23a Pujada i baixada a Guanta

Fantàstica i remullada cursa on, Leffer's Runners torna a situar-se al més alt nivell del piragüisme català.

Incomprensiblement la previsió dels geògrafs va ser correcte. Malgrat ser un dels col·lectius més castigat per les drogues i els tocaments deshonestos, el capullu del Tomàs Molina la va encertar i va ploure insistentment durant tota la cursa.

Sense el seu capità Leffer The Leff (més llest que la resta de l'equip), Foulard Amarillo, Liebrecilla Ahumada, Bala Humana, Fortex The Truck, i els convidats Roger Sellent i Chun-Li, van haver d'esforçar-se de debò per recollir el tros de pa i fuet que regalaven a l'arribada.


Destaca la presència de Bala Humana, semi-recuperat de la lesió i de Fortex The Truck, millorat després d'una grip migranyosa que sembla que ha deixat seqüeles.

Sembla que a Bala li costa adaptar-se al canvi d'hàbits, i passar dels treballs manuals individuals (d'àmplia tradició a l'equip) als de parella. Esperem que duri...

Després d'un escalfament pobre i uns estiraments pitjors, el tret de sortida: a en Liebrecilla li pica el cul i busca amb què rascar-se'l. Foulard i Roger el segueixen per treure-li els tarzanitos que té enganxats i sense adonar-se'n ja estan a la muntanya. Foulard pren la iniciativa, però els déus escolten a en Liebrecilla i li envien un terrible flatu a Foulard, que es retorça mentre intenta no perdre pistonada. En va, evidentment. Liebrecilla escup un mocarro i tira encara més.

La baixada es fa lleugera, rellisca i hi ha pedrots i vetes de roca que recorden que si et despistes, les lleparàs. Com que es comparteix pujada i baixada, es fa divertit veure les cares dels que pujen. Amb el cansament de tot plegat em sembla veure una figura familiar; sí, és la Isabel de Can Catafau. No sé si porta pollastres o què. Amb la tempesta que està caient, sembla que s'ha equivocat de camí i es pensa que arribarà a Cadafalch per aquella pista. La intento avisar: per aquí no és!!!! Però no em sent. Porta unes bambes de muntanya de color groc, un paraigua vell i no porta mal ritme.

Finalment, l'arribada. Aclamació per Leffer's Runners. El poble ha sortit a rebre el guanyador de la jornada: Liebrecilla (46:16). Per darrera seu Foulard (47:05), Roger (47:48), Bala (50:36), Fortex (58:49) i Chun Li (1:01:11).

XVIII Cursa del Club Natació Sabadell

Fantàstica i disputada cursa la d'ahir 19 d'octubre, on Leffer's Runners puja el seu registre i es consolida com el millor club vallesà de la història recent; amb les actuacions sorpresa de Bala Humana i Foulard Amarillo, els dos lesionats, però amb ganes d'actuar al seu poble.
Se suposa que mentres Fortex The Truck, Leffy The Leff i Liebrecilla Ahumada escalfaven, els altres membres del equip s'escalfaven els pulmons al local dels Sellent Bros.

El dia pintava núvol, però després de seguir el rastre de les corredores de Manresa, semblava que el sol sortiria per alguna banda. Va ser difícil convencer al capità Leffy que calia deixar d'escalfar (i contemplar aquells dos fantàstics exemplars de femella de la catalunya central)i passar als estiraments, semblava posseït per alguna força maligna tipus Ktpillu o similar i pintava que en qualsevol moment allargaria més la mà que la cama.

Tret de sortida: ni tret ni pitus quan es passa per sota de l'arc ni res de res. Comença a ser habitual a la cursa del club, que es passin pel forro això del cronometratge individual i tirin pel dret tipus cursa cutre de muntanya.

Foulard agafa la iniciativa, Liebrecilla i Roger Sellent intenten no perde'l de vista. Es fa difícil perquè no paren d'aparèixer senyores rabassudes en files de 3 o 4 que semblen pagades per Foulard per impedir que l'atrapin. Mentre passa tot això, Bala, Fortex i Leffy encara no han passat per sota l'arc, buscant les manresanes, que sembla que fa estona que han sortit.

