Agraïments

Bona tarda. Estem a dia 30 d'Agost. Fins a dia d'avui no he pogut escriure aquestes quatre línies, ja feia temps que ho volia fer, però el futbol i la consulta no m'ho han permès... Aixi doncs, ara que puc......

Volia donar les gràcies als Lefferians (ja que no he pogut fer-ho abans), que m'heu "adoptat" durant aquells dies que he vingut a córrer amb vosaltres. Gràcies, per la paciència que vareu tenir amb mi eal principi de tot i al final...., paciència per exemple el dia del Puig de la Creu. Increïblement dur!! Molt Punky!!!!!! i INCREÏBLE!, fantàstic. Oriol, em vas dir que era poca cosa (joeeeee), però va valer molt i molt la pena. L'endemà i els altres dos dies estava amb un glòbus i amb una falta de sucre que no vegis!!!!!!!!!! Era el primer cop que feia una cosa aixi i ús dono les gràcies per animar-me en tot el cami!!!!!!!! Roger, Oriols's, Mireia, Ramon, Santi i algú més..., però la meva memòria no dóna per tant!!

Quan venieu a la consulta i m'explicaveu aquestes històries, si tantes hores...., tants quilòmetres.... jo flipàva!!!!!! Hi jo ús deia: "osti esteu locus!!!!!, com podeu fer això?". Ara m'heu donat aquesta medicina, no se si bona o no, jo considero que si, si saps controlar-ho. A dia d'avui m'ho diuen a mi: "estàs sonat", "no tens res més a fer?", i jo els hi responc: ho necessito.

Ús dic aixo, perquè, els dijous ja no puc venir a córrer amb vosaltres pel tema del futbol. Però tots els dijous desde que no puc venir amb vosaltres estic rodant jo pel meu compte..., hi quan acabo de correr penso, mira ara començaran a córrer ells.

Marxo amb la Camelback, la gorra made in Mireia, la samarreta Leffer's runners màniga curta i endavant (merci Cesar). Cada dijous un recorregut diferent, però el principi passant pel mateix lloc. Clínica Quiron, crta. de les aigües direcció Tibidabo, cap a Collserola i partir d'aqui cap amunt. Unes vistes espectaculars. Estic descobrint moltes coses increïbles. En definitiva, intento cada dijous no baixar de les 2h i mitja o 45. No ho hauria pensat mai poder correr això, però aquell dia ho vai passar tant malament el tornar, que havia de superar-ho!!!!!!! això si, vai el meu ritme. La Mireia sempre em deia: Marcel tu vés el teu ritme, i aixi podràs tirar.

En definitiva, això mica en mica et va enganxan't i no t'en pots despendre !!!!!!!!

Una abraçada, salut i que ningú és faci mal.

Marcel

1ª Cursa de muntanya de Bausen

Bala Humana a punt per fotre-li colleja al "maimak..." del davant

Minúscula representació lefferiana a la primera edició d'aquesta cursa que es va realitzar al preciós poble de Bausen, a la Val d'Aran, tocant a França, tot aprofitant les vacances al màxim. Entorn preciós i cursa genuïna com ja en queden poques.

Allí estàvem el duet Dama & Bala Humana, acompanyats per Maria (que ens donava sostre a Gausec) preparats per una tarda de curt però intens sufrimiento.

Segons el tríptic ens esperava un recorregut de 10 km amb 400m de desnivell positiu. Total, allí estàvem al mig del poble els 70 inscrits, després d'agafar el dorsal en un garatge i sense saber d'on sortia la cursa, la Maria em preguntava: has fet mai una cursa així? i jo: bueno, tant tant cutre diria que no, però aquestes són les que més molen!!

Quan són les 5, surt un paio del garatge i diu: Vinga, a la línia de sortida.... On cony està?? Ah! És aquesta línia pintada al terra amb esprai dels xinos!! Surt un pagès amb un coet i li fot foc. A la quue peta, tothom comença a córrer com desesperats, com si estiguessin a les mateixes rebaixes del Corte Inglés, vinga carrer amunt! I jo pensant: però què fan aquests desquiciats?? Si això és tot pujada!! Take it easy!!! O sou uns campeones o un minut treureu el fetge!! De fet, la Dama i altres corredors es van veure arrossegats per aquesta corrent que t'empeny a córrer més ràpid del que realment pots aguantar i van pillar de valent els primers metres. Total, jo mica a mica començo a avançar gent que ja anava ofegada i res, em canso de córrer perquè pujava massa i començo a caminar fins al punt més alt de la cursa, uns 400m més amunt; al darrera l'Aneto, i amb mitja cursa ja a l'esquena arriba l'avituallament després d'un pla que va baixant, on començo a recuperar-me lentament.

El tram de baixada el vaig fer pràcticament sol, només vaig avançar dos xavals que estaven parats (estàs bé? sí sí, tinc flato) i quan començo a estar recuperat de la taquicàrdia de la pujada veig que ja estic arribant al poble. Un tipus m'informa que tinc un corredor davant que a veure si l'atrapo... si l'atrapo?? Ho haveu vist?? La mare que el va parir!!! Ja veuràs si el pillo!! Començo a apretar el cul i només tinc com a objectiu atrapar el maimak... aquest, que a sobre el notes anava amb una armilla. A penes queda recorregut però el tinc a tiro quan entrem al poble, però el poble és res!! Apel·lo al més profund orgull lefferià i a les jornades d'intenso sufrimiento amb els meus companys de corregudes i en un últim esforç, esprintant, a la mateixa línia d'arribada (imaginària) l'avanço.

