2 de juliol del 2009
Panzer a la Mitja del Mont Blanc
El dissabte passat Panzer va participar a la mitja marató del Mont-Blanc, no l’hem vist, però ens han arribat rumors que li va anar força be, va fer un temps de 3h 40m 42s, i es va classificar en el lloc 842 de 1190, BRAVO PANZER !!!!! segur que va patir però també és segur que va disfrutar de valent…..tenim ganes que ens ho expliqui i qui sap, potser l'any que ve Leffer's Runners s'en anirà als alps a demostrar el seu potencial.....
20 de juny del 2009
1era Cursa Lefferiana de l'Obac
Dijous, 18:15 i encara sóc a casa, deixo en Roc amb ma mare, agafo la moto i surto cagant osties, faig tard, travessar Sabadell és llarg, per sort a la carretera SBD-Matadepera no hi ha radars, 18:35 arribo al punt de trobada, aquest cop hem quedat al pont que hi ha abans d’arribar al hoquei, la puta !!!! quanta gent, avui sóm multitud, quan arribo sóm onze i encara en falten tres, total: 14 correcamins disposats a anar per on el mestre Famau ens digui, els Leffer’s Runners hi són al 90%, només hi falta en Leffy que continua amb els seus problemes d’espatlla, en Liebrecilla i en Fortex s’estrenen, són conscients que no poden perdre passada, la Cavalls de Vent és molt aprop, a més hi ha en Famau (obviament), Panzer (ben carregada de munició per quan s’obri foc), el Miquel (discret però sempre a punt) i quatre companys que ens acompanyen per primera vegada: l’Oriol, el Pau (no el de sempre, un altre), el Jordi i el Xavi. El recorregut d’avui és simple: deixar tres cotxes a Coll d’Estenalles agafar el cami de l’Obac i baixar fins on som ara……no res és tot baixada……i uns collons.
Baixem dels cotxes i enfilem per la pista, en un moment sóm dalt la carena, és una pista força agradable de fer, estones va planejant i baixant, de tant en tant hi ha algunes rampes que es deixen fer bé perque són curtes però molt intenses, avui la cosa està molt dispersa, al començament en Famau, Waras i jo mateix anem al capdavant (en Waras no para de repetir-me que no s’en oblida de Pineda i que més val que em guardi les espatlles…), però Leftenzing, Foulard, Liebrecilla, Bala i l’Oriol no tarden a imposar la seva llei, el grup s’estira i es disgrega, el ritme és fort, deixem l’ample pista i ens endinsem pels corriol, les posicions capdavanteres canvien constantment, l’Oriol sembla que està posant les coses difícils a Foulard i Leftenzing, Liebrecilla i Bala intenten no perdre’ls, jo mateix em trobo prou bé sinó per seguir-los si per no perdre’ls de vista, aconsegueixo batre la meva propia marca de pulsòmetre i em poso a 185 en alguna pujada, en Waras sembla que perd pistonada; hi ha força trencalls, quan dubtem parem i esperem a la resta, com sempre el Famau ens porta pel bon camí, l’últim a arribar és en Fortex, el pobre va ben pillat, feia dues setmanes que no corria i avui ha vingut mig enganyat, algú li ha dit que seria poca cosa, “1 horeta, planera”, Panzer li fa costat i està força estona amb ell, així no se li fa tant dur, arribem a la Font de la Pola, alguns aprofiten per saciar la seva set amb la cristal-lina i fresca aigua, sortim disparats un altre cop, Leftenzing surt primer, Famau després i jo al seu darrera…….el ritme és molt alt, em costa de seguir-los, una estona després sento passes darrera meu, ja els tinc aquí: l’Oriol, Foulard i cia. els deixo passar, tampoc es plan de putejar, per sort ja es veu el coll de la Pola, arribem esbufegant i parem a esperar la resta.