Km. 3, Liebrecilla pren la iniciativa, es col·loca al capdavant del grup, sembla que ha ensumat alguna cosa; en efecte, hi ha una manresana que demana que la segueixin i Liebrecilla fa el que se li mana. Foulard fa el que toca, intentar no perdre en Liebrecilla, però aquest sembla que més que una femella, ha ensumat una rajola d'apalejat.

Arriba la Rambla i tot el que baixa, puja, però en aquest cas la pujada era més llarga que la baixada; Liebrecilla arriba a la Plaça Marcet cansat de veritat. Se suposa que la resta de l'equip arriba en condicions semblants, encara que Bala Humana, lesionat, però fresc inicia un canvi de ritme que el farà recuperar una mica de temps i acabar-se de fer mal.
Finalment, victòria d'en Liebrecilla (41:57), Foulard (42:31), Bala (46??), Fortex (49:52), Leffy (50:46) i Chun Li (54:13).
Un petit entrenament per la setmana que ve!!!!
A veure qui té nassos d'escriure la propera!!

El que no em mata, m'enFORTEix.

Els guanyadors de la jornada, Liebrecilla i la seva filleta Berta The Thunder

Fantàstica cursa la del dissabte dia 5 de juliol, on Leffer's Runners va tornar a sumar una victòria importantíssima davant dels absents Maimakansu.

Encara que la calor de la tarda era guapa guapa, Liebrecilla, l'unic membre present de Leffer's Runners va córrer com mai a la cursa de la ciutat veïna i enemiga. Després d'un escalfament amb el Fefe i uns farts de riure parlant del Martínez i la seva orella congelada per culpa d'haver perdut el gorro d'un cop de vent als Pirineus, Liebrecilla se situà entre la crême de la crême a la linia de sortida. Sortida atapeïda, olors terribles i cossos sudorosos, molt sudorosos, premsats i en contacte. Bala hagués començat el seu imparable procés estomacal.

La recta de sortida passa per davant d'una tòmbola de gitanos que deu ni do: "Ánimo campeones que ya falta menos.....boleto, boleto, boleto, regalo, regalo, regalo..." feia baixada i com sempre els esprinters no perdien temps, apretant com si fos la recta de meta. Juraria que hi havia algún KTPillu per allà

De la resta del circuit, res a destacar, 7,5Km d'asfalt bullint. Els bombers, que tenien la paradeta per allí, una mica empanats, engegàven la manguera de tant en tant i un xorret que feia pena. I a l'avituallament no hi havia aigua, hi havia caldo Font Vella, imbebible.

A l'arribada, més del mateix, aquesta vegada però, caldo d'Aquarius.

Espectacular temps d'en Liebrecilla, 31:36 i Berta The Thunder que no va poder córrer, però que ho hagués fet igual de bé.

La propera: Burriac atac

18ª Cursa per Collserola

Bala Humana, Rayo Oriental, Liebrecilla Ahumada i Leffer The Leff

Apassionant jornada la del dia 18 de maig de 2008, on Leffer's Runners + Rayo Oriental van marcar el ritme de la cursa, per deixar-se guanyar a la recta de meta. Bé, deixar-se guanyar potser no, però Leffer's Runners són uns senyors i no avassallen, i deixen guanyar també als altres; bé, a tots no, ni Maimakansu, ni KTPillu, ni polles.
Qui ho havia de dir, el capi Leffer The Leff amb 3 hores de son a l'esquena, sense esmorzar (sembla que ja no té ni barritash, ni muesli ni vinatxo al piso de diseño; per calaixos no serà, eh Lefitas?) faria el paperàs destacat que va fer. Això sí, com que no portava ni xip ni implantes de silicona ni res que l'identifiqués, no passarà als anals de la història.

Com a cada cursa, Leffer's Runners arriben els primers. El percal que veuen no els anima gaire; 4 adolescents ajilipollats borratxos acabant de fer passar el baixón de la droga dura que portaven al damunt i practicant una performance-subnormalitat amb unes boles lligades i fent voltes; difícil de descriure, però amb un efecte contundent: tothom que els mirava pensava el mateix: vaja colla de retrassats mentals. Realment espectacular, fins i tot, l'especímen aparentment amb més intel·ligència s'ens va acostar mentre escalfàvem i es va intentar comunicar amb nosaltres dient alguna cosa semblant a: yastais cansaos?? vaya unas mariconas!!! Espectacular també en Leffitas contestant ; jejjeejj, sí tio! jejejejejej, venga, nos vemos!! O estava acollonit o realment eren de la mateixa calanya.

