13 de març del 2009
3 de març del 2009
MARATÓ DE BARCELONA 2009
Tremenda marató la de Barcelona d'aquest any, on Leffer's Runners debutava en els 42,2km.
Després d'uns entrenaments a consciència durant tot l'hivern, Leffer's Runners + Roger Sellent + Fernando Wallas arriben a la linia de meta destrossats, però contentíssims d'haver completat la puta marató.
Quedant a les 6 i mitja del matí a casa d'en Wallas, semblava que arribàvem amb temps, però no va ser així. Entre cagaleres d'última hora i rocecillos entre els membres, a 5 minuts de l'hora de sortida encara estàvem fent cua per deixar la bossa al guarda-roba. Sense escalfament ni estiraments ni res de res (només una pixarradeta just abans de sortir) pam! s'acaba la cançó d'en Freddy Mercury i la Caballé, la consigna per la sortida.
Sortida lenta, 6 minuts fins la linia, i comença la festa. Al principi tot molt correcte, a 5 i mig el km, tots junts i amb en Wallas fent conya sense parar. La cosa pinta bé, no parem d'avançar gent i anem lents!!! A la que ens girem ja hem perdut a Fortex The Truck; sembla que s'ha quedat enrera discutint sobre el finançament amb un corredor de Convergència.cat. Així no farem res; però el cabrón va al seu ritme i és prudent, cosa que ja parlarem més tard, sobre la prudència.
La cursa es comença a accelerar, anem augmentant el ritme de carrera poc a poc, però amb una acceleració constant (desplaçament amb velocitat uniformament accelerada, te'n recordes Leffitas?). Perdem en Wallas. No sabem si per falta de comunicació o què, però la veritat és que en Wallas porta l'ipod amb la cançó d'en Rocky a tota òstia i això el fa ser una mica sord i parlar amb un volum força alt. Passem pel 21 en 1h43. Massa ràpid, però les sensacions són bones i què collons, hem vingut a córrer. Quan passem per la mitja és l'hora del còctel. Liebrecilla treu el Recuperation i l'intenta introduir dins l'ampolleta de font vella a 4.30 el km. Una proesa abocar només el 70% fora.
Quan passem pel km25, un miratge, se'ns posa al costat la mateixa Chun-Li, vestida de cursa i cridant: VINGA TIUS, ENDEVANT!!! Brutal, no sé ni com ens va veure amb la gentada que hi havia, però els ullets de la Chun-Li ho pillen tot. Ens explica que ha escupit a diverses ampolletes d'aigua per donar-les als maimakansu. Compromesa fins la mèdula aquesta Chun-Li. Amb l'alegria de pensar amb els maima vomitant del fàstic al trobar-se els pollastres matiners de Rayo, ens despistem i no pillem manduka a l'avituallament. Ho pagarem (jo, segur). I en efecte, al arribar a la torre Agbar de la merda, la cursa agafa uns altres aires. Liebrecilla es comença a trobar cansat, cansat de veritat. No hi ha transició. Roger Sellent sent la crida de la natura i anuncia que ell es queda per allí a plantar un bon zurullo. Això és un home!!
Arribem al 30, Foulard ja li porta uns metres a Liebrecilla, que ens comença a trobar cansat de veritat. Ja veu el que li espera: 12km de patiment. Allà mateix ens tornem a trobar la Chun-Li, aquesta vegada amb 2 formes fàl·liques a les mans. Òstia, que cansat que està en Liebrecilla, veu visions. Ja havia vist algunes natgetes trapelles durant la cursa, però això és massa!!!
Gràcies als plàtans de la Chun-Li en Liebrecilla té una mica més de corda.
Passem pel costat d'un cadàver (bé, encara no ho era de cadàver, però la pinta que feia...), Foulard ja ni es veu, el tiu no afluixa!!! En Roger no tarda a atrapar en Liebrecilla. Aquest està trencat, la cama esquerra li fa mal i això ja comença a ser una tortura. El ritme arriba a baixar fins a 7 el km, un desastre. Tot el que s'havia guanyat s'està perdent en uns kilometrets. Fills de puta italians i francesos, gordes, abuelos, tetraplègics i maimakansus avancen en Liebrecilla, que només pensa en que no l'atrapi en Fortex. Quin drama. Els pitjors moments no es poden descriure, però després de parar a totes les paradetes de la creu roja per ruixar la cama de reflex, caminar una estoneta, estirar la puta cama esquerra i intentar córrer una altra vegada, el pensament més agradable que tenia en Liebrecilla era cremar les bambes a l'arribada i encendre's un porrako amb elles.
Tot plegat molt maco.
Finalment, arrolladora, fantàstica i brutal victòria de Foulard Amarillo (3h27m23s), Roger Sellent (3h33m35s), Liebrecilla (3h44m57s), Fernando Wallas (3h47m06s)i Fortex The Truck (4h17m36s).