Agafem un camí ja conegut de fa un parell de setmanes, Famau, Panzer i jo anem al capdavant, sembla que en Famau s’ha deixat alguna cosa al foc, vaig enganxat als seus talons, massa enganxat, amb prou feines puc esquivar les branques i les pedres, no les veig a venir…..seguim apretant, en Famau es gira i em pregunta: “Com va la Mireia??”, “Bé, al darrera” dic, la porto ben enganxada, i no dona treva, a tret la reductora i ja porta la directa….però tot té un final i al cap de poc ja tenim al darrera els cinc genets de l’apocalipsi, passen al capdavant i intento enganxar-mi, som-hi, seguim corrents, esbufego, i començo a notar els primers dolors pectorals deguts a la suor i al fregament de la samarreta, no hi ha dolor, no hi penso; arribem al Pou de Glaç, reagrupem i seguim, anem a parar a una pista que ens porta al coll d’on surt la pista que porta a la casa de l’Obac, aquest cop però no hi baixem, enfilem cap a’altre direcció.
Queda poc, o això sembla, seguim la pista, amb continues pujades i baixades, un altre coll, parem, en Waras ens atrapa i no para, segueix, té les cames vermelles com pebrots de l’esforç, el segueixo i em poso al seu costat, la resta esperen al grup, la pista s’enfila, en Waras punxa, i ens atrapen els que ja esperem, deixo al company enrera i apreto, m’adelanta el Xavi, el molt puta s’ho tenia tot guardat, la pista es fa llarga, puja, baixa i torna a pujar, és un no parar, finalment arribem al punt culminant, un últim coll des d’on ja es veu la carretera, en Waras no para i segueix, esperem la resta,arriben tots menys el Fortex i en Famau, venen poc a poc, els esperarem als cotxes, “Que?? anem a atrapar a Waras??” li pregunto a Leftenzing “Vinga” diu, “No l’atrapareu pas ja” diu en Foulard, però ja sóm rampa avall, gas a fons, Leftenzing em passa, “Estira la passa!!!” crida….no puc anar més ràpid, si o faig m’estampo, 10 metres abans d’arribar atrapem a Waras i acabem tots tres plegats.
UFFFF!!!!!!....ja hem acabat, ja sóm gairebé tots a baix, Fortex i Famau arriben pocs minuts després, la cara de Fortex ho diu tot….les ha passat ben putes, però ha aguantat que d’això es tracta, 20 km i 1h 40m, no està gens malament, ara és l’hora dels comentaris de la jugada, les felicitacions etc…alguns marxen de seguida, són les 21:00, hora d’anar cap a casa, l’Oriol fa de taxi i acompanya als conductors a buscar els cotxes, en Famau, Panzer, Waras, Leftenzing i jo ens quedem…..Panzer diu que te una bossa amb Aquarius i Coca-coles al cotxe del Pau…..és un bon motiu per esperar-se, en Famau ja prepara el dijous que ve “Anirem a correr per prats, suau, que el dissabte la Mireia té la cursa”…..sincerament no m’el crec, dijous que ve tornarem a patir i a suar de valent……que és el que ens agrada.
Baixem dels cotxes i enfilem per la pista, en un moment sóm dalt la carena, és una pista força agradable de fer, estones va planejant i baixant, de tant en tant hi ha algunes rampes que es deixen fer bé perque són curtes però molt intenses, avui la cosa està molt dispersa, al començament en Famau, Waras i jo mateix anem al capdavant (en Waras no para de repetir-me que no s’en oblida de Pineda i que més val que em guardi les espatlles…), però Leftenzing, Foulard, Liebrecilla, Bala i l’Oriol no tarden a imposar la seva llei, el grup s’estira i es disgrega, el ritme és fort, deixem l’ample pista i ens endinsem pels corriol, les posicions capdavanteres canvien constantment, l’Oriol sembla que està posant les coses difícils a Foulard i Leftenzing, Liebrecilla i Bala intenten no perdre’ls, jo mateix em trobo prou bé sinó per seguir-los si per no perdre’ls de vista, aconsegueixo batre la meva propia marca de pulsòmetre i em poso a 185 en alguna pujada, en Waras sembla que perd pistonada; hi ha força trencalls, quan dubtem parem i esperem a la resta, com sempre el Famau ens porta pel bon camí, l’últim a arribar és en Fortex, el pobre va ben pillat, feia dues setmanes que no corria i avui ha vingut mig enganyat, algú li ha dit que seria poca cosa, “1 horeta, planera”, Panzer li fa costat i està força estona amb ell, així no se li fa tant dur, arribem a la Font de la Pola, alguns aprofiten per saciar la seva set amb la cristal-lina i fresca aigua, sortim disparats un altre cop, Leftenzing surt primer, Famau després i jo al seu darrera…….el ritme és molt alt, em costa de seguir-los, una estona després sento passes darrera meu, ja els tinc aquí: l’Oriol, Foulard i cia. els deixo passar, tampoc es plan de putejar, per sort ja es veu el coll de la Pola, arribem esbufegant i parem a esperar la resta.