Total, que l'organització encara estava muntant el sistema de cronometratge i vam veure que la piscina (l'autèntic reclam de la cursa) estava buida!!!! En Leffitas havia tingut un somni eròtic aquella nit barrejant piscina, sexes mullats i suats i carnaka per mossegar. Un fiasco, pobre Leffy.

La sortida feia baixada i els corredors o eren novatos o eren nens o estàven apollardats, perquè allò semblava una cursa de 100m llisos i no una cursa de muntanya de 13,6Km. Semblava que donaven porros al final del carrer, la gent es va llençar desbocada carrer avall a un ritme trepidant que, Leffer's Runners no va estar disposat a seguir. Com sempre, avis, gordes, maimakansus i demés desferres ens avançàren a menys de 3min/km, però la sobrada experiència i bones maneres de Leffer's Runners ens impedia escupir-los o insultar-los.
Comença la pujadeta i ja es veuen els primers maimakansus tirats a la cuneta; escupinada i au, endevant. Pim-pam-pim-pam arribem al km 7; final de la pujada, comença el descens. Liebrecilla s'adona sobradament que se li ha deslligat una sabatilla però pensa que si ha de parar i cordar-se-la, Bala Humana (que semblava que ja tenia un KTpillu al punt de mira) no l'esperaria. Per tant, i fent honor a l'extrema rapidesa de reflexes de Leffer's Runners, decideix continuar amb aquell estat lamentable: peu bailongo, el xip a punt de saltar i el risc llepar el terra amb galta. Cal destacar l'agudesa visual de la resta de corredors, que no perdien l'oportunitat de recordar a en Liebrecilla que portava la puta bamba descordada.
Una mica més enrera, Leffy The Leff, trepitja amb força mentre maleeix Fortex The Truck; mira que posar-se malalt i haver d'acceptar la invitació a la cursa... la pujada se li fa durilla (menys que el palíndrop que porta entre les cames), com és habitual, hi conillets per doquier i això per en Leffy és vida, és esperança de futur i pajín proper (com més tard es va confirmar).
Rayo oriental juga a casa gairebé. Després de deixar tirada a la crew d'ABB per totxos i homosexuals, ara dóna classes a l'institut que hi ha just al davant de la sortida de la cursa. Avui porta el vestit de gala; una gorra ventilada com la d'en Fortex The Truck. Sembla que coneix els camins i no desperdicia oportunitat per escalar posicions i humillar, com no, a algún membre de la mítica pandilla dels Maima...
La baixada es fa curta, esquivant pandilleros i controls arribem a una explanada que el sol hi toca de valent; Bala Humana i Liebrecilla van en tàndem, pim, pam, avançant implacablement cap a la línia de meta. S'acaba el terreny muntanyós i comença el què d'altres ho descriurien com l'infern; una petita pujada d'asfalt de 500m capaç de rebentar a qualsevol. Bala s'escapa un pèl i finalment li treu 4seg a en Liebrecilla(1h2min26seg i 1h2min30seg respectivament). Leffy; no xip i Rayo 1h17min24seg.
Dada curiosa: just a la línia de meta hi havia com 40 cadires de plàstic per seure un cop arribats!!! I Bala les va fer servir!!!

