Una leffer a la Quebrada Ishinca, Perú

Per fi han arribat les vacances i ja sóc a Perú! Arribada a Lima, dormir i l'endemà cap a Huaraz, la Cordillera Blanca. Al final el Toni i jo anirem amb una parella de Valladolid, que no coneixem, però que volen fer el mateix que nosaltres: l'Urus (5495m) i l'Ishinca (5530m).

Camp base Ishinca (4350m)

El Dani, l'Elena (la parella de Valladolid), el guia Darwin i jo sortim el dimarts 11 d'Octubre amb cotxe cap a la Quebrada Ishinca. El Toni ho farà mes tard amb el guia Willi, perquè ha tingut problemes amb l'autobus i ha hagut d'agafar l'avió des de Lima...
El camí fins al camp base de l'Ishinca es molt agradable, puja, però poc a poc, enmig de boscos i prats.
Arribem a lloc, els burros amb les tendes i petates ja hi són. Ajudem a muntar les tendes i ens instal·lem. Al cap d'una estona arriba el Toni amb el guia Willi. Ja hi sóm tots. Ara toca sopar i anar a dormir, que ens haurem de llevar d'hora!! L'endemà tenim intensió de fer l'Urús.

Urús (5495m)

Dimecres 12 Octubre, són la 1h de la matinada i sona el despertador. Uuffffff, com costa llevar-se! Ens vestim, esmorzem ven entaulats i a les 2h de la matinada ja estem a punt de sortir: objectiu Urús.
El camí cap a l'Urus puja ja des del principi. És un camí que va fent ziga-zaga, amb pedretes, i la veritat es que rellisca una mica. Em recorda el camí cap a l'Island Peak! Ostres, just ara fa un any que hi erem!!
Anem pujant mica en mica, l'alsada es nota i anem bufant una mica... encara ens queda molt. Arribem a un lloc on hi ha ja pedres mes grans , que hem d'anar saltejant, fins arribar al glaciar. Ens posem els grampons, ens encordem i amunt! Que ja queda menys. Anem fent tots mes o menys bé de tant en tant ens hem de parar, perque ara un, ara l'altre necessita descansar i respirar. Aqui ja es nota bastant l'alsada.... jo em trobo bastant be, tot i que tambe em noto una mica cansada. El camí ha anat pujant tota l'estona, sense descans..... Però estic molt contenta, perquè ja vaig veient que se'm posa molt bé l'alsada.....

Darwin, Elena, Dani, Anna i Toni al cim de l'Urus

Per fi veiem el cim! Una mica mes de pujada i ja hi som!!! Objectiu aconsegui! Abrasades de rigor, felicitacions i fotos! Fa tan bon temps, que ens hi estem una bona estona, fins que decidim que ja toca baixar fins al camp base altre cop.
Allà ens espera un bon dinar i una tarda de descans! Que ha sigut un dia dur, però genial.
 Dijous 13 d'Octubre el dediquem a descansar: es a dir, a no fer res! Ens passem el dia llegint, jugant a cartes i xerrant. Hem de recuperar forses per poder afrontar el nostre segon objectiu: el Nevado Ishinca.

Divendres 14 d'Octubre, ens tornem a llevar a la 1h de la matinada, i com l'altre vegada, esmorzem ven abrigats i ja estem a punt! Avui m'ha costat mes llevar-me..... però quan comencem a caminar noto que em trobo molt i molt be. Fins i tot trobo que anem a un pas massa lent. Però no és qüestió de dir que anem mes ràpid, perquè veig que els altres ja van bé a aquell pas i no cal forsar-los... Anem caminant per uns camins mes agradables aquest cop. No puja tant sobtat i no hi ha tanta pedra. Ara de nit no es veu, però sembla una vall molt maca, ja ho veurem a la baixada. Al cap d'una estona, el Toni diu que no es troba bé i que se'n torna al camp base. El pobre no s'ha acabat de trobar bé des de que va arribar. I es que no va tenir temps d'aclimatar: va passar en 24h de Lima (al costat del mar) a l'Urús (5495m)!! una animalada, però la logística va anar així al final...... Seguim el Dani, l'Elena, el Darwin (guia), el Willi (guia) i jo. Aquesta vegada el tros per neu es molt mes llarg. Ens posem els grampons encara de nit, però ja comensa a clarejar. Van el Darwin, el Dani i l'Elena en una cordada, i el Willi i jo en una altre. Ostres, just posar-nos els grampos i ja tenim una rampeta maca! Mica en mica anem pujant.,... que costa una mica. Jo estic super bé. Ni em noto cansada, ni que m'ofego, ni res.... em trobo de maravella i amb molta energia! Estic disfrutant molt i molt.... com que ja clareja, trec la càmara (com l'altre vegada). No és qüestió de perdre la oportunitat de fer una foto  maca!

