OVERDOSE (Altriman 2011)

Vagi per endavant,

Qui no vulgui pols que no vagi a l’era.
                                       Lefftenzing, al tornar del Dhaula


Els ànims de la gent al darrera fan oblidar els 6ºC que marca el termòmetre a la plana dels Angles. Hi ha nervis i mirades còmplices entre els que estem a la vora del llac, la megafonia sona forta però llunyana, crits de suport..., son les 5:30 quan l’esperada bengala trenca en vermell la matinada i de sobte, silenci, silenci i cops dins d’una aigua encara fosca, costa respirar, costa coordinar, costa tirar endavant..., - òstia on m’he fotut...??? nedaaaa imbècil!!!!

Així comença al llac de Matamale l’Altriman 2011, diuen que el triatló, format iron-man, més dur del món, no ho sé, no puc comparar...però us asseguro que dur ho és un ratet..., alguns números:

3800 m nedant al llac de matamale a 1600m d’alçada

196 km amb 5300m+ de bicicleta, 8 ports + uns trams amb % molt durs

42 km amb 700+ de cursa a peu amb asfalt, pista i senders,

Aquesta any, 94 inscrits i 20 abandonaments ja sigui per la calor o per fora de control.

O sigui un festival per les cames i el coco que mira per on, passa per davant de casa a Railleu i ma va fer gràcia participar-hi.... podria haver-hi passat una carrera de sacs o una processó, no...???

Al cap de pocs minuts ja porto la braçada de creuer, que bé que es neda entre muntanyes!!! Veig que podria anar més ràpid però amb el que encara queda...més val anar tranquil i fer durar un dels pocs moments agradables del que serà una llarga jornada

3800m més tard surto de l’aigua amb ganes de seguir nedant, de seguida sento la Laia que m’anima i m’acompanya corrents cap on hi han les bicis, sense pressa (aquí per pardillu, perdo l’avantatge agafat a l’aigua...) em canvio de roba i començo, acollonit, el que marca la diferència amb altres curses, una autèntica animalada, 196 km amb 5300 m de desnivell, un bona ració de Pirineus...de la qual aquests en son els ingredients a consumir, un darrera l’altre, sense masses pauses i alguns d’ells, servits a la justa temperatura de cocció del cervell...

Coll de la quillane, coll de la Llossa, coll de la Creu, coll de les Hares, coll de Paliheres, coll de Chioula, coll de Marmare, pujada al plateau de Sault, coll de Garabel, la côte de Carcanières i coll de les Hares (reloaded...)

El tram dur de la cursa és el tram coll de Garabel i la côte de Carcanières, ja al final..., per la calor, pels percentatges de pujada, perquè portes un munt de metres acumulats cara amunt i ja més 150 km amb el carboni entre les cames... i sort del gran suport de la Laia al tram de bici, esperant en els punt estratègics amb beguda fresca i fuel sòlid per anar tirant de les bieles...

Acabo la bici força minso.., tantes hores de desgast fan que apareguin unes “agradables” rampes.., començo a córrer pensant que en 200m les rampes a les cames decidiran per mi i s’haurà acabat el joc... per sorpresa meva, rodo força bé i amb l’iPod a tota castanya mica en mica agafo un ritme prou bo, al cap de 30’ de córrer una curta però intensa tempesta d’estiu refresca el paisatge i el menda pot córrer millor.

Al cap de 25 km però, altra cop a la crua realitat...tornen les rampes i a més una inoportuna descomposició d’estomac...així doncs s’acaba el runnining “glamurós” i comença la part “d’entreno”...decideixo córrer al pla i baixades i caminar ràpid a les pujades i entre menjar el que l’estomac ja no aguanta i anar bevent ja només aigua, encara vaig avançant alguna posició...al final últims 5 km amb frontal i arribo al pavelló per donar per acabada després de gairebé 18 hores d’activitat, aquesta espectacular cursa...

ICE MAN