Cursa dels Bombers de Vic 2008

Jornada de sudor, lágrimas y gloria
Dramática jornada la de ayer, 27 de abril de nuestro señor, en la Carrera de Bomberos de Vich, capital osonense, repleta de separatistas, comunistas, homosexuales y otras gentes de mal vivir. Una pequeña representación del fantástico equipo nacional-socialista Leffer's Runners (los únicos puros de pensamiento y acción), junto con el exótico fichaje de Elaine (Rayo Oriental ) dieron la nota de color a tan oscura competición.
En la foto, cara al sol, y empezando por la derecha; Bala Humana, recién salido de una gripe del pollo mal curada; todavía con el moquillo pero con ganas de re-afirmar la supremacía de la raza española.
Le sigue Rayo Oriental, en absoluta plenitud y enmedio de un calendario apretado de carreras, preparada par repartir hachazos a todo aquel que se interponga en su camino.
Por último y al borde del abismo izquierdo, Liebrecilla Ahumada, apretando los dientes como la Pantoja; sabe lo que más les jode a los catalufos de Vich.
La carrera empieza con un sol de cojones que cae implacable sobre las cabezas de los atletas cual garrote español ajusticiando a gitanos, moros, judíos, masones y demás impurezas raciales. La carrera discurre por parajes rurales de escaso valor paisajístico; piedras, socavones, polvo, mierda y un olor intensísimo a detritus y lixiviato que Liebrecilla se frota las manos. Parece que los payeses de la zona han recibido el mensaje; esparcir por la zona toneladas de mierda y restos humanos en descomposición para destrozar el delicado estómago de Bala Humana. Liebrecilla sonríe por lo bajini.
Por su lado, Rayo Oriental no pierde el ritmo y sigue de cerca a los abanderados españoles de azul y blanco, que se acercan a la pendiente que les llevará a coronar el Plano de San Sebastián, precioso altiplano donde el caudillo gozaba del auténtico y puro amor de los niños tetrapléjicos de la zona.
Una vez coronado el altiplano, Bala Humana hace honor a su nombre e impulsado por la rabia española, se lanza contra lo que le parecen dos homosexuales en pleno cortejo de apareamiento. Con el grito de "Arriba España" y con algún que otro "Mueran los libertinos y los comunistas" se acerca peligrosamente a los sospechosos sodomitas. Liebrecilla lo intenta seguir, pero es tan fuerte el ímpetu nacional y la defensa de los valores tradicionales de su compañero que le es imposible gritar cualquier improperio o frase ofensiva hacia el objeto de las iras de su camarada; solo un débil "josdeputa" sale de su garganta, rebosante de txupinazo caliente.
Una vez finalizado el descenso, Bala se da cuenta que no son homosexuales, bueno, puede que sí lo fueran, pero no peligrosos; solo son dos miembros del patético y paupérrimo club Maimakansu.
El último tramo se hace muy duro, especialmente la zona rociada de cadáveres. Bala Humana supera las angustias y continua imponiendo un ritmo que Liebrecilla se ve incapaz de seguir.
Finalmente victoria para Bala (1h17min) , Liebrecilla (1h18min) y Rayo (1h32min).
Otra victoria de la juventud española, sana y fuerte, sin vicios. Gente pura de espíritu y de corazón.

Mitja marató de la Garrotxa 2008

Leffer's Runners desafiant als rivals

Liebrecilla amb la paletilla Joselito, després de colpejar a la gorda dels Puto's Runners i al líder dels Fondistes de no sé on

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

En Leffitas ens havia enredat a tots; que si et regalen un pernil de puta mare, que si el meu tiet la va fer amb la punta de la polla i amb crosses amb el Capçada fumant ducados. Tonteries, com sempre.

El què passa és que a Leffer's Runners tots són uns listillos; la penya ja s'ensumava una pallissa de la òstia, 300km a l'esquena i una merda de paletilla que no serveix ni per fotre-li al cap a la gorda dels Maimakansu. Total, que amb Foulard de mudança, Bala Humana baixa per grip i Fortex The Truck amb el menisc fet un puzle per encaixar, la representació de Leffer's Runners ha estat un pèl minvada però en absolut deslluïda.

Això sí, Fortex The Truck allà al davant, vestit de carrer però allà, amb dos collons i a sobre, amb dues dones, això són collons!! Fuerte aplaso para en Fortex!!

Total, una cursa durilla; pujadetes, baixadetes, algún que altre cotxe despistat per la carretera, conejitos calientes por doquier, gent penjadíssima amb malles i samarreta llarga ( però sense sabates com el xino del Ripoll).

Liebrecilla en cabeza, intentant anar a 5min/km però sense aconseguir-ho, com sempre li picava el cul i no podia fer res més que pensar amb el canu que l'esperava, ràpid ràpid que com més ràpid anem, més ràpid ens el fumarem.

Apreta abans d'hora i al km18 cau fulminat, agonía fins l'arribada i petilla a cara perkins. Aquest cop ni txupinazo ni polles; no tenia ni forces per empassar la pasta aquella calenta i respirar a la vegada.

Lefitas per la seva banda, amb el ritme marcat per una pàjara amb unes malles grises; que al final, el molt marikita en comptes d'agraïr-li, va i li fot un atxassu a la recta final. Així no follaràs mai Lefitas. Cal destacar el dopatge constant d'en Lefitas amb les pastilletes dels collons, que alguna cosa deuen fer, pq l'actuació del capità de l'equip va ser destacable.

