Matagalls-Montserrat 2011

Breu descripció:

Comencem a rodar a les 16:53 del dissabte 17 de setembre. Tapao, Valentí, Bala Humana, Meri, Paco i Llebreta Salfuman. Hi ha nervis a l'ambient. L'hem preparat prou bé, pensem que podem acabar-la en 12 hores. L'any passat en Tapao va fer 13h i poc i ens va encoratjar a tots a baixar de les 12h. A última hora se'ns ha afegit en Valentí; un ultrafondista que ve de fer l'UTMB 2011 en poc més de 35 hores (150è a la general). Un tiu avesat al sufrimiento i a la tortura.
La Meri i en Paco aniran al seu ritme. Cap problema.
Fins a Aiguafreda anem avançant a molta gent que té la intenció de fer-la caminant. La gent encara fa bromes i riu, ben bé com si sabéssin que aquell bon rollete s'acabarà aviat i ara que poden, alliberen tensions. Nosaltres, exactament el mateix.
En Valentí i en Bala van pel dret. Baixen d'una manera que es fa difícil seguir-los, i en Tapao i en Llebreta intenten mantenir-se a la vista.
La pujada als Cingles del Bertí es fa divertida. Encara no s'ha fet fosc i encara estem forts. Més brometes.
Abans d'arribar a Sant Quize Safaja ja s'ha fet de nit i comença a fer fresqueta. Tant el Tapao com en Llebreta se'ls ha enrampat el bessó al mateix lloc; saltant un collons de tronc a mitja alçada. A mi em deixa uns segons garratibat. Afortunadament no deixa seqüeles i puc tornar a la seva alçada.
Avituallament de St. Quirze Safaja. En Tapao decideix posar-se els compressors i perd uns minuts que més tard es convertiran en el seu abandonament.....
En Llebreta no s'hi està gaire estona; menja una mica i surt disparat. Pensa que en Tapao l'atraparà més endevant. El tiu baixa molt bé i fins a St. Llorenç hi ha una baixada espectacular d'uns quants kms ideal per donar caça al Llebreta.
Sorprenentment no l'atrapa.
Arribo a St. Llorenç Savall i allà em trobo al Foulard Amarillo. Està allà vestit de carrer i em penso que sentim com una enveja mútua; els corredors comencem a estar cansats (portem 46km i unes 5h30m) i veure algú fotent-se una cerveseta amb xancles d'estiu té el seu rotllo. Pel que veig a ells els passa just el contrari; viure aquell ambient i veure els seus amics sudorosos, empolsegats i encara contents i pensar que encara els queden gairebé 40km més, els dónen ganes d'unir-se a nosaltres.
En Valentí sembla que no té el dia. Ben bé que la seva cursa era l'UTMB i el seu cap es va parar allà. Arriba tocat a St. Llorenç i diu que plega. Que ja en té prou. Cap problema. Una llàstima perquè un tiu amb la seva experiència és bona companyia, però noi, un altre dia serà.
En Tapao que no arriba. Rebo una trucada, en Tapao. Diu que s'ha perdut, que ha seguit a un paiu que anava fort i l'ha seguit sense fixar-se si anaven pel bon camí o no. Total, que gairebé arriben a Granera. Un desastre. S'ha acabat. Ja no té ganes de continuar sol. Sap que ni s'acostarà a l'objectiu comú i ho deixa estar.
La Meri i en Paco suposem que estan bé, aquests són gats vells, amb molts kms i molt desnivell a les cames.
Finalment comencem a córrer una altra vegada en Bala i jo. Aquest estiu, preparant la Matagalls, hem fet el tram que acabem de començar (38km amb 1800m+). Aleshores van sortir 4h54min. Aquesta vegada, amb 46km a les cames, en sortiran més. Però al crit de Punyo-Primo hem dit adéu als amics que ens han animat a St. Llorenç, i per l'esperit leffer que ens uneix que l'acabarem!!! Pit i collons!!!!
Travessem Les Marines, passem per la riera, l'ermita de les Arenes, etc. És un tram conegudíssim per qualsevol leffer. L'hem fet moltíssimes vegades i sabem el que ens espera fins al Coll de Grua. Passem el pitjor moment de la nit allà. Estem molt cansats. Sort dels bidons que portem i que anem omplint allà on es pot. Al Bala li fa mal una cama i gairebé no pot córrer a les baixades, però el puta no para ni per pixar.
Avituallament de Matadepera: Donuts i gent vomitant. Un cromo. Me'n foto 3 i intentem trotar tot l'asfalt que ens espera. Arribem a Les Pedritxes i un cop a la pista, al començar la baixada, en Llebreta s'entrebanca amb una pedra i llepa de valent. Ferides poc profundes però molt escandaloses. Sang i terra. I rampes. M'agafen 2 rampes, una a cada bessó. No puc fer més que seure al terra i estirar els bessons mentre valoro l'abast de les ferides. Pots continuar corrents? pregunta en Bala. Doncs som-hi, que encara ens falta un bon catxo.
Passem per la Casa Vella de l'Obac. El final es veu aprop. Continuem trotant. Jo ja no puc amb la meva ànima. Tinc una butllofa al peu que m'està matant i em comença a fer mal el genoll (bursitis??). A Vacarisses en Bala agafa la directa i ja no m'espera. No sé d'on ha tret la força, però jo no puc més. M'arrossego pels carrers de Vacarisses. Em comença a avançar gent que m'anima: vinga noi, que ja hi som! Em deuen veure tocat de debò.
Monistrol de Montserrat. En Tapao està a la font, amb els braços oberts, però no el reconec fins que no el tinc a tocar. Joder!! Com que s'ha dutxat i va de carrer, la seva cara no l'ubico. M'anima molt veure'l allà, acompanyant-me fins a començar la pujada pel camí de les aigües. Aquest estiu vam flipar fent la pujada al migdia. La vaig trobar força bèstia. Després de 80km, senzillament és criminal.
Una hora i 5 minuts després em trobo al monestir. Ja està. S'ha acabat aquesta tortura. Que malamament ho he passat, joder, però que content que estic, recollons!!!!
En Bala ha aconseguit baixar de les 12 hores. Jo em conformo amb les 12h30min que diu el peluko.
Gràcies al Tapao ens podem oblidar de tot, pujar al cotxe i pensar amb la dutxa que ens fotrem tal com arribem a casa. Són quarts de 7 del matí i pensem amb en Cargol; deu estar dins del cotxe enfilant cap al Ripollès a fer la cursa del Taga. Buffffffffffffffffff Quina mandraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!