7 de novembre del 2013

Adéu i fins aviat

La veritat és que no em ve gens de gust escriure aquesta entrada, em seria més fàcil no escriure res més i senzillament desaparèixer, però em sembla que els seguidors del blog es mereixen com a mínim una breu explicació, per començar he de dir que escric això a títol totalment personal.

Vaig entrar a formar part de Leffrer's Runners cap allà al 2009, quan ja feia més o menys un any que ja existia, no era res més que una colla d'amics (als quals coneixia de tota la vida) als que els agradava córrer i de tant en tant feien curses, res més, no hi havia quota mensual ni requisits previs per entrar i no havies de assolir cap mena de marca, l'únic requisit (no escrit) era apuntar-te a les curses com a Leffer..encara que sinó ho feies tampoc passava res (o si, que llavors a les classificacions per equips quedàvem fatal !!!), teniem un capità, encara que era més un càrrec honorífic que cap altre cosa i l'ostentava aquell que havia donat nom al grup, una de les coses que més em va agradar era el tema del blog, sempre m'havia agradat escriure i aviat em vaig posar a fer cròniques de curses, d'entrenaments o de simples sortides i de tant en tant feia les ressenyes oficials de les curses (com també feia en Llebreta)... d'altres membres també en feien, cadascú amb el seu estil i personalitat, però totes carregades de bon rotllo, bon humor, ironia, "sufrimiento" etc...però ja fa un temps que el nostre grup ha perdut empenta, s'ha disgregat i malauradament també hi ha hagut conflictes personals que hi han afegit fins i tot certes enemistats, a vegades les coses perden embranzida senzillament perquè si, perquè tothom canvia, la vida canvia, i els que abans anaven a córrer dos cops per setmana ara només poden un o cap, i el que no té ganes d'anar una altre vegada a Pineda no hi va però se'n va a Vallter etc... però d'aquí a barrejar-hi enemistats personals hi ha una eternitat,  és per aquest motiu que l'anterior crònica que vaig fer serà l'última crònica del Cargol, perquè no vull haver de distingir entre membres i ex-membres (per voluntat pròpia o no) de Leffer's Runners, bàsicament perquè tot són amics meus, a partir d'ara les cròniques les escriure al meu propi blog, i quan hagi de parlar d'en Lefftenzing parlaré del Roger, i en Tapao serà el Pau i Panzer la Mireia i en Bala el Dani i en Mesteño el Fernando i el Llebreta el Cèsar...i així anar fent, perquè el que és segur és que no pararé de córrer i de tant alguna cursa caurà i procuraré seguir escrivint sobre tot això que tant ens agrada, alguns ja tenen el seu propi blog (teniu l'enllaç en el seu nom, el meu encara està en construcció però espero que ben aviat ja estigui en funcionament, quan el tingui trobareu l'enllàç en el meu altre blog o al meu perfil de facebook) en el qual hi van penjant cròniques de les seves activitats (bici, muntanya etc..), no sé quin serà el futur d'aquest blog però esperó que segueixi obert encara que tan sols sigui perquè els més nostàlgics tinguem l'oportunitat de recordar els grans moments del nostre passat leffer.

Res més, tan sols esperó que durant tots aquests anys hàgiu passat com a mínim una bona estona tot llegint les cròniques que hem anat penjant al blog, tant les meves com les dels altres companys, estic segur que si un dia us sobra temps podeu rebuscar en l'arxiu del blog  i encara en trobareu alguna que no heu llegit. 

Gràcies per tot, i a reveure !!!!

Oriol Sellent

5 comentaris:

Keks ha dit...

Upssss...
Us/T'aniré seguint igualment!!

Slt, run, i gassssssss

Unknown ha dit...

jo també t'aniré seguint igualment,
l'alma leffer nunca muere, tots tenim un passat... i ja ho diuen... renovarse o morir!
salut!

blacky

Foulard amarillo ha dit...

Gracies Cargol, per aquests anys de bones croniques, bones curses i bona companyia.
Jo també seguir sent un seguidor !!!

Esther ha dit...

Hola Oriol,
No se gaire del perquè de la decisió de deixar aquest blog, pero el que si que sé és que vull continuar llegint les teves cròniques!!!!!
No les he llegit totes però les que ho he fet m'han agradat molt, així que .......endavant i per la propera

Roger S. C. ha dit...

Ei venga gràcies a tots els que heu escrit quelcom aqui, ja siguin comentàris o cròniques. I gràcies també a aquells/aquelles que s'han omplert les retines de bons moments repassant les fotos.

Una cosa es segura... seguirem passant bones estones a l'aire lliure, suats, cansats, esgotats i esbudellats... per tant no deixeu de seguir el rastre del vostre cor!!! i de sentir-vos vius!!!

SALUT I MOLTA PERÒ QUE MOLTA FORÇA!!!!