Al final bon gust de boca: Liebrecilla 1h:40min (201/478) i Lefitas 1h:48min (305/478) i com sempre, el millor de tot: el papeig a Ca La Deu. Res de l'altre món i lents de collons, però amb la gana que portàvem a mi m'ha semblat glòria.

La propera, la setmana que ve, als bombers de Vic.

Cursa de La Romànica 2008

Bombers 2008

Leffer's Runners al complet

Terrible presa on s'expressa el coratge de Leffer's Runners

Fortex The Truck, posant la reductora i matxacant el capi Leffer The Leff

La mitja de Granollers 2008 II: La crònica del darrera

Tant sols varen ser suficients 1.000 metres perquè en Foulard, Bala i en Liebrecilla agafessin uns metres, que varen anar augmentar com era d’espera. Només, una falsa alarma per culpa de la policia, ostia que fan fotos!!! perquè no ens posem en conjunt, doncs no, eren els putos llums d’un cotxe de la municipal. Passat aquest punt, apa siau.

Es aquí on començar la cursa pel darrera, en Leffer the -Lef i en Fortex the truck marcaven un ritme pactat de 05:15-05:30 per quilòmetre, tot parlant i amb algunes molèsties de Fortex als peus. Un moment àlgid del recorregut és el retrobament amb el primer de la cursa, quina Maquina, aquell homenet corria, el que per ells seria el màxim esprint d’uns 20 metres, pel kenya era el seu ritme de carrera. Naltrus anàvem pel quilòmetre 7, i ell ja anava pel 14, però ells eren conscients que aquella no era la seva cursa.

Desprès d’unes quantes rampes arribaven a la meitat del recorregut a duo, i pel que semblava estaven força bé. Es aquí quan en Leffer de Lef per pura casualitat va troba el seu tiet , el qual l’hi va mostra gran admiració per l’equipatge lefferia. Company, no es pot tenir tot en aquesta vida, formar part d’un equip d’elit no es decideix, és neix i aquests homes som els escollits.

Arribats al quilòmetre 15, en Fortex començar a tenir veritables problemes amb la seva fascitis plantar, i l’hi comunicar a Leffer the -Lef que tiri, en Leffer segueix el ritme marcat, mentre que en Fortex aguantar com pot els darrers 6 quilòmetres, només la presencia d’un corredor de CDC a la vista, fa que el dolor l’hi desaparegui amb l’únic objectiu de quedar per davant d’un convergent, quina llàstima no era el fill del pujol, però la motivació fa efecte i marca un darrer quilòmetre bastant digne.

Mentres tant en Leffer the Lef, aconsegueix l’objectiu baixar de 1:50, mentre que en Fortex es queda amb 1:52, content però, de fer-ho lesionat.

La mitja de Granollers 2008. La crònica

7:20 am: desperta ferro!! avui és el dia!! 8ºC a l'exterior, 36 a l'interior. Leffer's Runners al complet disposat a afrontar la Mitja de Granollers; feia dies que tots 5 no corrien junts; genolleres a lloc, punyals afilats i a mà, txupinazos llestos, malles de marika amb la rajilla al cul i unes ganes de jalar a la Fonda Europa que no vegis... La Bala Humana té ganes de gresca; ha esmorzat com en Txema i no ha gastat almax la nit abans. Té ganes de deixar les coses clares: en Leffitas li deu pasta i no li perdonarà. Per altra banda, la cursa de Mollet li va deixar un gustet amarg a la boca (valgui la redundància, jeejjejjejejj!), porta les bambes de tota la vida. En Foulard Amarillo sembla que no ha dormit bé (vegeu fotos en fred de Leffer's Runners, la del camión M. del Valle amb els pantalons posats), sembla que ha cardat massa aquesta nit. Surt com a líder de Leffer's Runners; molta pressió és aquesta!! Festa al catre i competi l'endemà, no proven!! En Liebrecilla està nerviós; la primera mitja i un objectiu: trepitjar els negres i baixar d'1:50h. Té el cul apretat, no sap si és per les malles de nena que es va comprar o per les ganes que té de fotre punyalades. Fortex The Truck està de proves, es conforma en trepitjar els espanyols; després de saber l'abast de la lesió al peu esquerra i saber que només es tracta de 150€, afronta la cursa d'una altra manera, l'afronta pensant en passar al fill d'en Pujol i escupir al Daniel Cirera; porta 2 txupinazos!! a la majoria de gent no li caben a la butxaca, però Fortex The Truck té espai per tot. Cargo expréss.

