipus en cara de sonat s'acostava a la línia de sortida amb una pistola a la mà: 'espero que sigui de fogueig' més d'un pensava. Tirat el tret de sortida corríem cap al centre del poble a bon ritme. Liebrecilla portava el ritme de la cursa, com sempre amb el coet al cul. Bala humana encara no volia 'volar' així que es mantenia enganxat al seu company. Km4 pujada significativa per creuar el pont de l'autopista i entrar finalment a zona no-urbana. Les dues pujades predecessores i el ritme de cursa començaven a fer efecte, sobretot a la bala humana, que encara patia el correctiu que va haver d'aplicar el divendres anterior a la Liebrecilla, que es pujava a les barbes. Però en Liebrecilla no defallia, es més, després de la premeditada injecció de glucosa passat el punt d'habituallament, encara imprimia un ritme més ràpid i més que haurà sigut si la bala no l'hagués retingut. 'tiqui que queden encara 3 km i es fan molt llargs'. Però en Liebrecilla es veia amb forces i seguia apretant. Així arribarem al km 9, punt culminant. L'últim quilòmetre començava amb una pujada curta però considerablement intensa, per vèncer l'autopista. En aquest moment la Bala no podia mantenir el mateix ritme de pujada si volia mantenir la seva integritat física (líquids estomacals a lloc, ja sabeu), fet que va ser aprofitat per la Liebrecilla per agafar distància, calculo que uns 100m va arribar a guanyar. Estem ja al Km 9,5. Baixada. Recuperació contra pronòstic i recordant els millors moments de glòria de la Bala Humana. La distància es retalla. La pujada ha fet l'efecte esperat a la Liebrecilla: no pot apretar més. Arribem al camp d'atletisme. Liebrecilla al cap. Bala retallant metre a metre. Falten 250m. La bala Humana, fent honor al seu pseudònim, apreta el cul i Es posa a l'altura de'n Liebrecilla faltant 200m. 'Què cabró'!!
No es recordava una arribada tant emocionant des dels temps de bipolaritat Fuoular-Bala.
Un altre dia serà, Liebrecilla!! però el diumenge la veterania es va imposar!
Les botifarres, després de 30m de cua ni les vam provar, llom amb pa a pèl i suc artificial. Amateurs.
Temps:
Bala Humana: 45:38
Liebrecilla Humana: 45:47
Guanyador: 36:34
Bala Humana