Ara ja m'he guanyat la birra, que finalment haig de pagar ja que el tiquet de consumició era per l'altra barra (la dels bocates i Aquarius).

A dia d'avui encara no han sortit els resultats ni crec que surtin mai. Tampoc importa massa, mirant les fotos crec que vaig quedar 11è amb uns 46min. Vist el temps tinc seriosos dubtes que fossin 10km, és aviat eren 8,5 o 9km com a molt. El primer crec que va fer 43 min. La parella femenina s'ho va prendre amb més calma i arribava tranquilament amb un temps d'1 hora i algo més. Un bon entrenament per la Burriac, on ho hauran de donar tot i més.

Bala

44ena Travessa Illes Medes- l'Estartit

Finalment el diumenge 1 d'agost es va poder celebrar l'esperada prova de natació. A mi ni se m'havia passat pel cap de fer una travessa d'aquestes, però com no, la Panzer em va enredar farà cosa de tres o quatre mesos. Des del primer dia que m'ho va proposar que no vaig dubtar ni un moment en participar-hi; era un repte diferent als que fins ara m'havia enfrontat i la veritat és que vaig gaudir d'allò més; tant, que el Xavi em va donar una altra idea: participar a la travessa del llac de Banyoles. Però això ja serà un altre any.

Ens vàrem trobar al Club Nàutic l'Estartit amb l'Araceli, la Beti, l'Anna, el Xavi, l'Oriol i jo mateix (Agujita) cap a les 9 del matí, on ja van començar els comentaris previs a la cursa: uffff no ho veig molt clar..... crec que empassaré molta aigua...... espero que el mar estigui tranquil.... joder quina pinta que té aquell, sembla que s'ho pulirà en 15 minuts.... (la veritat és que aquí els rivals no enganyen, armaris de 2x2m que foten unes espatlles que lo flipas). El cuquet dins la panxa ja començava a moure's.

De cop i volta ja érem dalt del vaixell i aquí els nervis anaven augmentant. Un cop arribats a les Medes el capità del vaixell anunciava per megafonia: podeu baixar per la proa?¿?¿?¿ nosaltres som de secà!! què vol dir això?? Però el Xavier sense pensar-s'ho dues vegades va saltar des del segon pis del vaixell, jajajjajajjaja va ser boníssim!!!! L'Oriol i jo ens vàrem mirar i vam dir: què collons, un dia és un dia, i vam saltar darrera el Xavier.

Un cop retrobats tots a l'aigua van donar la sortida. Va ser espectacular. De cop, 350 tius ( i ties) nedant com desesperats per arribar a l'Estartit. Va ser una sortida molt divertida. I a partir d'aquí i 1500 metres més, glup glup, harf harf, desorientació, glopades d'aigua salada, algun peix incrèdul del que estava veient per sobre seu, gorrets de color taronja per tot arreu, penya tallant el pas (segur que era algún maimakansu camuflat), glup glup, harf harf.... fins arribar a la desitjada platja de l'Estartit.

A l'arribada ens vam retrobar per comentar la jugada, com sempre, alguns més contents que d'altres, alguns que repetiran, altres que potser no... Però en el que sí que varem estar d'acord és en anar tots a fer un merescut aperitiu en una terrasseta.

TIEMPAZOS:

Oriol Vidal...........26:58

Agujita.................28:49

Xavi Parraga.......32:00

Anna Ferrer.......36:01

Beti Simó............37:42

Araceli Prieto....38:00

Trail Aneto 2010

Sort diversa entre el Leffers participants al Trail Aneto 2010, amb sorpreses i decepcions.... a l'espera d'alguna crònica (vacances pel mig) aquí teniu els temps:

Foulard Amarillo - 5h 35m 02s (27è de 358), impressionant, el canvi de recorregut (400m de desnivell més) apenes li han pasat factura si ho comparem amb l'any passat, com es noten aquest entrenos!!!

Waras - 6h 38m 53s (108è) el gran Waras !!! una cursa de menys a més i com no, posant-se el públic a la butxaca.

Carita - 6h 43m22s (115è) primera marató de muntanya, no t'en pots fiar d'aquest, modest com ell sol sempre sorprèn !!!.

Lefftenzing - 7h 04m 40s (134è) gran decepció!!! problemes físics el varen deixar KO abans de coronar a la Picada condicionant-lo la resta de la cursa, l'any que ve tenim revenja assegurada !!!.

Panzer - 7h 20m 10s (171ena absoluta i 14ena categoria), tossuda com una mula no hi ha cursa que pugui amb ella, ja té la primera marató de muntanya al sac !!!.

Cargol - 2on intent i 2on fracàs, al igual que al Cross del Mont Blanc, l'estómac li juga una mala passada i abandona tot just començar l'ascens al Coll de la Picada... l'any que ve hi torna peti qui peti !!!.

Un altre cursa al sac per els Leffer's Runners, com sempre alguns més contents que altres, però tots amb ganes de tornar-hi l'any que ve, el Trail Aneto 2011 promet !!!!.