Agafem un camí ja conegut de fa un parell de setmanes, Famau, Panzer i jo anem al capdavant, sembla que en Famau s’ha deixat alguna cosa al foc, vaig enganxat als seus talons, massa enganxat, amb prou feines puc esquivar les branques i les pedres, no les veig a venir…..seguim apretant, en Famau es gira i em pregunta: “Com va la Mireia??”, “Bé, al darrera” dic, la porto ben enganxada, i no dona treva, a tret la reductora i ja porta la directa….però tot té un final i al cap de poc ja tenim al darrera els cinc genets de l’apocalipsi, passen al capdavant i intento enganxar-mi, som-hi, seguim corrents, esbufego, i començo a notar els primers dolors pectorals deguts a la suor i al fregament de la samarreta, no hi ha dolor, no hi penso; arribem al Pou de Glaç, reagrupem i seguim, anem a parar a una pista que ens porta al coll d’on surt la pista que porta a la casa de l’Obac, aquest cop però no hi baixem, enfilem cap a’altre direcció.
Queda poc, o això sembla, seguim la pista, amb continues pujades i baixades, un altre coll, parem, en Waras ens atrapa i no para, segueix, té les cames vermelles com pebrots de l’esforç, el segueixo i em poso al seu costat, la resta esperen al grup, la pista s’enfila, en Waras punxa, i ens atrapen els que ja esperem, deixo al company enrera i apreto, m’adelanta el Xavi, el molt puta s’ho tenia tot guardat, la pista es fa llarga, puja, baixa i torna a pujar, és un no parar, finalment arribem al punt culminant, un últim coll des d’on ja es veu la carretera, en Waras no para i segueix, esperem la resta,arriben tots menys el Fortex i en Famau, venen poc a poc, els esperarem als cotxes, “Que?? anem a atrapar a Waras??” li pregunto a Leftenzing “Vinga” diu, “No l’atrapareu pas ja” diu en Foulard, però ja sóm rampa avall, gas a fons, Leftenzing em passa, “Estira la passa!!!” crida….no puc anar més ràpid, si o faig m’estampo, 10 metres abans d’arribar atrapem a Waras i acabem tots tres plegats.
UFFFF!!!!!!....ja hem acabat, ja sóm gairebé tots a baix, Fortex i Famau arriben pocs minuts després, la cara de Fortex ho diu tot….les ha passat ben putes, però ha aguantat que d’això es tracta, 20 km i 1h 40m, no està gens malament, ara és l’hora dels comentaris de la jugada, les felicitacions etc…alguns marxen de seguida, són les 21:00, hora d’anar cap a casa, l’Oriol fa de taxi i acompanya als conductors a buscar els cotxes, en Famau, Panzer, Waras, Leftenzing i jo ens quedem…..Panzer diu que te una bossa amb Aquarius i Coca-coles al cotxe del Pau…..és un bon motiu per esperar-se, en Famau ja prepara el dijous que ve “Anirem a correr per prats, suau, que el dissabte la Mireia té la cursa”…..sincerament no m’el crec, dijous que ve tornarem a patir i a suar de valent……que és el que ens agrada.
19 de juny del 2009
Cursa de Pineda II
Ja feia dies que estava a l’ambient… el diumenge a Pineda, a córrer com conills, a per els mitjons que ens salvaran la temporada, o tan sols per el plaer de sucar-se a la platja i menjar-se un arròs un cop acabada la cursa. Amb la moral a dalt de tot i les noves equipacións que tanta feina han portat al Liebrecilla…
7:00 AM Crta. BCN. quatre paraules, i tres cotxes.. important desplegament del parc mòbil Lefferià, el cargol i jo arribem amb el temps just.. els altres membres ja frissen per posar la primera i enfilar l’autòpsia “gou to bich”.
