Aquest diumenge passat es va celebrar una nova edició de la I Marató de Muntanya de Catalunya a Sant llorenç Savall, evidentment els Leffer’s Runners i eren presents, Lefftenzing, Foulard Amarillo, Bala Humana, Waras (ara Mesteño) i Carita Colorà a la marató i en Cama Llarga, Foulard Rojo, Agujita, el Tapao, Blacky, Fortex la Meri i l’Anna a la mitja, malauradament ni en Llebreta Salfuman (abans Liebrecilla Ahumada), ni Panzer ni un servidor poguerem prendre part en les curses (mals de pixa, tres dies de descans al Pirineu i lesions respectivament), aquest cop em tocaria viure una de les clàssiques e la temporada desde fora……
I la veritat és que m’ho vaig passar d’allò més bé, acompanyat d’en Llebreta i de la Laura, vàrem fer una mica com Déu, erem a tot arreu: a la sortida dels maratonians i al seu pas per la Vall d’Horta…val a dir que aquí per poc no arribem un error de càlcul ens va fer arribar justets per penjar la pancarta i al cap de poc vàren passar els primers leffers…. a la sortida de la mitja i a la Vall d’Horta un altre cop, plovent a bots i barrals i sorpresos de com en Foulard Rojo preguntava amb els ulls injectats de sang si l’Agujita era al davant….com puja el jovent !!!!! per sort per l’Agujita no i era al davant sinó segur que acaba amb les dents d’en Foulard clavades al clatell…..després tornant a agafar el cotxe i apa, cap al Marquet de les Roques, la pedra de toc de les dues curses on “només” falten 12 km per acabar i on la cosa es posa dura de veritat, pels de la marató perque ja porten 30 km a les cames de puja baixa i pels de la mitja perque és el moment d’apretar les dents i el cul i començar a cremar cartutxos…si en queden. Els primers a passar son els de la mitja, a en Cama Llarga el veiem abans d’arribar a l’avituallament, inconfusible, un estil únic i rient com sempre…..mentre esperem que passi la resta ens enfilem camí amunt , els volem veure patir!!! en Foulard és el següent….Agujita i Tapao el segueixen de prop, una estona més i arriba la secció femenina…quin poder !!!!! l’Anna i la Meri a tope pujant per la rampa com qui no vol la cosa….amb dos collons eh Meri …!!!! arriba ara en Blaky que fa una mica de llebre d’en Fortex….pobre Fortex, el pobre va ben cascat, ha triat una bona cursa per retrobar-se amb les curses de muntanya !!!! Bravo Fortex !!!.
Un cop han passat els de la mitja baixem cap al Marquet i d’allà anem a buscar el GR, ens hi enfilem uns metres fins que trobem un bon lloc, pengem la pancarta….i apa, a esperar, però no gaire, en Bala arriba a tot drap va amb un grupet i baixen cagant llets, uns crits d’ànim, fotos i es perd de vista, en Foulard és el següent i el rebem igual: fotos i ànims……en Leftenzing i en Carita arriben junts i potser amb tants crits d’ànim i fotos varem despistar en Leftenzing que es va estar a punt de deixar-se les dents contra el terra, sort que és ràpid de reflexes i va parar el cop amb les mans que sinó….ja només falta en Mesteño, el malparit es fa pregar, quan finalment arriba el deixem sord i cec de tants crits i flaixos, ja està, ja han passat tots, tornem a agafar el cotxe i tornem-hi, cap a St. Llorenç, allà ja hi trobem totes les families i els participants de la mitja, només falta que arribin els maratonians, que no tarden a fer-ho, i arriben en el mateix ordre que els hem vist baixar, bé, en Carita a deixat en Leftenzing el qual ha tornat a tenir un baixon als quals ja en te , malauradament, acostumats….en Mesteño també arriba ben tocat i només els nostres crits d’ànim el fan arrencar a correr els últims metres, i arriba saludant a la multitud, com sempre…… ara ja hi som tots.
Una hora després i ja estem reunits al voltant d’una taula en un restaurant de la zona, un bon final de festa per una de les ja clàsiques del calendari Leffer.
I la veritat és que m’ho vaig passar d’allò més bé, acompanyat d’en Llebreta i de la Laura, vàrem fer una mica com Déu, erem a tot arreu: a la sortida dels maratonians i al seu pas per la Vall d’Horta…val a dir que aquí per poc no arribem un error de càlcul ens va fer arribar justets per penjar la pancarta i al cap de poc vàren passar els primers leffers…. a la sortida de la mitja i a la Vall d’Horta un altre cop, plovent a bots i barrals i sorpresos de com en Foulard Rojo preguntava amb els ulls injectats de sang si l’Agujita era al davant….com puja el jovent !!!!! per sort per l’Agujita no i era al davant sinó segur que acaba amb les dents d’en Foulard clavades al clatell…..després tornant a agafar el cotxe i apa, cap al Marquet de les Roques, la pedra de toc de les dues curses on “només” falten 12 km per acabar i on la cosa es posa dura de veritat, pels de la marató perque ja porten 30 km a les cames de puja baixa i pels de la mitja perque és el moment d’apretar les dents i el cul i començar a cremar cartutxos…si en queden. Els primers a passar son els de la mitja, a en Cama Llarga el veiem abans d’arribar a l’avituallament, inconfusible, un estil únic i rient com sempre…..mentre esperem que passi la resta ens enfilem camí amunt , els volem veure patir!!! en Foulard és el següent….Agujita i Tapao el segueixen de prop, una estona més i arriba la secció femenina…quin poder !!!!! l’Anna i la Meri a tope pujant per la rampa com qui no vol la cosa….amb dos collons eh Meri …!!!! arriba ara en Blaky que fa una mica de llebre d’en Fortex….pobre Fortex, el pobre va ben cascat, ha triat una bona cursa per retrobar-se amb les curses de muntanya !!!! Bravo Fortex !!!.
Un cop han passat els de la mitja baixem cap al Marquet i d’allà anem a buscar el GR, ens hi enfilem uns metres fins que trobem un bon lloc, pengem la pancarta….i apa, a esperar, però no gaire, en Bala arriba a tot drap va amb un grupet i baixen cagant llets, uns crits d’ànim, fotos i es perd de vista, en Foulard és el següent i el rebem igual: fotos i ànims……en Leftenzing i en Carita arriben junts i potser amb tants crits d’ànim i fotos varem despistar en Leftenzing que es va estar a punt de deixar-se les dents contra el terra, sort que és ràpid de reflexes i va parar el cop amb les mans que sinó….ja només falta en Mesteño, el malparit es fa pregar, quan finalment arriba el deixem sord i cec de tants crits i flaixos, ja està, ja han passat tots, tornem a agafar el cotxe i tornem-hi, cap a St. Llorenç, allà ja hi trobem totes les families i els participants de la mitja, només falta que arribin els maratonians, que no tarden a fer-ho, i arriben en el mateix ordre que els hem vist baixar, bé, en Carita a deixat en Leftenzing el qual ha tornat a tenir un baixon als quals ja en te , malauradament, acostumats….en Mesteño també arriba ben tocat i només els nostres crits d’ànim el fan arrencar a correr els últims metres, i arriba saludant a la multitud, com sempre…… ara ja hi som tots.
Una hora després i ja estem reunits al voltant d’una taula en un restaurant de la zona, un bon final de festa per una de les ja clàsiques del calendari Leffer.
