8 de setembre del 2009

HEAVY METAL !!!!!!

Això és el primer que em va passar pel cap al creuar la linea d’arribada de la Burriac: HEAVY METAL !!!!! vaig arribar fet pols, una cursa duríssima (que consti que parlo per mi …..), trenca-cames de collons, amb unes pujades que feien que els bessons se’t posessin a l’alçada de les orelles i unes baixades d’infart entremig de pols, sorra i renecs…..tot i aixo Leffer’s Runner’s va fer un molt bon paper col-locant a 4 corredors entre els 75 primers (Bala 47è, Foulard 60è, Leftenzing 61è i Liebrecilla 73è), la resta (Waras, Cargol i Fortex) tampoc ho varen fer malament i acabaren 154è, 276è i 287è de 560 participants

Tot i la duresa d’aquesta cursa he de reconeixer que vaig disfrutar com un animal, és d’aquelles coses que als “profans” en la materia no entenen, com recony ens pot agradar passar dues hores (o més….o menys) cansant-nos com a imbècils, pujant, baixant, suant i patint…..i el que no entenen és que això és com una droga…i dura, cadascú corre amb les seves propies motivacions però segur que la satisfacció que tenim al creuar la meta és la mateixa: INMENSA.

Era la primera vegada que participava a la Burriac però alguns membres dels Leffer’s ja m’havien comentat les excel.lències de la cursa, val a dir que si, que el recorregut és molt maco (encara que com que era de nit el paisatge no lluía gaire que diguessim) i que l’ambient és força agradable (durant tot el recorregut et trobaves a gent animant a tots els corredors) ….però collons que bèstia !!!!!! la cosa comença tranquileta, pujant de mica en mica, asfalt, pista i corriols però quan de veritat s’enfila, la cosa es posa tiesa de veritat i, o tens unes molt bones cames, o només et queda l’opció de caminar i començar a apretar els genolls, i després venen les baixades, alguns dels Leffer’s sòn especialistes en això (a en Foulard i en Leftenzing sembla que se’ls i pari el cervell) però per la resta eren, en molts casos, suicides i si a sobre i sumes la pols que aixeca el de davant, el cansament que s’acumula a les cames i que alguns controls en lloc d’enfocar el camí enfocaven a la cara dels corredors……la veritat és que a la primera baixada forta ja em vaig fotre de cap i em vaig deixar un bon tros de cama en alguna pedrota….tot i això he de reconeixer que tal i com he dit al principi és una cursa per repetir, som així de massoques.

1 comentari:

Agujita ha dit...

Felicitats Leffer's sou unes machines!!!!!