Arribem a l’aparcament a les 8:00, iniciem el ritual previ, pixarradeta a peu de cotxe per tal de començar a marcar territori, recollir els dorsals, repartiment de les noves, spectacuars, lleugeres, i grogues samarres. Els paparatzzis s’aglutinen com abelles a la mel, els flaixos ens deixen uns instants amb les retines trencades de dolor, els segurates privats els fan fora a patades i gargalls i per fi podem sortir a rodar una miqueta, per tal de escalfar l’ambient i les cames.. rodem en grup entre els plans carrers de Pineda, notem com les samarretes se’ns posen be i notem que fotrà una calda de tres parells d’ous. Ens parem a estirar una miqueta i ens situem a mig aire darrera de la cinta de sortida. Situada en una avinguda plena de gom a gom de cossos nerviosos i pels per tot arreu (alguns van depilats, altres semblen l’ossito Mischa, ple de pels i ja maduret), rocecillos involuntaris per tal de agafar posició i començar a córrer des de l’asfalt i no per sobre les voreres, esquivant arbres amb els seus escocells trenca turmells, pilones de ferro capadores...
A les 9:00 PUUMM!!!! petardazo i traca per començar a córrer. Sortida en massa uns 30 segons fins la catifa de la veritat. pi pi pi pi pi quin fart de passar xips en un moment. Ens animen el David, la Txell, i la Berta que ens fan de suport extern, que amb ganes de que correm ràpid per poder anar a la platgeta i a menjar l’Arròs que ja es tradició,ens diuen adéu. Esquivant els talons dels contrincants mes lentets, bessons depilats , entre cops suaus de colze i olors corporals anem fent via, el Liebrecilla i el Foulard avancen per l’esquerra de la cursa, el Bala Humana, Pau ”el Tapao”, i un servidor correm per el mig de la calçada, El Cargol i en Wallas fan la seva guerra particular, els kilòmetres cauen ràpids, anem a 4:05/4:10 el Km.. el Foulard cau a la tercera posició, al capdavant el Liebrecilla que sembla que la lesió era al cervell en contes de a la cama, tal i com ens explicava sobre la línea de sortida... i ja ens porta a tots collats al seu darrera, el Pau feia la seva feina... decidit a enganxar-se al cul del Liebrecilla i el Bala Humana comença a fer la transició cap a ritmes mes tranquils i es despenja. El cargol que amb la seva nova closca de Titani ultra lleugera està barallant-se amb un Wallas, que sembla que avui visiti les parts mes obscures i fosques del “no puedo mas”; “notinccamesquetincpals” i amb un crono de 4:21 el Km, defensant la reraguarda de els atacs dels maima o els catapillu... avança cap a una bona marca.
Estem arribant al Km 5 abans però passem per sota uns ruixadors que ens refresquen i ens treuen una mica de temperatura, no fa sol, però l’enganxor de l’ambient es considerable.. un cop d’ull ràpid al darrera i veig el lluir gloriós i encegador del groc de la samarra del Foulard, a darrera seu patint com tots els que som allà el Pau, passem per l’avituallament, el Liebrecilla hem fot l’ampolla d’aigua, per sort hi ha un xavalet amb una altre ampolla uns metres enllà.. dos glops, sense forces per xuclar ni temps per apujar el cap, hem limito a apretar l’ampolleta i engolir el líquid que m’omple la boca, el que sobra el buido sobre el cap.
Ara la cursa ja està estirada, es pot córrer força be, entre horts i algun pontet, amb ràpides rampes i amistoses baixadetes, avançaments i giravoltes anem tragant kilòmetres. PI PI PI PI passem per l’Equador de la prova, el ritme el portem ja assimilat, tan de bo l’aguantem fins als 8 o 9 Km. Desprès ja serà una altre guerra
Un esbufec conegut hem retrona dins l’orella quan passem per sobre la catifa dels 5 Km. Es el Liebrecilla, sembla que un sobre escalfament general, de tendons, muscles, neurones i reg sanguini li fan abaixar el cap i cedeix la posició d’honor al Leftenzing, que assumint, el millor que pot, tibar del grup mira al terra i apreta el cul.. l’esforç fa que cap allà al Km 7’5 o 8 miri enrere i vegi el Foulard i en Pau encara cargolats al darrera..
