XXVI Triatló de Catalunya - En la varietat hi ha el gust...

Poques vegades ho he passat tant malament en una cursa, en totes m’he cansat, en algunes he patit i en un parell he abandonat… però passar-ho tant malament com en aquesta mai, i és que de fet un triatló no és una cursa sinó tres i seguides…

Primer toca nadar 1500m, no sóc un gran amant de la natació i obviament és la discilpina que més respecte (per no dir cangueli) em feia, aquest estiu però tenia planejat un bon entreno per intentar paliar, en part, aquesta mancança i sortir-ne amb certa dignitat. En segon lloc pedalar 40km, sincerament, no em feien cap por, no és que sigui un Indurain però m’en surto prou bé, a més a principis d’agost, vaig fer 2/3 de la Pedals de Foc (falta un terç gràcies a una descomposició estomacal…), no és que sigui molt però és millor que res…I per últim toca correr 10km, si si , ja se que 10km són una merdeta per un leffer, però el problema no són els 10km sinó la pallissa que ja portes a sobre… malauradament una inoportuna lesió de genoll em va obligar a estar les tres setmanes anteriors en blanc, ni nedar, ni pedalar , ni correr… ideal vaja.

        L'Anna, Lefftenzing, Cargol, Panzer i Agujita

A quarts de dues del migdia ja som a Banyoles els leffers participants: Agujita, Panzer, Lefftenzing, l’Anna i un servidor, també ens acompanyen en Cesc i en Xavi que han vingut a animar- nos. Ara toca posar a punt les bicis i la bossa que deixarem a la zona de transició, la repasso més vegades del normal no fos cas que em deixi res: casc, ulleres, guants, gorra, menjar i els dos calçats per la bici i per correr, (no sóc persona que es posi nerviosa fàcilmement però he de reconeixer que aquest cop m’hi vaig posar…era la primera vegada que afrontava una proba d’aquest tipus i no les tenia totes, sobretot pel tema aquàtic…) a les dues i quart ens dirigim cap als boxes i després de passar els controls pertinents cadascú deixa la bici i la resta de material al lloc que té asssignat, després agafem el gorro i les ulleres i ens dirigim cap a la zona de sortida situada a la vora sud de l’estany, mentre caminem pel cami que el voreja ens fixem amb el recorregut de la proba de natació que està marcat amb boies grogues… collooooons que llarg que es veu, com més m’ho miro més m’acolloneixo, finalmemt arribem a la zona i ens preparem per veure la sortida del federats, tot un espectacle, a les 15:30 es tiren a l’aigua i quan hi són tots un xiulet els avisa que comença a cursa, 7 minuts després sortiràn les dones (federades o no), ens despedim de l’Anna i de Panzer, que enfilen cap a la zona de sortida, també van un pel acollonides i això que a aquest parell se'ls hi dona bé això de neda, segueixen el mateix procediment, totes a l’aigua i xiulet de sortida, arriba el nostre torn (no federats), fem una encaixada i saltem a l’aigua, a partir d’aquí ja aniré sol la resta de la cursa.