I es que el paisatge és espectacular. Els altres, van mes justos, així que em toca a mi fer les fotos. Mira l'any passat no en vaig ferde fotos a l'Island Peak, perquè era jo la que anava mes concentrada amb el que feia. Ara, em toca a mi fer les fotos, que sóc la que vaig més còmoda. Seguim per pendents prou pronunciades fins arribar a un petit plató. Allà ens diuen que millor descanse. Faig fotos, i ens disposemm a seguir, tot i que no veig massa per on hi ha el camí. Estem just davant d'una paret de gel.....Doncs si! Es que hem de pujar per la paret! Ai la mare..!! Si no ho he fet mai això! El Darwin comensa a pujar super ràpid amb el piolet i grampons, ostres, com en sap el tio! Després li toca a l'Elena i el Dani, que van a la cordada amb el Darwin.

El guia Willi

Evidentment, el Darwin des de dalt els assegura i els tiva.... Ja son a mitja paret i el Willi diu que ja ens toca. Ell també comensa a pujar a saco, fins mitja paret i em diu que vinga, és el meu torn... uuffff, m'acostso a la paret i aleeee, amunt! Caram, com costa clavar el piolet! Però em consentro i mes o menys me'n vaig sortint.... ostres, ara si que bufo i em canso! Quina passada! En algun moment no clavo be els grampons i caig..., però casi que ni em moc mig centimetre, perquè el Willi em porta ben assegurada. Vaig fent i per fi arribo a dalt! whaaaww... quina expeiència!! Ha sigut alucinant!!
Ara el camí segueix per un petit plató altre cop, però de seguida arribem a l'últim tram..... unes pendents de 65º i 70º... tela! L'Elena es troba malament i anem bastant a poc a poc. Està a punt d'abandonar, però ens esperem bastanta estona i es recupera una mica i seguim tots. Ja veiem el cim, o sigui que seria una llàstima que abandonés en aquest punt. Anem fent molt a poc a poc, perquè l'Elena no es troba bé, però mica en mica arribem al cim! Whaawww.... quines vistes i quina ilusió! Objectiu aconseguit!! Ishinca 5530m.

Willi, Anna, Dani i Elena, cim Ishinca

Quina passada! Jo m'he trobat super bé tota l'estona, això encara fa que estigui més felis allà dalt de l'Ishinca, a 5530m a la Cordillera Blanca, al Perú.
Ja toca baixar. Aquesta vegada la baixada serà més complicada, entre les pendents fortes i la paret, però anem fent a poc a poc. A la paret, jo baixo repelant. Ostres, que divertit!! L'Elena i el Dani no els agrada repelar i van baixant mes a poc a poc. Seguim baixant, ens treiem ja els grampos i ale, aball. Ostres, quina vall mes maca. El camí que hem fet de nit es preciós. Estic disfrutant una passada! Que guai que ha sigut el dia! Anem baixant, l'Elena i jo anem xerrant fins que de cop.... aaaaiiiiii!!! torsada de peu i Anna a terra! Osti quin mal!!! no m'ho puc creure!! Ara m'hagi de fer un esquins?!??! oooohhh...nooooooooo!!!!! L'elena i el Willi em pregunten que tal. Jo els dic que home, malament, em fa mal al peu..... però que puc caminar.... Deixo la motxilla al Willi i a poc a poc, vaig baixant amb l'ajuda dels pals fins al camp base. No queda molt, però serà ben be uns 40 minuts caminant a poc a poc.... Collons... ! Amb lo felis que estava i ara m'haig de fer mal?!?! Quina mala sort! I quin turmell que tinc.... algú me'l canvia???
Tot i el mal al peu, em sento be i felis, perquè ha sigut un dia molt i molt guai. Una ascenció xulissima, amb unes pendents, escalada i passos que no havia fet mai, però me n'he ensortit prou bé i que m'han agradat molt.
Arribo al camp base i el primer que faig es posar el peu dins el riu.... l'aigua està gelada!! Però m'anirà molt bé perquè no se m'infli el turmell.....

Al cap d'una estona faig un anàlisi de la gravetat de la siutació i no es tan greu com em semblava..... uns dies de repòs i podrè fer alguna altre caminada. Això si, l'endemà divendres toca baixar del camp base fins al poble on ens espera el cotxe per tornar a Huaraz.... i no em veig amb cor de caminar. Més que res, que el millor que puc fer es reposar 2-3 dies.... i una caminada de 4h no és el millor.  Sort que el Darwin em prepara un burro per baixar..... jajajajajajajajaja......!!!  això si que serà xungo! Pleguem tendes, fem petates i a punt per maxar. Jo sobre el burro i els altres caminant al meu costat.
Arribem a lloc. Ostres, han sigut 5 dies genials!
Ara tocarà veure com evoluciona el peu per saber si puc fer els trekkingss que volia.... segurament tocarà algun canvi de pla, i deixar el trekking de Santa Cruz per un altre any....però això amb 3 dies està arreglat... que la resta de Perú m'espera!!