20 de setembre del 2009

Petadilly Circus

Doncs sí, jo em pesava que això queia lluny, però avui m'ho he trobat de cara: Several Petadilly before Catafau.
Tot indicava que havia de ser un matí "tranquil"; molta colla (ràpids i lents per poder anar amb qui necessitis) i 27km fins a Gallifa i tornar. Però la cosa no anat així, no. Només han vingut en Pedrito, en Foulard i jo mateix, és clar, però vaja companys que m'heu deixat....
Total, que la cosa s'ha allargat (tant en patiment, com en kilometratge, com en desnivell), ens hem perdut, ens hem esgarrinxat les cames i hem arribat cansats de debò!!!!Bé, Foulard i Pedrito semblaven força sencers (en Pedrito ni s'ha despentinat, em sembla), però en Liebrecilla ha patit una defallida severa, sense arribar a pàjara, però déu ni do el que li ha costat arribar al cotxe. A la propera jo també portaré un Red Bull com en Pedrito.
Destacar el macuto d'en Pedro, que tenia la seva gràcia!!
Només penso en menjar i estirar-me al sofà. No tinc ni ganes d'escriure. Després penjo el track. Au!

19 de setembre del 2009

Springsteen and friends, Live in Togores

Dissabte a la tarda, tinc una estona lliure, m’en vaig a correr, em sembla que sòc l’únic membre de Leffer’s Runners que va a correr només un cop per setmana i he d’aprofitar aquesta oportunitat per entrenar-me “d’amagat”……i aniré sol, bè de fet aniré amb tota la colla d’amics que tinc dins l’Mp3, a les 17:30 arribo a La Salut, tinc intenció de fer el mateix recorregut que vàrem fer dijous passat amb la colla….a veure si puc baixar de l’hora i tres que tardàrem a completar-lo, un cop m’he equipat engego l’Mp3 i començo a correr…..

En Bruce obre foc amb Youngstown, amb la seva punyent lletra i profunda melodia em posen la moral a tope, és una de les meves preferides, tot just s’ha acabat la cançò quan milers de persones bramen amb els primers acords de Darkness on the edge of town, impressionant canço, imprescindible, a més, aquesta versió, del Live in Barcelona, em fa posar els pels de punta, jo sòc un dels que brama…..just en el moment en el que en Bruce deixa l’escenari arribo a la baixada del Tubo, la Maria del Mar Bonet surt a escena a interpretar Mòns apart una cançò del Bruce que ella versiona d’una manera magistral, sobretot al donar-li aquests aires del mediterràni als que ens té tant acostumats, amb aquests ritmes faig la baixada i planejo per la pista que va pel fons de la petita vall, la cosa comença a pujar i els ritmes de la Bonet no es pot dir que donin gaire empenta, per sort en Bryan Adams arriba amb els seus Hearts on fire i m’empeny cap amunt i és que els vells rockers no moren mai…els Rolling Stones salten a la palestra (aquests si que sòn vells) i amb Jumpin’ Jack Flash em fan mantenir un bon ritme fins poc abans d’arribar a la cruïlla de Can Casamades, segueixo recte, baixo un pel el ritme, em conviden a fer-ho The Cranberries i el seu Just my imagination, ja em va bè, una curta rampa és seguida d’una baixada, els The Cranberries surten per donar un altre cop pas al Boss, aquest cop sona Leah, amb la seva companyia enfilo la dura rampa que porta cap el cementiri de Castellar, un cop a dalt però segueixo recte i cap avall tot deixant el camí del cementiri a l’esquerra, m’agafo la baixada amb calma, després ve una bona pujada (no molt llarga però amb un parell de resalts importants), en Bruce desapareix i arriba un altre dels grups convidats, els Dire Straits tornen a carregar-me les piles amb Solid rock, a mitja pujada la guitarra d’en Knofler comença a baixar el volum i durant uns segons em sento les passes i la respració, arriben Sting, Copeland i Summers al rescat, The Police, amb els udols de l’Sting a Syncronicity II, arribo al capdamunt de la rampa i tombo cap a la dreta, ja sòc un altre cop al camí carener que em portarà directament a La Salut, porto un bon ritme i suposo que baixaré el crono de dijous, els veterans deixen pas als més joves i Jesse Malin arriba disposat a fer-se un nom, la seva Black haired girl fa que mantingui el ritme alegre, però la canalla encara te molt per aprendre, sobretot si el mestre és Eric “Slow hand” Clapton, Further up on the road augmenta la cadència de la meva respiració i fa que allargui la passa, en Clapton fa un breu descans, cosa que aprofiten els Lax n’Busto per apropiar-se de l’escenari i animar la cosa amb Llença’t, una dosis d’optimisme i alegria, “Slow hand” ja ha descansat i no dona treva, tot just en Pemi i els seus nois deixen de tocar que ja torna a fer maravelles amb la guitarra a After midnight, ja veig al final, un últim esforç i ja hi sòc !!!! perfecte, una hora clavada, m’abrigo i començo a fer estiraments, els faig en companyia de l’incansable Elliott Murphy i els seus Diamonds by the yard, una canço magnífica amb repunts del virtuós Olivier Durand i la seva guitarra acústica, finalment arriben uns convidats d`última hora, els Stray Cats irrompen a escena amb la seva trepidant Bring it back again, a ritme de rockabilly acabo els estiraments, satisfet de la feina feta entro al cotxe, engego i poso en marxa el CD, em donen la benvinguda Iron Maiden i The number of the beast

