Crònica des del darrera

Dilluns pintava una sortideta moguda, desprès de mirar-me els correus ja intuïa que pillaria i de valent, el que en principi havia d’ésser una sortideta normal per la mola ,es transformava en cada mail en una crida a les ordes de depravats de les muntanyes amb ganes de fer-se mal, però com és possible que cada nom que s’afegia a la sortida fos encara pitjor, no hi ha gent normal que vol venir a corre, joder com patirem demà...

Arribo als bombers, cinc minuts tard i de cop s’obre una llum, que dic una llum es fa de dia ostia el Famau!! Una persona normal, que s’apunta anem bé, s’havia que amb ell ja no seria una sortida sol buscant el rastre dels depravats, i va i de cop el Waras diu:” l’Oriol també vindrà” collons l’Oriol també això començar a ser més humà, i tot d’una no havien passat ni 2 minuts patapam apareix l’Oriol Argemí tocat els collons un altre que menjar a part.
Arriba el Lefftenzing i vinga cap a les marines en som un munt (Bala,Liebrecilla, Lefftenzing , Waras, Carita Colorá,Famau, i l’Oriol) allà ens estan esperant en Fefe,Carmelo,Pedro,Josep i el Foulard.

Un cop a l’urbanització i desprès del típics comentaris anormals que ser solen fer abans de treure els ganivets, hem poso a contar quants som ........ 13, la veritat és que fa goig anar a corre amb tanta gent, almenys els primers quilòmetres desprès ni els veus. Persones normals....... joder ben pocs!! Apa que comenci el tute.

Al principi tot son comentaris anormals: “sembla una cursa, com serà la samarreta que ens regalaran,..” jo als dos quilòmetres ja m’estic cagant en la mare que va pari els putos mails i el dia de la puta pàtria dels collons, arriba el primer trencall on tots s’esperen, avui farem el recorregut com cal, això vol dir més volta,més pujades en definitiva pillar més, però que collons en el fons ens agrada.

Fins aquí vaig amb el Waras i en Carita Colorá (nom amb el que el Fernando ha batejat al nou fitxatge) en Waras es queixa d'uns dolors a les cames, però ràpidament recuperà la seva energia i no l’hi costa gens marxa endavant amb en colorá, un cop a la riera enfilant cap el Santuari de les Arenes apareix en Famau per fer-me companyia a la cua, com sempre jo tanco las expedicions, no hi puc fer més, crec que ho faig per melancolia i estic acostumat, però la companyia sempre és grata i reconec que tenir en Famau al costat ho fa tot més amè.

Ens tornem a reunir tots per enfilar la pujada a la Mola, que bonic, que bé que tots t’esperin “què com vas....” vaig bé! Vale doncs anem, joder ni un minut de recuperació vale adeuuuuu!!

La pujadeta és sobretot llarga a estones dureta però llarga, aquest cop però sembla que vaig millor, i la pujo força bé, no tinc aquelles ganes de cagar-me constantment que collons fotu un festiu a les 8 del matí aqui. A mitjà pujada ens tornem a reunir, es a dir m’estan esperant per saber com vaig, “Tot bé”, “si anem fent” vale adeuuuu!!
Aquest cop ja s’ha produït un petit tall en Pedro,Josep i el Carmelo han tirat de valent i ens els trobarem a dalt la Mola.

Un cop a dalt de la Mola toca recuperar-se i menjar quelcom, jo desprès del descobriment del liebrecilla del Kit-Kat no dubto en fotrem un, costa una mica menjar desprès de tant esforç però si no menjo no recuperaré forces, per sort aquesta colla de depravats tenen pietat i hem deixant recupera uns cinc minuts.
A dalt fa força vent i toca baixar ràpid per no agafar fred, doncs pim pam pum adeuuuu!

