ROCAFORTTTINA 2011

       Tremen'do Team,  el desplaçat per els LEFFER’S, a les belles terres de  Rocafort, coto privat del CAPI, que amablement deixa que l’hi esclafem les farigoles i els pocs bolets que aquest any s’hi faran... amb les nostres màquines voladores que,  a cop de biela ens fan fabricar allò que mes  volem: adrenalina i velocitat!!!!

     La Capi Women, el Cama llarga, la Laura, el Xesco Argemí (que venia a “provar”) i en Leftennzing formem la guerrilla. A ultima hora una baixa sensible, el Marcel·lí, que accidentalment va agafar el virus de la grip el divendres.... ( Hombre Marcel·lí.... que esto se pilla el lunes!!!!!!).

     A les 9:00 desprès de uns 2.000,00 coets i una traca. 450 ciclistes es llencen per una baixada de ciment...   com era d’esperar, a la que s’acaba la baixada ja trobem una primera rampa, on es forma el primer tap, no passa res. Hem vingut a “provar” i això farem, un cop passat el tap i ja dalt de la bici, en un tros mes o menys pla i  amb calma trec l’Ipod de una butxaca posterior del mallot, com era d’esperar surt amb el fil mes cargolat,  que cabdell de llana de l’avia del Marco. Trigo una bona estona i entre bots i regates aconsegueixo desfer-lo... no sense abans haver posat el plat petit dos o tres vegades, per salvar el que seria una constant  de la matinal.... rampes de 25 o 20 metres amb uns % de desnivell destrossa cames.  

      De cop arribem a dalt del Serrat del Caselles, des d’allà ens llencen per una trialera d’aquelles que m’agraden a mi.. estetes i plenes de terra, que amb quatre diagonals, ens deixen al fons de la vall. Penso amb el cama llarga, pobret, estrena una Super Stumpjumper amb pedals automàtics, desitjo que els porti fluixets... jo ja he saltat un cop per sobre el manillar, per culpa de un graó de granet massa gran per mi. Altre cop ens tornem a trobar pedalant per pistes polsoses,  que fan que et mengis la pols que aixeca la roda del paio del davant. I mica en mica una pasta farinosa s’acumuli a la boca, a les narius i als llagrimalls, però ja ens agrada i ens agrada mes si les ulleres s’entelen i no veus mes enllà del següent forat....  I si a l’Ipod sona el Gabba Gabba Hey dels Ramones!!!!  ja es que t’hi pots cagar. Sort que veníem: “a provar”.....

    I amb aquestes que tant de puja i baixa, tiba i frena, salta i bota.... arribem al primer moble bar del recorregut.  Decideixo no parar, tot just fa una horeta que hem sortit i porto una mica de menjar a sobre que ja farà el fet. Es el punt de retorn de la volta curta. Al costat se’m posa un paio que hem pregunta si va be per fer la llarga... ????   jo l’hi responc que si no va be que faci la mitja, (pero ell no riu...) i decideixo no seguir la broma.... ni que fos el Contador el pajaro!!! ja ja ja.   Amablement l’hi dic que hi havia un cartell uns metres mes enrere que indicava que la llarga i la mitja de moment van juntes, ell baixa un pinyó o dos i tensa les cames. No va dir ni adéu.

    El dia era fantàstic, unes baixades entre pins  i alzines, amb trams a la ombra  hem donen marge per menjar-me la primera barreta de cereals del dia. M’avancen uns quants ciclistes, amb quatre centes trenta persones es fàcil no sentir-se sol, però jo al meu aire, content i divertit, un trago d’aigua i a per la pròxima pujadeta xunga, poso el plat petit... Nyiiiiqui  Nyiiiiiqui (es queixa la cadena al veure’s estirada), Ven elàstic i anar menjant quilòmetres. Arribo al segon punt de refrigeri i veig que hi ha massa cua per un Gintònic i tampoc m’hi paro. Cap allà al 20  però jo ja començava a notar els 40 anys dels meus amics, i anava fent la molla amb un grupet ben uniformat de la Unió Ciclista de Sant Vicens de Castellet.

    Ara venia la pujada llarga, un cop toquem l’asfalt de la carretera de Rocafort a Mura ens fan girar a la esquerra, i enfilar a cap al Puig de la Bauma. Tremenda casa rural de principis del segle 12, on s’ha filmat alguna escena de la peli de Pa Negre, però lo que jo veia negre eren els rampots que venien desprès... Quimvaparir!!!!  Patint als peus del Puig-Andreu, hagués volgut tenir entre cames el plat petit de una Monty de trialsín.   Fins arribar al Coll de la Creu dels Alls, a 200 de pulsacions i sense espai per baixar-les, tensant les cames i serrant les dents.

    Atrapo al que m’havia preguntat cap a on anava la volta llarga i el deixo enrere, per fi acabem les pujadetes del dimoni i entrem en una pista ampla, en terra de ningú, que tan aviat pujava com baixava, amb unes vistes fantàstiques de la Mola, Montcau, Montserrat, etc...  i d’aquestes terres tant abruptes a cavall del Vallès Occidental interior i el Bages profund.

    Amb aquestes que comencem a acostar-nos al tercer avituallament, en aquest ja llenço la bici al terra i agafo un parell de grills de mandarina. Passa sense parar el paio de la pregunta... cago’n la pelleringa... torno a la bandeja el segon grill i surto a per el Questionmen!!... se’m ha despertat l’instin LEFFER i això no pot quedar així!!! un tram de baixada amb molta grava i corbes tancades fan que miri de conservar l’esquelet a lloc i deixo que hem passin mes ciclistes, ens acostem al final i no acabo de veure clar que això deixi de pujar... el perfil deia que a Rocafort hi arribem de baixada... i aquesta pista no te pinta de afluixar.... amb un somriure maliciós, caço a la meva presa i als berberetxos que han gosat passar-me, mentre hem menjava un grill de mandarina... arribem a un collet i comença un tram que ens diuen que no es ciclable ... bueno ... tampoc n’hi ha per tant, de fet tampoc els hi calia avisar.... si es que s’ha de baixar de la bici obligat!!!!!!, però es que hi ha uns trancos que ni l’Ot Pi en els seus millors moments!!!! Això si entre tranco i tranco a cargolar pedals!!!

    Allà, entre la malesa.... veig a un d’aquells tan ven equipats, amb un mallot impecable i unes bicis de carbono que te cagues, que ni hem miraven quan hem passaven FET TRAMPES!!!  Ja ja ja esgarrapant-se entre gatoses i argelagues. Per no fer una volta de uns 600 metres dalt de la bici.... ja ja ja. Si es que fins i tot un porc senglar te mes estil camp a través!!!!  En fi que si la sotana no fa el monjo.... la bici tampoc fa el ciclista......

    Ara si, ja ensumo el final. Passem per el costat del Mont Gros, escalem per la reraguarda la casa del Bofí i ja tan sols queda un quilometret de baixada, passem per davant de la casa del CAPI ”THE LEFFT”. Hem poso firmes i l’hi rendeixo pleitesia, l’hi ofereixo com a tribut l’esforç realitzat i deixo anar el fre, fins a l’arribada, ja pensant amb la botifarra i els cigrons amb que aquets Rocafortins premien a tothom que deixa gotes de suor per els seus camins.  

    Tremenda Rocaforttina 2011 trencacames la d’aquest any. Molt ben marcada i amb trams per a tots els gustos.