Arribem a la zona de les esponges, n’agafo una ràpid la buido sobre el cap, com que hi ham varies taules n’agafo una altre i me’n donen una de seca ... i cagòn la... al cap de una estona eterna per a mi i curta per el Foulard, amb un gest amb el braç demano clemència, canvi, relleu, necessito trobar una roda amiga que enfoqui els dos KM que falten, amb frescor i treball d’equip potser arribarem sencers... les pregaries són escoltades i soc avançat, m’enganxo als talons del Foulard, que amb la nova responsabilitat i un culet la mar de rodonet de una corredora augmenta la carència de passes, el Pau, content amb la feina que ha fet, ens diu adéu, i es queda uns metres o uns segons per darrera. Correm per el passeig marítim, es pla i ample, la gent apostada a les voreres fa la onada quan passem, tallant l’aire, els membres del Leffer’s
Tota la carn es sobre l’asfalt, el sol comença a sortir i ens castiga els clatells, la cursa entra a dins la ciutat i les ombres dels edificis fan de para-sol salvador, per tal de controlar la suor, que ja fa estona que amara dels nostres cossos atlètics i herculians, entrem al últim kilòmetre i el Foulard decideix que ja en te prou de mirar el culet, apreta i treu uns metres al Leftenzing que veient a prop la possibilitat de perdre l’estela de la llebre puja les pulsacions i abaixa el cap... entrem a la recta final i estirem la passa, 500,400,300... el Leftenzing sap que si l’ataca amb decisió l’esprint serà seu... el Foulard va avançan corredors i mira enrere, però ja no hi ha temps de reacció, el Leftenzing apreta el Kerrrssss i l’avança per la dreta, 200, 150... vinga a fondo crida el Foulard, 100, 50... el Leftenzing aprofita la velocitat terminal per avançar encara a tres o quatre animes en pena i entra sota l’arc amb el cor a la boca i la victòria treballada, en els esprints de les pedritxes... Foulard i Leftenzing es recargolen en la seva bilis uns metres enllà de la línea d’arribada, el Tapao entra uns segons desprès amb l’objectiu acomplert i una cursa mes entre pit i espatlla, entra també el Liebrecilla a la posició 345 i sense molèsties a la cama, cosa que l’hi reforça molt la moral de cara al repte dels cavalls. Amb un respectable temps de 43:24 para el crono el Bala Humana, que mica en mica, Km a Km està trobant la forma i el nervi que va assolir en les seves millors curses.
El Cargol, amb la nova closca alleugerada destrossa el crono amb una marca de 46:21. Deixa una mica de baba d’autocomplaença a l’arribada, conscient que basar la dieta amb enciam i prou tampoc es tant dolent i que els dijous es noten, una menció especial mereix en Wallas, no era el seu dia o els auriculars enganxats amb cinta de pintor a les orelles l’hi ha alterat l’aerodinàmica i l’hi han fet mes nosa que servei, entra a vint segons del cargol i se’n va directa a buscar la birra i l’entrepà de botifarra.
Un cop dutxats i amb els mitjons nous als peus, ens retrobem a la Berta, la Txell i el David, ens assentem al camp de futbol i ens fotem unes birres, tot fent història, l’ Speaker de la cursa repetia el nom de LEFFER’S RUNNERS!!!! No era uns il·lusió auditiva... el Foulard havia suplantat la Leffer Vero s’havia colat a la classificació femenina, amb tanta destresa que a la seva categoria va fer pòdium!!! Si senyor, per respecte a la quarta participant no ens varem presentar a recollir el premi, i quan ho varem fer aquesta ja el tenia a la seva vitrina!!!
Magnifica jornada de curses, estrenem equipació i fem “podi”, i això no es tot... els mes afortunats es queden a la vila de Pineda a disfrutar d’un arrosset i un banyet a la platja ...