Dues hores per trobar lloc per aparcar, dues hores més que en Leffitas es calçi les genolleres, pixi, tregui la cartera, es toqui, pari el mòbil, miri al cel, es torni a tocar, torni a pixar, engegui el mòbil, posi la cartera, es masturbi i estigui a punt.

Després d'unes calentures amunt a avall i uns estiraments, el tret de sortida: els negres al davant, després els morus, després Leffer's Runners, Maimakansu, polles runners i un llarg etzètera d'equips mediocres, dolents, de gordes, de mutilats, de cuiners, de gilipolles, de gordes, de pirates com aquell amic de la Bala Humana...

Leffer's Runners avança com una pinya fins el km 10; 5min el km, clavats, eh Bala? Fa no fa entre 51 i 57min. Però sembla que en Folaurd Amarillo i en Liebrecilla els pica el cul i tiren una mica més. Bala Humana, després de patir una petita crisi al km 9 sembla que s'estima més fer la seva cursa que intentar igualar l'infernal ritme que imposa en Foulard i que en Liebrecilla ni es queixa ni escup trossos d'habanos incrustats des de fa 20 anys; tota una proesa.

Km12 ;segon avituallament. Foulard Amarillo i Liebrecilla es pregunten si és el moment del txupi. Decideixen esperar el proper. Roden bé, entre 3:53 i 4:19. Bala Humana no perd pistonada, però empaitar els dos destacats de Leffer's Runners no és cosa fàcil.

Km15; tercer avituallament: ara és el moment. Txupinazo del amor. Costa empassar, respirar, córrer, beure. Tot alhora. Però es noten els efectes ràpidament. Liebrecilla està revitalitzat; els txupinazos li senten de collons. Foulard Amarillo no li acaba de pillar el truco al rotllo del txupi i perd pistonada davant del cabrón d'en Liebrecilla, que no sap ben bé què pensar: en Foulard deu estar per davant i ni se n'ha enterat. Però dins d'en Liebrecilla hi ha el regust de victòria no aconseguida. Creu que els té tots darrera i encara té força. S'imagina avançant els morus, els negres, el Fefe, el Txema... cobran els 200 € de premi i dinant convidat pels seus companys d'equip.

Km21: Liebrecilla entra amb els braços enlaire, 4 hostesses impressionants el reben amb manifestes postures eròtiques i mirades lascives i perverses. 1h39min24seg (1987/4552).

Foulard Amarillo arriba sabent que temporalment ha perdut el nº1 1h40min04seg (2079)(que no es flipi gaire en Liebrecilla, que tot és un miratge).

Bala humana traspassa la línia de meta amb l'estómac a lloc. Ni bilis, ni barrita semi disolta amb isostar ni res de res. Molt bé això!!1h45min08seg (2682).

Leffy The Leff creua la línia amb els genolls a lloc; està sencer i a avançat al seu tiet. 1h52min21seg (3431).

Fortex The Truck arriba amb els peus sencers. No fa mala cara i veu ben invertits els 20 euros de l'Orriols. 1h54min58seg (3631).

Després, el millor de la jornada: el jalar. Fonda Europa. Diuen que està de capa caiguda i que és molt car. Mentida: 35 per barba amb 2 Castells del Remei i 2 postres i cafè. I a sobre es podia menjar. Un triumfo.

Meravellosa jornada la d'avui 03 de febrer del 2008.

Leffer's Runners cadia dia més amunt.

