Ja se que no te res a veure amb el córrer,però fa temps que no escric res i que carai casi tots els Leffer’s pedalen!! Encara que sigui per portar els seus nens més ràpid a l’escola, que el veí del costat, anar el dissabte recollir l’enciam al mercat amb la cistelleta... o fer viatges de vacances amb amics.
A les 7:30 del matí del dia 19 de Juny, hem planto a Berga, fai cua per recollir el dorsal i quan hem toca hem diuen que: com que vai amb un grup, l’haig de recollir en un altre lloc... merda.. 10 minutets perduts penso.. i mes cara de ruc se'm posa quan a l’altre lloc, tan sols hi ha el paio que els reparteix mirant el diari del mati... en fi, gestió rapida i cap al cotxe, a canviar-me.
Amb aquestes arriba el Jordi, un company que fa BTT i membre d’aquest grupet de ciclistes que he conegut a Campro. I que amablement m’han adoptat per aquesta”cursa”, creuem quatre paraules i ell es dirigeix cap a la cua, la bona, per tal de recollir els dorsals dels altres, que encara no han arribat. No porto aigua i m’assessoro correctament quina direcció prendre per trobar una font... la trobo 5 minuts caminant rambla amunt.... Però aquestos berguedans.. són tant estalviadors que, de la font, en surt un rajolí tant miserable que trigo 5 minuts a omplir el Camelback. Ja hem veus corrent cara avall, per la Rambla, amb les bambes de ciclista amb cales. Total que mes que un leffer semblava el Charlot... arribo amb el Jordi, recullo la bici i pregunto per els altres, que encara no han arribat... Amb aquestes que comença a cremar una traka del COPON!!! El que no gasten amb aigua ho fan amb petards, que animals.. ni la Rita Barberà!! Quan peta l’últim tronarro, es dona inici a la cursa, que no era cursa, però no vegis com salten els primers.
Amb un tres i no res ens quedem el Jordi i jo sols a la sortida.. ja ja ja. El grup no es tan homogeni com sembla i el Jordi es guarda els dorsals a la bossa... a mi hem surt l’instin leffer i les cames comencen a cargolar les bieles... adéu Jordi!!! Adéu..!!
Una primera pujada de 22 kilòmetres per començar, amb rampes varies d’entre 20 i 40 metres i de desnivells variats que comencen al 3 % que arriben fins al 28 %. segons comentaris berborreants dels que portaven GPS. Fan que doni gràcies al IceMen, perquè gentilment, m’ha cedit la seva elegant muntura... que a diferència de la meva estimada Cannondale, es mes curteta, lleugereta, àgil i amb els canvis mes ràpids i guerrers. Ens fan enfilar fins a uns idíl.lics prats, per sota del Peguera 1.600 mts. entre boletaires, runners, escaladors, 4x4 i famílies amb els estels. En un ambient alpí preciós i un dia que despertava calorós. Un tram tècnic de baixada, amb el sotabosc carregat de fulla molla i un problema amb el fre de darrera, fan que vegi el terra mes d’apròp del que hagués desitjat... res unes quantes paraules malsonants a ple pulmó i torno a estar assentat al dur seient de la Scale10.
Arribem al càmping d’Aiguadora, cap allà al quilòmetre 44... “Tindríem que posar seny Roger...” penso. Ja es el segon avituallament que et saltes... els meus records de curses anteriors, fan que comenci a mirar amb recel aquets punts... segur que m’hi posen venenoo!!
Com a càstig hem menjo la segona barreta amb antioxidants... fruits del bosc i xocolata amb arrosset torradet i mel... menjar per conills.. però amb el cuento ja n’he deixat a trenta o quaranta ciclistes enrere... ara que millor que pari al següent, si no a la que hem pillin m’escupen...
Entre pistes forestals trencacames i trams regates fondes i fang relliscós, arribo al tercer avituallament.. no tinc gana i m’obligo a agafar un Aquariuzz tres glopets i prou, l’aigua de Berga ja te aquell punt de infusió de plàstic vell ...