Dedicat a tots aquells que es pensen que només escolto al de New Jersey.

13 de setembre del 2009

Preparant Catafau


Lefteringist i Fernando Wallas en actitud desafiant

Doncs sí, avui hem anat a rodar per Catafau, a veure què es coïa per allí. Res, Leffer's Runners torna a marcar el ritme (avui, dels entrenaments) i reparteix collejas a ciclistes i panxitos. Una sortida maca, sense fred ni calor, però amb dos collons per tibar a les pujades i nassos per baixar sense caure. Agujita ens ha intentat enganxar la grip però em sembla que no ho ha aconseguit. Els del Villaró ens haurien d'haver regalat els crosants, perquè tanta estona esperant i mirant agüelos....
Total, 1h15min de corregudeta. A tope Leffer's!!!

8 de setembre del 2009

HEAVY METAL !!!!!!

Això és el primer que em va passar pel cap al creuar la linea d’arribada de la Burriac: HEAVY METAL !!!!! vaig arribar fet pols, una cursa duríssima (que consti que parlo per mi …..), trenca-cames de collons, amb unes pujades que feien que els bessons se’t posessin a l’alçada de les orelles i unes baixades d’infart entremig de pols, sorra i renecs…..tot i aixo Leffer’s Runner’s va fer un molt bon paper col-locant a 4 corredors entre els 75 primers (Bala 47è, Foulard 60è, Leftenzing 61è i Liebrecilla 73è), la resta (Waras, Cargol i Fortex) tampoc ho varen fer malament i acabaren 154è, 276è i 287è de 560 participants

Tot i la duresa d’aquesta cursa he de reconeixer que vaig disfrutar com un animal, és d’aquelles coses que als “profans” en la materia no entenen, com recony ens pot agradar passar dues hores (o més….o menys) cansant-nos com a imbècils, pujant, baixant, suant i patint…..i el que no entenen és que això és com una droga…i dura, cadascú corre amb les seves propies motivacions però segur que la satisfacció que tenim al creuar la meta és la mateixa: INMENSA.

Era la primera vegada que participava a la Burriac però alguns membres dels Leffer’s ja m’havien comentat les excel.lències de la cursa, val a dir que si, que el recorregut és molt maco (encara que com que era de nit el paisatge no lluía gaire que diguessim) i que l’ambient és força agradable (durant tot el recorregut et trobaves a gent animant a tots els corredors) ….però collons que bèstia !!!!!! la cosa comença tranquileta, pujant de mica en mica, asfalt, pista i corriols però quan de veritat s’enfila, la cosa es posa tiesa de veritat i, o tens unes molt bones cames, o només et queda l’opció de caminar i començar a apretar els genolls, i després venen les baixades, alguns dels Leffer’s sòn especialistes en això (a en Foulard i en Leftenzing sembla que se’ls i pari el cervell) però per la resta eren, en molts casos, suicides i si a sobre i sumes la pols que aixeca el de davant, el cansament que s’acumula a les cames i que alguns controls en lloc d’enfocar el camí enfocaven a la cara dels corredors……la veritat és que a la primera baixada forta ja em vaig fotre de cap i em vaig deixar un bon tros de cama en alguna pedrota….tot i això he de reconeixer que tal i com he dit al principi és una cursa per repetir, som així de massoques.

7 de setembre del 2009

Burriac Atac 2009














Aquí tenim els temps, i els diferencials entre leffer's tot esperant alguna crònica




1 Turó Infern 5.36 Qm
2 Banyadores 8.17Qm
3 Castell Burriac 10.26Qm
4 Meta 16.5Qm