Cursa Popula Sant Vicenç: La crònica

Pobre presencia en la fita atlètica del diumenge a Mollet i sense grans estrelles (Foular, The Truck i Leffy the Leff grans absents). Ara bé això no va impedir l'emocionant desenllaç de la cursa, sobretot l'últim quilòmetre de recorregut. Però no avancem esdeveniments.
Matí gelat a Mollet, 0 graus marcava el Mazda, paisatge cobert de blanca gebrada. Poca organització i descontrolada, quan arribàrem tot just estaven penjant el llistats d'inscrits. Mica a mica sortia el sòl i anava arribant gent. La motivació minvava... pensaments com 'aquí no hi ha gaire nivell' o 'avui no cal que donem el 100%' s'intercanviaven entre els dos representants dels LFR. Pobres, no eren conscients del duel mortal que a continuació es va viure a les rodalies de Mollet.
Passades les 10h un tipus en cara de sonat s'acostava a la línia de sortida amb una pistola a la mà: 'espero que sigui de fogueig' més d'un pensava. Tirat el tret de sortida corríem cap al centre del poble a bon ritme. Liebrecilla portava el ritme de la cursa, com sempre amb el coet al cul. Bala humana encara no volia 'volar' així que es mantenia enganxat al seu company. Km4 pujada significativa per creuar el pont de l'autopista i entrar finalment a zona no-urbana. Les dues pujades predecessores i el ritme de cursa començaven a fer efecte, sobretot a la bala humana, que encara patia el correctiu que va haver d'aplicar el divendres anterior a la Liebrecilla, que es pujava a les barbes. Però en Liebrecilla no defallia, es més, després de la premeditada injecció de glucosa passat el punt d'habituallament, encara imprimia un ritme més ràpid i més que haurà sigut si la bala no l'hagués retingut. 'tiqui que queden encara 3 km i es fan molt llargs'. Però en Liebrecilla es veia amb forces i seguia apretant. Així arribarem al km 9, punt culminant. L'últim quilòmetre començava amb una pujada curta però considerablement intensa, per vèncer l'autopista. En aquest moment la Bala no podia mantenir el mateix ritme de pujada si volia mantenir la seva integritat física (líquids estomacals a lloc, ja sabeu), fet que va ser aprofitat per la Liebrecilla per agafar distància, calculo que uns 100m va arribar a guanyar. Estem ja al Km 9,5. Baixada. Recuperació contra pronòstic i recordant els millors moments de glòria de la Bala Humana. La distància es retalla. La pujada ha fet l'efecte esperat a la Liebrecilla: no pot apretar més. Arribem al camp d'atletisme. Liebrecilla al cap. Bala retallant metre a metre. Falten 250m. La bala Humana, fent honor al seu pseudònim, apreta el cul i Es posa a l'altura de'n Liebrecilla faltant 200m. 'Què cabró'!!
No es recordava una arribada tant emocionant des dels temps de bipolaritat Fuoular-Bala.
Un altre dia serà, Liebrecilla!! però el diumenge la veterania es va imposar!
Les botifarres, després de 30m de cua ni les vam provar, llom amb pa a pèl i suc artificial. Amateurs.

Temps:

Bala Humana: 45:38
Liebrecilla Humana: 45:47
Guanyador: 36:34

Bala Humana

LA METAMORFOSIS LEFFERIANA

Cursa del Riu Ripoll 2006 (El Francès i en Fortex the Truck )

Pujada i baixada a Cadafalch 2006 (En Fular Amarillo i en Leffer de Lef)

Cursa dels Bombers 2007 (Bala Humana, Leffer de Lef, Fular Amarillo, Fortex the Truck)

Metamorfosi: Canvi pel qual una cosa perd la seva forma natural i en pren una altra. La metamorfosi dels metalls en or. La mort és una simple metamorfosi.

El canvi és lent, feixuc, du, però esperançador i sobretot re-confortable.

Sense que la societat fos conscient, al 2006 es va gestà un equip de corredors d'elit vallesà.


Un equip construït en base a tres homes;


En Fular Amarillo, un home d'esport innat i un cul inquiet, sempre penjat com els fuets quan toca terra corre que se les pela. L'home que lidera els temps i que sempre té un final demolidor, remarquem que té un curiós GP'S ple de sorpreses, tirem pel dret!!


En Bala Humana, hardcoreta i membre històric d'un equip de basquet conegut per les broques amb l'arbit i els finals dels seus sopars . Home explosiu, de grans sprints, i de bons detalls, sempre intenta deixar en les curses part d'allò que porta dins l'estomac, volen dir potar, però no parar, això mai.


Els seus històrics i continus piques són a totes les cròniques esportives del Vallès i de les contrades.


El gran xef Leffer de Leff, anima de l'equip i conegut per les seves impressionants genolleres, de dubtosa utilitat laboral. També membre del conegut equip de basquet. La seva gran capacitat de superació, fa que els seus genolls, aguantin com les alcalines.