I ha dos o tres quilometrets del avituallament, enfilem per una pista encimentada.. mala espina.... i un senyal vertical, al girar la primera paella. Em fa llegir que estic al mig d’un tram del 16% de desnivell , que m’acompanyarà 400 o 500 metres.... els meus dits, en un acte reflex, fan que el plat petit es faci l’amo de la situació. Amb calma i equilibri atrapo a algun que altre individu, tot i que, a aquestes alçades de Cursa, es molt car atrapar a algú, ja que les forces justegen, les distàncies entre ciclistes son amples i els que queden per davant no són coixos.. de tant en tant en passo a algun de tirat a la cuneta, amb la bici del reves o fent moviments repetitius amb l’avantbraç, mentre aguanta una roda amb l’altre.. Jo per si de cas creuu els dits, el tema del fre s’ha arreglat i la bici va que vola. Tan de bo que no punxi!!! Mica en mica vaig deixant els quilòmetres enrere i apareixen les primeres masies i cases periurbanes de Berga. Ja porto 65 km i uns 5.000,00 mts de desnivell amunt i avall.
Entre corriols estrets, marges de camps llaurats i granges e bestiar, atrapo a dos paios i hem quedo amb ells, a veure si sona la flauta i ... tinc l’ocasió per avançar-los, a lo GRAN MARCO PANTANI i arribo sol a la línea d’arribada, que segur que està a prop. Se'm fa la llum quan apareix un talús de 6 o 7 metres d’alçada, amb un caminet estret i malparit que s’enfila en curta diagonal fins al cap de munt, les cintes marquen que es per allà per on s’ha de pujar... a mig ells baixen de la bici, jo hem poso dret, agafo al bici per les banyes, amb el plat petit engranat baixo dos pinyons i apréto els pedals com si m’hi fos la vida. Un cop a dalt, miro enrere i veig que els hi trec 15 metres, i pujo el plat mitjà. A tibar A tibar.....!!! però la crua realitat i els km acumulats, fan que: si no vull fer ric l’AironHans, posi el “pinyonpaella” i comenci un molinet elàstic, elàstic. On els glutis, abductors, femorals, quàdriceps, sòleus, bessons i dits del peu, s’hi trobin còmodes i no hem deixin tirat a la cuneta amb unes rampes que ni al Angrilu.
M’atrapen els dos col·legues i m’aparto com un be degollat, que amb la feina feta els deixa passar i que es facin sang entre ells.!!!!
Cinc minuts mes i ja soc a l’arribada. Ple de fang, cansat com un ruc, i amb una rialla de content que feia curses que no feia.
Ara a preparar l’Aneto, envoltat d’equips Leffer’s!! per tot arreu, que entre els valents de la 42 i els valents de la de 67 farem tremolar Benasc!!! A per el premi d’equip mes nombrós!!!! I si fa falta apuntem a la canalla!!!!
A veure, a si.... una cosa.. per els homenots de la de 67.... penseu quan porteu 5:00 horetes de cursa... que, amb una bici entre les cames ja ho tindríeu al sac!!! Ji ji ji
Leftenzingeen cicleteeen !!!
Les voltes d'ahir al vespre van ser unes voltes un xic diferents a les que estem acostumats els Leffer's Runners...... però amb una màgia especial .... i en al bell mig de la Plaça Sant Pere de Berga ....... entre multitud de berguedans i no berguedans.... entre escalfor i espurnes de foc .... entre olors de pólvora i
Va ser un honor poder tenir a la representació leffer a casa nostre....... en tot tas els deixem a ells que us ho expliquin..... però us asseguro que veure'ls saltar entre nosaltres a l'últim tiravol de diumenge...... va ser increïble..... això si que va ser un entrenament pre-aneto !!!!!!!! jajjaj