Els federats moments abans de saltar a l'aigua

Xiulet, em poso a nedar, conscient que això va per llarg començo amb molta calma i tranquilitat i busco un ritme constant que em sigui fàcil de mantenir, per cobrir els 1500m tenim un temps limit de 45 minuts, suposo que els bons ho fan amb 20… jo espero passar el tall, uns minuts després arriba el primer contratemps, m’està entrant aigua a les ulleres i he de parar per posar-les bé, no perdo gaire temps (uns segons i prou) però m’ha trencat el ritme, les aigües de l’estany no es pot dir que siguin crisatl-lines i la visió sota l’aigua és d’aproximadament 1-2m de tant en tant veig com em passa algun nadador, n’hi ha un però al qual l’estany se l’hi queda petit i com que no te prou lloc decideix passar-me literalmemt per sobre… de tant en tant aixeco el cap per veure cap on he d’anar fins que descobreixo que el més fàcil és seguir la corda que, per sota l’aigua, uneix les boies, no en tinc ni idea de l’estona que porto nedant però finalment arribo a la primera gran boia groga que marca els primers 400m aproximadament, de moment la cosa va prou bé però encara em queda molt o sigui que segueixo amb el meu ritme de creuer, uns minuts després però començo a notar molèsties a la gola (m’hauré empasat algun tros d’alga..eeecccss) intento empassar saliva però no millora, perdo la concentració i afluixo molt, finalment paro en sec i faig un parell d’arcadas (involuntàries) i trec el que havia de treure (?) i de rebot m’empasso un bon glop d’aigua uffff quin mal trangol… intento tornar a recuperar el ritme perdut i poc a poc ho aconsegueixo, m’acosto a la segona boia i per descansar un moment em giro i faig algunes braçades d’esquena, veig alguns participants per darrera la qual cosa he de reconèixer que em va animar força, recupero la posició i torno a nedar, l’objectiu és la tercera boia que marca el gir cap a la riba i la sortida, estic cansat peró aguanto el ritme, ja veig com molts nadadors enfilen cap a la riba, arribo a la boia i giro a la dreta, aixeco el cap i veig per on es surt de l’aigua, queden uns tres-cents metres, atrapo un nadador i ens posem de costat però sembla que no li agrada i decideix apretar i em quedo sol, de cop em torna a venir la mateixa sensació d’abans, aquest cop però és més bèstia i m’espanto una mica, em poso a nedar braça sense enfonsar el cap a veure si passa però no hi ha manera, igual que abans unes arcades em sacsejen, la veritat és que la situació és molt angoixant faig un cop d’ull al meu voltant i localitzo una piragua dels controls al meu costat, estic temptat d’acostar-m’hi i engegar a fer punyetes la cursa…però faig un esforç i recupero la calma, ha estat un instant de debilitat, localitzo la sortida i m’hi torno a posar, finalment i després d’unes quantes correcions de rumb (dec fer més força amb el braç esquerra…) faig peu i surto per la rampa a la vegada que em trec el gorro i les ulleres i em poso a correr per la catifa blava que em porta cap als boxes, tinc unes sensacions ben estranyes, tinc les cames lleugeres però els braços em pesen i el cap està com en un núvol… baixo per una rampa i vaig a buscar la bici, és de les últimes que queden…

Lefftenzing a punt d'entar a la zona de transició

Em poso les sabates el més ràpid que puc a la vegada que em mengo un tros de barreta, agafo un gel i un “cop de fuet” i les pastilles d’Isostar, guants casc i ulleres i surto corrents tot tibant la bici cap a la sortida de boxes, un cop fora m’enfilo a la Cannondale i apa, a pedalar, direcció Besalú, el primer tram és pla, un parell de km després arribo a una rampa, tot just acabo de començar i el meu cos encara no s’ha adaptat a les noves exigències… però em trobo bé i vaig agafant una bona cadència, m’adelanta un participant i en la distància en veig uns quants més als quals vaig atrapant, ara un, ara una parell o un grupet, això dona ànims, sembla que vaig recuperant posicions, la veritat és que n’hi ha molts que van força petats… el recorregut és un puja i baixa força trencacames, veig també molts abandonaments… més motivació… alguns trams de pujada intento fer-los dret sobre la bici però la veritat és que les cames no aguanten gaire estona… vaig millor assegut, deixem la carretera que porta a Olot i en fiquem per la comarcal que porta cap a Crespià més sinuosa i estreta, passat el km 20 arribo en un tram pla i més obert veig a l’Anna (inconfusible amb la seva Btt), instants després l’atrapo i l’animo, veig que va fent a bon ritme i segueixo a lo meu, atrapo també a Panzer, fem algun comentari sobre el tram aquàtic i entrem en un poble on sembla que el pas dels ciclistes sigui l’esdevenimentt del dia, pancartes i crits d’ànim per a tots, després arriba un fort tram de pujada on deixo a Panzer i vaig a buscar el següent grupet que ja tinc en el punt de mira, obviament també m’atrapa algun participant que em passa com si anés en moto… la carretera es va enfilant fins a arribar un pla, allà els atrapo i adelanto, per davant una llarga recta ideal per baixar pinyons a sac però el vent en contra no hi ajuda gaire, un dels membres del grupet que acabo d’adelantar se’m enganxa al darrera aprofitant el rebuf, em passa al cap d’una estona i em deixa enrere uns metres, ara som un grupet més o menys dispers de 4/5, que si bé no fem relleus tampoc no hi ha ningú que a aquestes alçades del recorregut es dediqui a fotre “demarrades”… finalment tornem a agafar la carretera que ve de Besalú, faig l’última rampa del recorregut i apa, cara avall cap a Banyoles, rotonda a la dreta uns metres i stop, baixo de la bici per entrar a boxes i començo a correr cap al meu lloc…

Polze amunt al acabar el sector bici, no sóc conscient del què m'espera...