Les darreres incorporacions són les més surrealistes; en un pacte amb el diable van decidir anar a corre amb els del Ripoll. Un cop va arribar l'hora de la veritat, s'hi van posar, i ara tenim dos ex-amants innats de la vida sedentària, diguem de sofar, play, copa i puro, practicant esport.


En Liebrecilla Ahumada; l'home revelació, amb un dels inicis més durs i plens de lesions. Gràcies a una genètica en part aragonesa (pels meus collons), s'esta convertint en l'esperança blanca de tots els criteris del país. Les males llengües parlen d'un pacte amb les aranyes.


En Fortex the Truck; que amb la seva perseverança diesel intenta seguir la resta dels leffers, és l'encarregat de mesura, analitzar i cronometrar les rutes pel Ripoll, que l'equip va realitzant. Sempre té un excel a punt, pel que sigui.


Esperem l'entrada triomfal d'Arnabo; l'home que s'ha de desvirginar a Pineda de Mar 08.



Lamentem la pèrdua del Francès (foto1), també conegut com l'Ave Fènix, del qual esperem que la mitologia faci efecte i s'afegeixi als Leffer's, com tambè esperem l'entrada d'en Johnny pulmò.



.

Cursa del Riu Ripoll (26-12-2007)

Espectacular presa d'en Liebrecilla ahumada a punt de creuar la línia de meta. Properament, els resultats.

Cursa Pineda 3-06-2007: The first complete one

Crònica NODO:

Espectacular debut del nuevo equipo Leffer's Runners en la calurosa marcha de 10k de Pineda de Mar. Eso si, no sin secuelas. En primer lugar tenemos nuevo campeón del equipo: Foular Amarillo (hasta nueva competición, LFR nº1) que impuso un ritmo mortal durante toda la carrera y mejoró su marca personal en mas de un minuto. La Bala Humana, (ex LFR nº 1) le siguió de cerca todo el recorrido, pero las tácticas rastreras le jugaron una mala pasada: alguien se dedicó a pagar a los propietarios de los sucios bares situados en la recta final de la carrera, para que empezaran con los refritos del mediodía; de esta manera la absorción de sustancias putrefactas, cancerigenas y nauseabundas en el delicado estómago del tricampeón estaban aseguradas y no pudieron resistir la tentación de supurar bilis, teniendo que bajar el ritmo de la carrera a 500 metros de la llegada. Fue un golpe bajo, las malas lenguas apuntan a una sucia maniobra del Foular. Nunca sabremos que hubiera pasado sin las arcadas...
Tras ellos (relativamente, no te flipes chaval!) tenemos al corredor que da nombre al equipo: Leffer the Leff, que también batió su propio récord en la competición. Comentar que por fin se ha cambiado de rodilleras (sigue siendo patético) por unas de mas modernas pero igualmente antiestéticas. Se piensa que así va a correrse mas.
Siguiéndole los pasos de cerca tenemos al recortador de tiempo: Fortex the Truck que no deja de mejorar su propia marca muy significativamente (de dos en dos como los donuts), a este ritmo pronto lo veremos comiéndose al(a) Leff.
Y finalmente, y no por ello menos significativo, tenemos al segundo gran triunfador de la jornada: La Liebrecilla ahumada. Las secuelas de la carrera le obligarán a dejarse el sueldo en masajes, pero se dejó el físico para poder correr y terminar la carrera a pesar de su lesión en el tobillo, a pesar de todo contabilizó un tiempo mas que digno: 51'; hay potencial para mas, lo veremos en la próxima cita atlética.
Total, estreno en la competición por equipos situendose directamante en medio de la clasificación.

.

Contracrònica NODO:

Apavullante descripión de los hechos, y mejor aún de los deshechos que nuestra respetable Bala Humana sacó por la boca momentos antes del golpe mortal. Así pues funcionó todo a la perfección, pájara final con bilis nauseabunda gracias a la trampa tendida por su compañero de filas, que sabiendo el porcentaje elevado de indigestiones, preparó a conciencia un
menú infalible. Gracias a todos/as por vuestra participación y colaboración.

Fiebre Amarilla nº1.

XXIII San Silvestre Donostiarra 2007

Leffer Posició Temps

ORIOL. 101 00:31'31"77
Foular Amarillo. 148 00:32'28"78
Bala Humana. 202 00:33'37"43
Liebrecilla Ahumada. 288 00:34'46"50
Fortex the truck. 572 00:38'13"84

Leffer the Leff. Absent

Participants 1551