Tota una experiència
Després d'uns entrenaments a consciència durant tot l'hivern, Leffer's Runners + Roger Sellent + Fernando Wallas arriben a la linia de meta destrossats, però contentíssims d'haver completat la puta marató.
Quedant a les 6 i mitja del matí a casa d'en Wallas, semblava que arribàvem amb temps, però no va ser així. Entre cagaleres d'última hora i rocecillos entre els membres, a 5 minuts de l'hora de sortida encara estàvem fent cua per deixar la bossa al guarda-roba. Sense escalfament ni estiraments ni res de res (només una pixarradeta just abans de sortir) pam! s'acaba la cançó d'en Freddy Mercury i la Caballé, la consigna per la sortida.
Sortida lenta, 6 minuts fins la linia, i comença la festa. Al principi tot molt correcte, a 5 i mig el km, tots junts i amb en Wallas fent conya sense parar. La cosa pinta bé, no parem d'avançar gent i anem lents!!! A la que ens girem ja hem perdut a Fortex The Truck; sembla que s'ha quedat enrera discutint sobre el finançament amb un corredor de Convergència.cat. Així no farem res; però el cabrón va al seu ritme i és prudent, cosa que ja parlarem més tard, sobre la prudència.
La cursa es comença a accelerar, anem augmentant el ritme de carrera poc a poc, però amb una acceleració constant (desplaçament amb velocitat uniformament accelerada, te'n recordes Leffitas?). Perdem en Wallas. No sabem si per falta de comunicació o què, però la veritat és que en Wallas porta l'ipod amb la cançó d'en Rocky a tota òstia i això el fa ser una mica sord i parlar amb un volum força alt. Passem pel 21 en 1h43. Massa ràpid, però les sensacions són bones i què collons, hem vingut a córrer. Quan passem per la mitja és l'hora del còctel. Liebrecilla treu el Recuperation i l'intenta introduir dins l'ampolleta de font vella a 4.30 el km. Una proesa abocar només el 70% fora.
Quan passem pel km25, un miratge, se'ns posa al costat la mateixa Chun-Li, vestida de cursa i cridant: VINGA TIUS, ENDEVANT!!! Brutal, no sé ni com ens va veure amb la gentada que hi havia, però els ullets de la Chun-Li ho pillen tot. Ens explica que ha escupit a diverses ampolletes d'aigua per donar-les als maimakansu. Compromesa fins la mèdula aquesta Chun-Li. Amb l'alegria de pensar amb els maima vomitant del fàstic al trobar-se els pollastres matiners de Rayo, ens despistem i no pillem manduka a l'avituallament. Ho pagarem (jo, segur). I en efecte, al arribar a la torre Agbar de la merda, la cursa agafa uns altres aires. Liebrecilla es comença a trobar cansat, cansat de veritat. No hi ha transició. Roger Sellent sent la crida de la natura i anuncia que ell es queda per allí a plantar un bon zurullo. Això és un home!!
Arribem al 30, Foulard ja li porta uns metres a Liebrecilla, que ens comença a trobar cansat de veritat. Ja veu el que li espera: 12km de patiment. Allà mateix ens tornem a trobar la Chun-Li, aquesta vegada amb 2 formes fàl·liques a les mans. Òstia, que cansat que està en Liebrecilla, veu visions. Ja havia vist algunes natgetes trapelles durant la cursa, però això és massa!!!
Gràcies als plàtans de la Chun-Li en Liebrecilla té una mica més de corda.
Passem pel costat d'un cadàver (bé, encara no ho era de cadàver, però la pinta que feia...), Foulard ja ni es veu, el tiu no afluixa!!! En Roger no tarda a atrapar en Liebrecilla. Aquest està trencat, la cama esquerra li fa mal i això ja comença a ser una tortura. El ritme arriba a baixar fins a 7 el km, un desastre. Tot el que s'havia guanyat s'està perdent en uns kilometrets. Fills de puta italians i francesos, gordes, abuelos, tetraplègics i maimakansus avancen en Liebrecilla, que només pensa en que no l'atrapi en Fortex. Quin drama. Els pitjors moments no es poden descriure, però després de parar a totes les paradetes de la creu roja per ruixar la cama de reflex, caminar una estoneta, estirar la puta cama esquerra i intentar córrer una altra vegada, el pensament més agradable que tenia en Liebrecilla era cremar les bambes a l'arribada i encendre's un porrako amb elles.
Tot plegat molt maco.
Finalment, arrolladora, fantàstica i brutal victòria de Foulard Amarillo (3h27m23s), Roger Sellent (3h33m35s), Liebrecilla (3h44m57s), Fernando Wallas (3h47m06s)i Fortex The Truck (4h17m36s).
Tota una experiència
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
