TOT BUSCANT LA CARA NORD

A la cara sud no hi ha neu, penso que a la cara nord igual queda algun resto per anar a clavar els piolets… així que el dissabte matino i pujo cap al pati de l’escola, a veure si el cantó francès del Pic de la Dona hem deixa curull de sensacions. Agafo totes les eines, carrego el cotxe i a  -6 graus surto a trobar el sol dels cims del Ripollès.

Des de dins del cotxe veig dos isards, ens quedem mirant i ens saludem encara amb les lleganyes enganxades a les parpelles.

La realitat hem posa trist... els esquis ja els puc deixar al cotxe, la poca neu que hi ha a Vallter la fan amb canons. Pujo cap a la collada de Mantet amb l’esperança que a la vesant nord quedarà mes neu que a la banda catalana. Altre cop escassetat... quatre clapes mal repartides fan que les meves esperances de fer una hivernal en solitari es quedin a la meitat.. tan sols en solitari, perquè la manca de neu fa que lo d’hivernal es quedi en un dia fred de tardor.

Tot buscant la cara Nord.

En una hora i mitja hem planto sota la cara nord, que resulta ser un roquetam descompost i fred, un terreny d’activitats no molt difícil i no tant massificat com els corredors del Gra de Fajol.  Un lloc tranquil i desconegut, on amb mes quantitat de neu, les ressenyes hem diuen que hi ha uns 10 o 11 corredors de uns 150  a 200 metres, la realitat però es aclaparadora, penso que en contes de les botes d’esquí de muntanya podria haver portat els peus de gat i seria mes profitós.

M’assento a menjar una barreta i a triar la canal per on pujar. Hem decideixo per una de nom de dibuixos animats “Nobita” 200 metres de canal que puja directament per el cor de la paret directe fins el cim. Amb les condicions de la paret penso que no cal fer-ho maco, amb que en sortim airosos, avui ja n’hi ha prou.

Hem poso l’arnes i hem penjo quatre ferregots a la cintura, acompanyats del piolet martell, per si en un moment donat cal fotre quatre hòsties al cap de un pitó per tal de guanyar seguretat, poso la corda el mes a mà possible. I quan tanco la motxilla sento els grampons des del fons de la motxilla com riuen de mi...  burro  a rascar pedra!!!

La veritat es que estic pujant per una canalota descomposta, on hem trobo amb tres o quatre passos de III o IV,   i on la dificultat es troba mes en el poc tacte de les mans degut al fred intens i el poc tacte dels peus degut a les botes d’esquí de muntanya, no es el que m’esperava, roca descomposta i trencada. Lluny queden aquelles sensacions assimilades, buscades i desitjades de les canals del cadí, on el blanc element et feia la progressió elegant i plàcida.  Tenia la idea de fer un parell de corredors, però amb un que faci, ja estaré satisfet, les condicions no sòn les ideals, i no cal trinxar les botes amb el dur granet de la zona.

Cara Nord del Pic de la Dona

Mica en mica guanyo alçada,  l’ambient es agradable i alpí. Tan sols algun corb i algun Isard matiners  m’acompanyen.  M’adono que encara que no hi hagi neu haurà estat un bon dia d’activitat. A uns 150 metres de la base  la canal s’obre i deixa pas a les rampes de sota el cim, a dia d’avui i sense neu, un seguit de pedregams que van perdent inclinació fins a assolir la cota 2.704,00 mtrs . El sol m’escalfa les mans i aprofito per seure i fer un glop d’aigua. Baixo fins al pàrquing de l’estació a buscar el cotxe

I quan obro el maleter... deixo la motxilla amb la corda, el casc, els piolets i el “lastre” que ja fa massa estona que arrossego i no puc resistir la tentació. Trec els esquis de la funda i hem regalo un parell de series de pujada per les pistes de Vallter. Amb la neu dura i trepitjada per les màquines les pells s’agafen be, començo a suar al enfilar les primeres rampes que hem portaran fins a la part alta de l’estació. Hem regalo una primera baixada suau, disfrutan del clavar "cantos", un cop a baix, torno a mirar amunt i vaig a guanyar-me la cervesseta amb una segona pujada de tossut, torno a posar les pells, agafo fort els pals i dale que te pego. Amunt,amunt que el  matí encara no s’ha acabat. Tot pujant amb les forces ja justetes,  penso que al final del dissabte... n’ha sortit un bon duatló alpí.