La baixada és força tècnica, però tots baixant com cabres boixes, ens trobem força gent pujant i crec que deuen pensar que no ens prenem els medicaments, i jo al darrera intentant no obrir-me el cap i preparant-me per gaudir una mica de la pista que porta al coll d’eres, amb un paisatge que et fa força companyia, llàstima de les pujades de pedra que et recorden que has vingut com diria en Waras a “Sufrir” just abans d’arribar al coll ens trobem en Pedro joder el meu ritme tampoc era cap meravella, de fet no anava gaire sobrat de forces, el primer que penses aquest s’ha fet mal, però que va resulta que en Carmelo s’ha perdut i no saben on, com no, en Famau que m’ha fet companyia tota el camí (gràcies Famau!!!) en diu:”tira a vall que jo vaig a buscar-lo amb el Pedro” un cop al coll d’eres i com no amb comentaris anormals que només poden sortí d’uns leffer’s runners, hem recuper-ho i esperem noticies durant uns quinze minuts, al final decidim baixar de dos en dos, jo baixo amb el colorá però a mitjà baixada ja ens han atrapat en liebrecilla i un Waras que sembla un simi en cel, però com pot arribar a baixar d’aquesta manera es fotrà una llet, però no arribo a Can Marquet i tots quatre enfilem cap a les Marines, en aquest trajecte d’uns tres quilòmetres en Liebrecilla i en colorá ens deixant, mentrestant jo vaig fent amb en Waras fins al cotxe.

Al final petat, però content com sempre.

Última Tirada Animal Pre-Marató St.Llorenç‏

Abans no ens arribi una crònica, unes quantes imatges

El Perfil de la sortida

En vermell el recorregut de la Marató de Sant Llorenç

Corrent sota la pluja

Èpica jornada la de dijous passat, un dia que es preveia tranquilet va acabar convertint-se en una dura prova de resistència fisica i psíquica, una lluita contra el elements i el rellotge, però no adelantem esdeveniments…..

Com cada dijous quedem a 2/4 de 7 (encara que ja no quedem a Matadepera sinó a La Salut, els dies s’escurçen i això cau més a prop), i com cada dijous hi ha una nutrida representació dels Leffer’s: Lefftenzing, Waras, Cargol, Panzer i Agujita (aquests dos últims membres ja de ple dret sobretot després de l’esplèndida cursa de Cadafalch), també i són en Famau, el Ramon i l’Anna, una amiga de Panzer que és la segona vegada que ve i que sembla que li està trobant el gustillo a això de correr….. la veritat és que no sembla un bon dia per correr, està tot molt tapat i hi ha risc de pluja, a més Agujita diu que ens acompanyarà una estona i prou, a les vuit ha de ser a casa sens falta ja que és l’hora que li marxa la cangur de la canalla, en Ramon també té pressa, té una entrevista amb un llogater i arribar tard fa lleig, però de seguida els convençem: “Au va !!! a 2/4 som aquí, una horeta de res !!!!”, a més el Famau té al cap una volta que mai hem fet i pronostica que esquivarem la pluja……i qui no es fia d’en Famau ??? la proposta és anar direció Polinyà per després girar i anar cap a Pedra Santa i entrar a La Salut per darrera…no res, una horeta……són les 19:45.

