A la cara sud no hi
ha neu, penso que a la cara nord igual queda algun resto per anar a clavar els
piolets… així que el dissabte matino i pujo cap al pati de l’escola, a veure si
el cantó francès del Pic de la Dona hem deixa curull de sensacions. Agafo totes
les eines, carrego el cotxe i a -6 graus
surto a trobar el sol dels cims del Ripollès.
Des de dins del
cotxe veig dos isards, ens quedem mirant i ens saludem encara amb les lleganyes
enganxades a les parpelles.
La realitat hem
posa trist... els esquis ja els puc deixar al cotxe, la poca neu que hi ha a
Vallter la fan amb canons. Pujo cap a la collada de Mantet amb l’esperança que
a la vesant nord quedarà mes neu que a la banda catalana. Altre cop
escassetat... quatre clapes mal repartides fan que les meves esperances de fer
una hivernal en solitari es quedin a la meitat.. tan sols en solitari, perquè
la manca de neu fa que lo d’hivernal es quedi en un dia fred de tardor.
Tot buscant la cara Nord.
En una hora i mitja
hem planto sota la cara nord, que resulta ser un roquetam descompost i fred, un
terreny d’activitats no molt difícil i no tant massificat com els corredors del
Gra de Fajol. Un lloc tranquil i
desconegut, on amb mes quantitat de neu, les ressenyes hem diuen que hi ha uns
10 o 11 corredors de uns 150 a 200
metres, la realitat però es aclaparadora, penso que en contes de les botes
d’esquí de muntanya podria haver portat els peus de gat i seria mes profitós.
M’assento a menjar
una barreta i a triar la canal per on pujar. Hem decideixo per una de nom de
dibuixos animats “Nobita” 200 metres de canal que puja directament per el cor
de la paret directe fins el cim. Amb les condicions de la paret penso que no
cal fer-ho maco, amb que en sortim airosos, avui ja n’hi ha prou.
Hem poso l’arnes i
hem penjo quatre ferregots a la cintura, acompanyats del piolet martell, per si
en un moment donat cal fotre quatre hòsties al cap de un pitó per tal de
guanyar seguretat, poso la corda el mes a mà possible. I quan tanco la motxilla
sento els grampons des del fons de la motxilla com riuen de mi... burro
a rascar pedra!!!
La veritat es que
estic pujant per una canalota descomposta, on hem trobo amb tres o quatre
passos de III o IV, i on la dificultat es
troba mes en el poc tacte de les mans degut al fred intens i el poc tacte dels
peus degut a les botes d’esquí de muntanya, no es el que m’esperava, roca descomposta i trencada. Lluny
queden aquelles sensacions assimilades, buscades i desitjades de les canals del cadí, on el blanc
element et feia la progressió elegant i plàcida. Tenia la idea de fer un parell de corredors,
però amb un que faci, ja estaré satisfet, les condicions no sòn les ideals, i
no cal trinxar les botes amb el dur granet de la zona.
Cara Nord del Pic de la Dona
Mica en mica guanyo
alçada, l’ambient es agradable i alpí. Tan
sols algun corb i algun Isard matiners
m’acompanyen. M’adono que encara
que no hi hagi neu haurà estat un bon dia d’activitat. A uns 150 metres de la
base la canal s’obre i deixa pas a les
rampes de sota el cim, a dia d’avui i sense neu, un seguit de pedregams que van
perdent inclinació fins a assolir la cota 2.704,00 mtrs . El sol m’escalfa les
mans i aprofito per seure i fer un glop d’aigua. Baixo fins al pàrquing de
l’estació a buscar el cotxe
I quan obro el
maleter... deixo la motxilla amb la corda, el casc, els piolets i el “lastre”
que ja fa massa estona que arrossego i no puc resistir la tentació. Trec els
esquis de la funda i hem regalo un parell de series de pujada per les pistes de
Vallter. Amb la neu dura i trepitjada per les màquines les pells s’agafen be,
començo a suar al enfilar les primeres rampes que hem portaran fins a la part
alta de l’estació. Hem regalo una primera baixada suau, disfrutan del clavar "cantos",
un cop a baix, torno a mirar amunt i vaig a guanyar-me la cervesseta amb una
segona pujada de tossut, torno a posar les pells, agafo fort els pals i dale
que te pego. Amunt,amunt que el matí
encara no s’ha acabat. Tot pujant amb les forces ja justetes, penso que al final del dissabte... n’ha sortit
un bon duatló alpí.