Leftenzing
7:00 AM Crta. BCN. quatre paraules, i tres cotxes.. important desplegament del parc mòbil Lefferià, el cargol i jo arribem amb el temps just.. els altres membres ja frissen per posar la primera i enfilar l’autòpsia “gou to bich”.
Arribem a l’aparcament a les 8:00, iniciem el ritual previ, pixarradeta a peu de cotxe per tal de començar a marcar territori, recollir els dorsals, repartiment de les noves, spectacuars, lleugeres, i grogues samarres. Els paparatzzis s’aglutinen com abelles a la mel, els flaixos ens deixen uns instants amb les retines trencades de dolor, els segurates privats els fan fora a patades i gargalls i per fi podem sortir a rodar una miqueta, per tal de escalfar l’ambient i les cames.. rodem en grup entre els plans carrers de Pineda, notem com les samarretes se’ns posen be i notem que fotrà una calda de tres parells d’ous. Ens parem a estirar una miqueta i ens situem a mig aire darrera de la cinta de sortida. Situada en una avinguda plena de gom a gom de cossos nerviosos i pels per tot arreu (alguns van depilats, altres semblen l’ossito Mischa, ple de pels i ja maduret), rocecillos involuntaris per tal de agafar posició i començar a córrer des de l’asfalt i no per sobre les voreres, esquivant arbres amb els seus escocells trenca turmells, pilones de ferro capadores...
A les 9:00 PUUMM!!!! petardazo i traca per començar a córrer. Sortida en massa uns 30 segons fins la catifa de la veritat. pi pi pi pi pi quin fart de passar xips en un moment. Ens animen el David, la Txell, i la Berta que ens fan de suport extern, que amb ganes de que correm ràpid per poder anar a la platgeta i a menjar l’Arròs que ja es tradició,ens diuen adéu. Esquivant els talons dels contrincants mes lentets, bessons depilats , entre cops suaus de colze i olors corporals anem fent via, el Liebrecilla i el Foulard avancen per l’esquerra de la cursa, el Bala Humana, Pau ”el Tapao”, i un servidor correm per el mig de la calçada, El Cargol i en Wallas fan la seva guerra particular, els kilòmetres cauen ràpids, anem a 4:05/4:10 el Km.. el Foulard cau a la tercera posició, al capdavant el Liebrecilla que sembla que la lesió era al cervell en contes de a la cama, tal i com ens explicava sobre la línea de sortida... i ja ens porta a tots collats al seu darrera, el Pau feia la seva feina... decidit a enganxar-se al cul del Liebrecilla i el Bala Humana comença a fer la transició cap a ritmes mes tranquils i es despenja. El cargol que amb la seva nova closca de Titani ultra lleugera està barallant-se amb un Wallas, que sembla que avui visiti les parts mes obscures i fosques del “no puedo mas”; “notinccamesquetincpals” i amb un crono de 4:21 el Km, defensant la reraguarda de els atacs dels maima o els catapillu... avança cap a una bona marca.
Estem arribant al Km 5 abans però passem per sota uns ruixadors que ens refresquen i ens treuen una mica de temperatura, no fa sol, però l’enganxor de l’ambient es considerable.. un cop d’ull ràpid al darrera i veig el lluir gloriós i encegador del groc de la samarra del Foulard, a darrera seu patint com tots els que som allà el Pau, passem per l’avituallament, el Liebrecilla hem fot l’ampolla d’aigua, per sort hi ha un xavalet amb una altre ampolla uns metres enllà.. dos glops, sense forces per xuclar ni temps per apujar el cap, hem limito a apretar l’ampolleta i engolir el líquid que m’omple la boca, el que sobra el buido sobre el cap.
Ara la cursa ja està estirada, es pot córrer força be, entre horts i algun pontet, amb ràpides rampes i amistoses baixadetes, avançaments i giravoltes anem tragant kilòmetres. PI PI PI PI passem per l’Equador de la prova, el ritme el portem ja assimilat, tan de bo l’aguantem fins als 8 o 9 Km. Desprès ja serà una altre guerra
Un esbufec conegut hem retrona dins l’orella quan passem per sobre la catifa dels 5 Km. Es el Liebrecilla, sembla que un sobre escalfament general, de tendons, muscles, neurones i reg sanguini li fan abaixar el cap i cedeix la posició d’honor al Leftenzing, que assumint, el millor que pot, tibar del grup mira al terra i apreta el cul.. l’esforç fa que cap allà al Km 7’5 o 8 miri enrere i vegi el Foulard i en Pau encara cargolats al darrera..
