28 de gener del 2013

Collserola Tour


Un dia més tornem a canviar d'aires, avui (o ahir vaja…)  Ice Man i un servidor ens hem llevat ben d'hora ben d'hora i hem estat imparables, a les 06:30 sortíem de Sabadell a les 07:00 començàvem a córrer i plegàvem veles a les 09:45 després de 24k i 700m de desnivell i una magnífica volta per Collserola.

 Prenent com a punt de partida Sant Cugat hem agafat el GR-6 i hem començat a trotar suaument, a cap de poca estona ja passàvem pel costat l'apuntalat Pi d'en Xandri (que encara es recupera de les ferides que quatre fills de puta li provocàren en un intent de talar-lo), la pista és suau i molt lentament va guanyant alçada, passem per Can Borrell que a aquesta hora encara està tancat a l’espera de la pila de gent que hi va a esmorzar o dinar, entre pista i corriol ens hem anat endinsant a Collserola passant per indrets realment feréstecs i poc transitats, semblava que en qualsevol moment hagués d’aparèixer el T-Rex de Juràssic Park o bé un amable camperol vietnamita vestit de negre i amb un AK-47…arribem a Sant Medir on Ice Man ha de fer una parada tècnica per treure’s els premsabessons que sembla que li fàgin més mal que bé, la parada és curta i seguim amunt, uns 7km després d’haver sortit arribem al Coll de l’Erola, fem uns metres per la carretera i agafem el trencall que porta al Tibidabo, però de seguida deixem el dur asfalt i agafem un camí d’escales que en porta cap a la Font de la Salamandra, el camí es fa més planer i ens porta cap al Coll de la Vinassa i després al Coll del Gravat, allà la pista baixa fort fins anar a petar al baixador de Vallvidrera, després fem un tram que ja vàrem fer fa un parell de setmanes amb en Tapao i el David, però el fem a l’inversa, passèm pel pantà de Vallvidrera i a partir d’aquest punt la cosa ja es torna a enfilar, deixem enrere la Font de l’Espinagosa (val a dir que de fonts n’hi ha un munt per la qual cosa t’evites de portar aigua a sobre) i arribem a Vallvidrera, just a la plaça on deixàrem el cotxe fa un parell de setmanes, ara toca una mica d’asfalt, a la Plaça de Vallvidrera parem a la font i ens partim un Powerbar, portem gairebé 15km i encara ens falta un bon tros, deixem la plaça enfilant-nos per les escales al més pur estil Rocky i seguim resseguint a l’invresa el circuit ja conegut, passem pels peus  de la Torre de Collserola i del Tibidabo tot corrent per un sender en lleu però constant pujada i passem pel punt més alt del recoregut a uns 465m d’alçada, tornem a ser al Coll de la Vinassa i d’allà fem un curt tram pel lateral de l’Arrabassada fins arribar a la casa de Can Ribes, seguim una curta pista i travessem el viaducte del mateix nom, deixem la pista enrere i agafem un corriol de forta, tècnica i divertidíssima baixada, 275 m de desnivell i 3km després tornem a ser a Can Borrell, ja hi som, però les cames ja no estàn per gaires alegries i a l’últim tram hem de treure l’esperit Leffer i mantenir el tipus, o sigui que res d’anar afluixant, més aviat al contari…no fos cas…