Som-hi doncs, agafem el camí que surt de La salut i anem cap a Torre Romeu, abans d’entrar-hi però trenquem per una pista que baixa cap a la esquerra, de tant en tant cau alguna gota, però poca cosa, anem seguint camins amples amb algunes pujades, algun farlek, alguna escapada, però res seriós, anem més o menys agrupats, al capdavant hi ha alternances, a la cua Panzer fa companyia a l’Anna i van fent sense presses però sense pausa, travessem la carretera de Caldes i agafem un camí que va carenejant, la pluja fa acte de presència d’una manera més persistent encara que de moment no és gaire emprenyadora, al contrari, refresca d’una manera força agradable, amb tot ja hem arribat a Pedra Santa, fem un tros d’asfalt per dins l’urbanització fins arribar a la carretera de Sentmenat la creuem i agafem un corriol que la segueix força estona direcció Sentmenat, a aquestes alçades la pluja ja comença a tocar el que no sona, arribem a un trencall, el Ramon i en Famau no es posen d’acord en si cal agafar-lo o no, l’afagem, baixem una estona per després començar pujar un altre cop, un trencall aquí un altre allà, pluja i més pluja, agafem un caminet que baixa força, ple de pedres i un pel enfangat, el grup s’estira, quan arribem a baix el Famau s’en adona que anem malament, no anem en la direcció que hauriem d’anar, el GPS que porta implantat al cervell li comença a enviar dades erroneas (serà que la pluja interfereix en el senyal dels satèl-lits ????), davant de la confusió decideix que el milor és tornar enrere per on hem baixat…..o sigui, que toca pujar, ara el camí ja és un fangar i baixen riuets d’aigua per tot arreu…..i a més ja són 2/4 de 8, Agujita i en Ramon ja estàn amb els nervis a flor de pell, dos quarts i no es veu ni el campanar de La Salut, béde fet només es veuen els arbres del túpid bosc per on correm, plou, i plou molt, no és una tempesta però és un no parar, les bambes començen a pesar del fang acumulat i les samarretes s’arrapen al cos de lo xopes que estàn, l’Anna te el problema afegit de les ulleres, comença a tenir problemes per saber on posa els peus, només falta que ens trobem algun senglar assasí d’aquests que hi ha per aquests boscos del Vallès. Anem corrent no sabem ben be per on , hem quedo a la cua a fer-li companyia a l’Anna, per ser el segon cop que ve val a dir que es va portar com una campiona…..esperem que tot i el mullader no ens guardi rancúnia i torni a venir……

Finalment després d’una hora i quart arribem a un lloc que ens és familiar, és la pista que porta cap a Sentmenat desde el Camí Reial (el que va de La Salut a Castellar), per fi ja sabem on som…..a can collons de La Salut, a uns 6 kilometrets de no res, xops de pluja i de suor, cansats i a sobre s’està fent fosc, però qui no es consola és perque no vol…..almenys sabem el que ens queda, enfilem la pista amunt, finalment arribem al Camí Reial, per sort la pluja ha amainat, ja hi som tots, ara ja no te pèrdua, seguim corrent encara que ho fem separadament Panzer, Leftenzing, en Famau i l’Anna tanquen el grup, Waras i Agujita van al mig i en Ramon i jo obrim la marxa, en Ramon te pressa i comença a marcar un bon ritme, m’hi enganxo i uns metres després em poso al davant i començo a apretar sense mirar enrere……una estona després faig un cop d’ull i quedo parat al no veure a ningú….ni a Waras…..en fi, jo a lo meu, segueixo a un ritme fort……a veure si l’aguanto…..finalment arribo a La salut quan passen tres minuts de 2/4 de nou….collons quin tute, tres minuts després arriba en Ramon, el primer que fa és agafar el mòbil i avisar: “Ja vinc !!!!”……en un obrir i tancar d’ulls es posa la jaqueta, el casc i surt cagant òsties, uns parell de minuts més i arriben Waras i Agujita, Waras va un pel apajarat……5 minuts després i mentre comentem la jugada arriba la resta, la veritat és ens hauriem de veure les cares……quin poema….l’Anna no veu tres en un burro i en Lefftenzing li ha fet de gos pigall ….”bassal aquí, fang allà”……..un pigall amb pedigrí això si….ens posem roba d’abric i fem quatre comentaris Agujita ja ha marxat amb en Waras, l’Anna i Panzer s’enfilen als respectius cotxes i també s’en van, mentre en Lefftenzin i jo ens vestim en Famau entona un mea culpa…….”Tranquil” li diem “si en el fons hem disfrutat com a garrins”.