Arribem a la zona de les esponges, n’agafo una ràpid la buido sobre el cap, com que hi ham varies taules n’agafo una altre i me’n donen una de seca ... i cagòn la... al cap de una estona eterna per a mi i curta per el Foulard, amb un gest amb el braç demano clemència, canvi, relleu, necessito trobar una roda amiga que enfoqui els dos KM que falten, amb frescor i treball d’equip potser arribarem sencers... les pregaries són escoltades i soc avançat, m’enganxo als talons del Foulard, que amb la nova responsabilitat i un culet la mar de rodonet de una corredora augmenta la carència de passes, el Pau, content amb la feina que ha fet, ens diu adéu, i es queda uns metres o uns segons per darrera. Correm per el passeig marítim, es pla i ample, la gent apostada a les voreres fa la onada quan passem, tallant l’aire, els membres del Leffer’s
Tota la carn es sobre l’asfalt, el sol comença a sortir i ens castiga els clatells, la cursa entra a dins la ciutat i les ombres dels edificis fan de para-sol salvador, per tal de controlar la suor, que ja fa estona que amara dels nostres cossos atlètics i herculians, entrem al últim kilòmetre i el Foulard decideix que ja en te prou de mirar el culet, apreta i treu uns metres al Leftenzing que veient a prop la possibilitat de perdre l’estela de la llebre puja les pulsacions i abaixa el cap... entrem a la recta final i estirem la passa, 500,400,300... el Leftenzing sap que si l’ataca amb decisió l’esprint serà seu... el Foulard va avançan corredors i mira enrere, però ja no hi ha temps de reacció, el Leftenzing apreta el Kerrrssss i l’avança per la dreta, 200, 150... vinga a fondo crida el Foulard, 100, 50... el Leftenzing aprofita la velocitat terminal per avançar encara a tres o quatre animes en pena i entra sota l’arc amb el cor a la boca i la victòria treballada, en els esprints de les pedritxes... Foulard i Leftenzing es recargolen en la seva bilis uns metres enllà de la línea d’arribada, el Tapao entra uns segons desprès amb l’objectiu acomplert i una cursa mes entre pit i espatlla, entra també el Liebrecilla a la posició 345 i sense molèsties a la cama, cosa que l’hi reforça molt la moral de cara al repte dels cavalls. Amb un respectable temps de 43:24 para el crono el Bala Humana, que mica en mica, Km a Km està trobant la forma i el nervi que va assolir en les seves millors curses.
El Cargol, amb la nova closca alleugerada destrossa el crono amb una marca de 46:21. Deixa una mica de baba d’autocomplaença a l’arribada, conscient que basar la dieta amb enciam i prou tampoc es tant dolent i que els dijous es noten, una menció especial mereix en Wallas, no era el seu dia o els auriculars enganxats amb cinta de pintor a les orelles l’hi ha alterat l’aerodinàmica i l’hi han fet mes nosa que servei, entra a vint segons del cargol i se’n va directa a buscar la birra i l’entrepà de botifarra.
Un cop dutxats i amb els mitjons nous als peus, ens retrobem a la Berta, la Txell i el David, ens assentem al camp de futbol i ens fotem unes birres, tot fent història, l’ Speaker de la cursa repetia el nom de LEFFER’S RUNNERS!!!! No era uns il·lusió auditiva... el Foulard havia suplantat la Leffer Vero s’havia colat a la classificació femenina, amb tanta destresa que a la seva categoria va fer pòdium!!! Si senyor, per respecte a la quarta participant no ens varem presentar a recollir el premi, i quan ho varem fer aquesta ja el tenia a la seva vitrina!!!
Magnifica jornada de curses, estrenem equipació i fem “podi”, i això no es tot... els mes afortunats es queden a la vila de Pineda a disfrutar d’un arrosset i un banyet a la platja ...
Leftenzing
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