Enganxo la bici al suport, fora casc, fora guants, i mentre em canvio de calçat veig com arriba Panzer i tot seguit l’Anna…quin parell !!! i jo que em pensava que les havia deixat a can collons !!!, un parell de comentaris ràpids i em poso a correr, els primers instants són d’aclimatació, tinc l’intenció de prendre-m’ho amb molta calma, són dues voltes a un circuit de 5km i si veig que acabo la primera volta bé després ja miraré d’apretar a la segona, però les sensacions que tinc quan arribo al primer km no són per llançar coets precisament, tinc tot el cinturó lumbar molt carregat i les cames no van gaire àgils precisament, per acabar-ho d’adobar el genoll dret ja comença a donar senyals d’alarma en forma de punxades esporàdiques, arribo al punt de retorn del circuit (km2) i mentre torno veig a l’Anna pel camí d’anada, corro per un camí que voreja l’estany i si no fos perquè vaig petat encara podria disfrutar del paisatge…deixo el cami i arribo al Parc de la Draga, allà el circuit és transforma en una serie de rectes enllaçades per girs de 180º fins a un total de 6 o 7 rectes, i a cada curva veig l’Anna més aprop, … i uns metres més enrere Panzer, una alegria pel coco… començo la segona volta totalment destruit, he tardat mitja hora en completar la primera i tinc la sensació que la segona es farà molt llarga, abans d’arribar al km6 m’atrapa l’Anna i em passa, la veritat és que no tinc esmà per seguir-la, és més, paro un moment i em poso a caminar, el genoll m’està matant, tinc tot el tren superior que sembla de pedra i no sóc capaç ni de portar una bona respiració, torno a correr i arribo al punt de retorn i allà m’atrapa Panzer, diu que te un flato que l’està matant… i s’en va, no sense abans preguntar-me si vull que m’esperi…aquest cop no fem equip o sigui que li dic ni pensar-ho i que vagi tirant que ja arribaré, no se quan però arribaré, entro a les esses i sento els crits d’ànim d’en Lefftenzing, ara ja li veig la fi, abans però passo pel costat de les ambulàncies que estan atenent a un noi que ha tingut un desmai (pel que he llegit després es va recuperar, però va haver de ser evacuat amb helicopter) i faig la seguent curva, però quan estic a mitja recta veig com un corredor fa dreçera, de seguida em diu que no vol fer trampa però que li fa “yuyu” passar pel costat de les ambulàncies…i es posa a correr davant meu, la veritat és que em toca els collons o sigui que trec forçes d’on puc i amb una apretada em poso al seu costat i li dic el que penso que bàsicament és: “Em sembla molt bé que no vulguis passar per les ambulàncies però el mínim que pots fer es parar-te un cop feta la dreçera i deixar-te adelantar pels tres corredors que anavem davant teu, més igual quedar davant o darrera teu, però no d’aquesta manera.” dit això accelero i el deixo uns metres enrere, una gir més i arribo a la recta final, al fons hi ha en Cesc, en Xavi, Agujita i Lefftenzing arribo al final, un gir a la dreta, 20m, gir a la dreta, baixada i arribada… ja està he acabat el triatló i el triatló ha acabat amb mi.

Cinc kilometres i amb aquesta cara...la cosa promet.

Aproximadament una hora després estem tots al voltant d’una taula, unes cerveses, uns dürums i unes pites, sembla un dissabte qualsevol…la diferència és que soc incapaç de menjar-me res, estic totalment buit i esgotat, la resta de companys fan bona cara, riuen, mengen i es casquen un parell de cerveses…jo somric i amb prou feines puc empassar-me una cervesa, estic content per haver acabat però ara mateix no tinc cap ganes de repetir-ho… tres dies deprés ja no em fa mal res i penso en quin serà el següent…

Cargol