Corre, pedala, corre !!!

La veritat és que la sortida em va agafar desprevingut, mirant enrere i xerrant amb alguns companys, o sia que ja em tens buscant el botó per engegar l’Ipod mentre veig que en Mestenyo i la secció femenina de Leffer’s Runners se’m escapen, sortosament no tardo gaire a trobar-lo, l’engego i poso el volum al màxim i a la que la bateria d’en Max obre “Badlands” pujo les revolucions i atrapo a les noies, en Mestenyo és uns metres més endavant i també l’enganxo, em poso al seu costat, anem un tram junts però de mica en mica el vaig deixant enrere, a partir del quilòmetre 2,5 la cosa es comença a enfilar tot carenejant pels turons que envolten el poble, algun tram toca caminar però els sender ràpidament va a parar a una pista que ens portarà cap al Turó de la Senyera (582m), al pujada no és molt forta i permet un bon ritme, adelanto i sóc adelantat, arribo a l’avituallament i ja veig com baixen alguns corredors, els que encara pugem seguim la pista fins  un petit coll, allà la deixem i agafem un corriol que ens condueix fins dalt del turó, paso per sota la gran senyera (ara reconvertida en estelada) i seguint les indicacions d’un control començo el descens saltant pels grans graons naturals que marquen la ruta a seguir, en un moment em planto al lloc on hi ha l’avituallament pel qual he passat abans, el deixo a la dreta i començo una ràpida baixada pel corriol, és una baixada ràpida i força tècnica, saltant de pedra en pedra arribo a baix, un petit tram de pista desemboca a l’asfalt, toca esprintar fins la zona de transició, porto en Feliç enganxat als talons, just abans d’entrar saludem a en Leffy i al Cesc que fan d’animadors i de fotògrafs, trobo el meu lloc, fora bambes, fora Ipod, casc, ulleres, guants i sabates de btt agafo la bici i a córrer fins la sortida de la transició.

M’enfilo a la bici i començo a cargolar les bieles, tinc per davant 22km amb molts trams tècnics i un servidor no és precisament un crack, per tant toca apretar en totes les zones on la força bruta primi per damunt de la tècnica… faig un cop d’ull enrere i veig en Ramon i en Mestenyo, arribo  al primera pujada i toca apretar les cames…i quan començo a apretar el canvi comença a fallar…cagonlou!!! la cadena salta d’un pinyó a l’altre sense que jo toqui el canvi, comencem bé…la cosa va pujant i jo em vaig barallant amb el canvi, en Feliç i el Mestenyo ja són aquí, intercalem pista i sender i en una pujada força tècnica faig peu a terra i en Mestenyo aprofita per passar, toca baixar de la bici i empènyer, seguim per un corriol i ja he perdut de vista al company, sortosament el canvi sembla que s’hagi arreglat tot solet (?), en Feliç segueix darrere, arribem  a un tram de baixada i si bé el començo força bé a mig tram se’m descontrola la cosa i acabo estampat en un arbust, en Feliç i deu corredors més em passen, a la que la cosa baixa de dificultat però em torno a posar a roda seva (del Feliç, dels altres ni rastre…) i sóc jo qui el passa, ens passarem tota l’estona així, ara tu ara jo… i entre ui ui uis i ai ai ais , bassals, fangars, arbres, pedres i alguna que altre bona pujada (que em permet mantenir certa dignitat) arribem a la pista que ens portarà directes Puig-Reig, i quan estic apunt s’arribar al poble em passa en Loko, salutacions, ànims i amunt, pugem per unes escales i enfilem per un tram d’asafalt, “només” queda enfilar-nos un altre cop fins la senyera… hora del xupinasso !!! em casco un PowerGel a veure si em dona un plus… i mentre en Loko ja no es veu arriba la Panzer !!!  comencem  pujar i noto que vaig massa doblegat de cames (abans de la cursa he baixat un pèl el seient a veure si m’ajudava en les zones tècniques…quina estupidesa…), decideixo parar un moment per tornar a posar el seient a l’alçada adient, moment que òbviament és aprofitat pels companys per adelantar-me, , sembla mentida que quatre miserables centímetres es notin tant, començo a pedalar amb ganes i mica en mica m’acosto als escapats, passo al Feliç i vaig a per la Panzer, més endavant veig en Loko tibant la bici, em sembla que va ben tocat, passo l’objectiu i enfilo pista amunt, arribo a l’alçada d’en Loko i efectivament, a fet figa… l’animo i segueixo arribo a l’avituallament i agafo un got d’isostar, aquest cop no pugem dalt sinó que des d’aquí ja començem  a baixar, arriba la companya i junts iniciem el descens…com que la meva tècnica no és gaire depurada deixo que actui la força de la gravetat i pregant per no trencar-me coll i barres em deixo a nar…fins a un punt on o paro salto pel marge, així doncs baixo de la bici i em poso  a córrer avall amb la bici al costat, Panzer fa el mateix, amb tot aixó en Feliç ens ha atrapat (això de la doble suspensió dèu anar bé…), arribem a la zona asfaltada i gas !!! just abans d’entrar a la zona de transició veiem en Lefftenzing i en Foulard que ja deu fer estona que han acabat, entro al box i canvi una altre vegada: fora casc, ulleres, guants i sabates i toca calçar-se les bambes un altre cop…

I mentre em canvio Panzer em passa pel davant, es nota que és tota una veterana en això dels duatlons, m’acabo de cordar les bambes i apa, a córrer, de seguida arribo a la seva alçada, veiem a Bionic Woman a punt d’entrar amb la btt a l’últim tram d’asfalt,  em poso al davant per marcar el ritme, només em de fer dos quilòmetres, però ara les cames ja no estàn per gaires alegries, uns metres més endavant veig dos corredors, els fixo en el punt de mira i a per ells, el camí s’enfila per uns marges i aquest parell ja estàn  a les últimes, ja no poden ni córrer, en un moment ens plantem al seu darrera, ens veuen i molt amablement ens deixen passar, ara deixem el corriol i ja agafem la pista, estem a la meitat, giro el cap i veig a Panzer un pel despenjada, l’animo, i uns metres més enrere ve en Feliç, en un moment el tenim amb nosaltres, deixem la pista i arribem a l’asfalt, ara només falta deixar-hi la resta, de reüll veig com un corredor ens atrapa i ens adelanta…i uns collons!!! apreto el pas i vaig deixant enrere els meus companys, atrapo al corredor, i amb un últim esforç l’adelanto…i entro a meta…Satisfet i amb una rampa de nassos a la cuixa esquerra que em fa veure les estrelles vaig tot coix a trobar-me amb la resta de leffers, ara toquen els riures i renecs obligatoris, les anècdotes de cursa etc etc etc…un gran dia i una gran cursa, espero repetir-la.