XXVI Pujada a La Mola per Nadal

Dia de Nadal. Normalment apreciat pel seu caràcter festiu i tranquil; la majoria de la gent no treballa, la nit abans s'ha sopat abundantment i s'ha abusat dels cubatilles i els xupitins de rigor. Resumint, que la gent dorm fins tard i es lleva amb mal de cap.
En canvi, per una part important de la "cabrabogeria" del Vallès, el 25 de desembre es tradueix en la tradicional Pujada a la Mola per Nadal. Cursa curta però dura. Cursa gens recomenada per fer amics (desde la sortida a Can Robert només hi ha un trosset de pla-baixada, a Can Pobla, on pots canviar alguna paraula tipus: jooooooooooooooodeeeeeeeeeeeeeeeeeeer, no puc més).

Aquest any, Leffer's Runners s'ha vestit de gala amb la presència del seu capità Leffer The Leff, mitíc personatge del Sabadell més obscur, membre fundador de l'equip i últimament a l'ombra, recuperant-se d'una mítica lesió (aquí tot és mític) a l'espatlla dreta que l'ha portat de cul els últims 15 anys. Tampoc falten a la cita el bo i millor dels leffers: Lefftenzig, Cargol, Mesteño, Meritxell, Ramón (l'aFamau), Jospi i Llebreta Salfuman.

Fot fred, molt fred. Arribem a Can Robert a les 8:30 del matí. Hora intempestiva. Falta 1h i mitja per la cursa i nosaltres ja estem a punt; amb el dorsal (tros de cartró amb imperdible gegant) a punt i amb els peus a punt de gangrenar-se i caure a trossos. El vent és gelat i el sol encara no ha arribat a la masia. Mare meva com patirem avui.

Com ja és tradició, en Famau surt abans del tret de sortida amb la motxilla carregada de roba seca per donar-nos abric al cim de La Mola i evitar-nos una més que provable pulmonia. Com també és tradició, en Llebreta s'ha oblidat la peça de roba per abrigar-se allí dalt i ja veu que li tocarà passar fred.

Tret de sortida. Com cada any, en Mesteño surt com una bala i escala posicions colze a colze amb en Just Sociats i en Kilian Jornet (no hi eren, però com si hi fossin). La resta de mortals intentem mantenir el ritme per les rampetes compactades de la pista de Can Pobla. Un cop allà, agafem aire i tornem a pujar, ara pel camí dels Monjos fins al cim de La Mola.

29 minuts esgotadors després de la sortida em trobo allà dalt amb en Lefftenzig davant meu, els 2 amb la gargamella esquinçada, respirant amb dificultats però contents, contents d'haver arribat a dalt un altre any, deixant-nos els nassos entre pedres, fems i purins dels ases.

La baixada se'ns fa més llarga que la pujada. Ara toca menjar coca, beure coca-cola i fumar-nos un castanyet per celebrar aquest dia que, gràcies al Grup Muntanyenc de Terrassa pren un altre caire que ens agrada molt més que la merda que per si mateix implica.

Felicitats Leffers. Demà ens espera la Cursa del Riu Ripoll. Descanseu i no abuseu de les coses....