1era Marató Romànic Extrem Vall de Bianya

Dos membres de Leffer's Runners han pres part aquest diumenge en la primera edició de la Romànic Extrem  en la distància de marató, una cursa realment magnífica tant pels paisatges (sobretot durant el primer quart de la prova) com pel recorregut, amb uns 2000m de desnivell positiu (tampoc és cap animalada per tractar-se d'una marató de muntanya) amb un parell de fortes pujades de més de 400m de desnivell,tres de entre 150 i 200m i alguns trams força trencacames , un circuit amb trams realment complicats degut a les grans quantitats de fang acumulades durant les últimes plujes, sortosament ahir va fer un dia magnífic la qual cosa va facilitar molt les coses als corredors. La representació leffer va anar a càrrec d'en Leftenzing i del Cargol, el primer va anar de menys a més fent una primera part a ritme suau (els primers 12km va acompanyar al Cargol) fins que va decidir que ja n'hi havia prou i va començar a apretar, val a dir que si bé va tornar a tenir algun que altre problema estomacal aquest cop no han estat tant greus com als que ens te acostumats i pel que fa al Cargol la veritat és que n'ha sortit prou ben parat, tot i que en els tres mesos que feia que estava apuntat tan sols ha pogut acumular poc més de 100km d'entrenament  els dos primers i 0 el tercer degut a una oportuníssima lesió de genoll, en resum, una bona jornada maratoniana plena de suor, fang i molt de "SUFRIMIENTO"... segur que en sortirà una bona crònica.

Temps :

 Lefftenzing - 5h 47m 31s (85 de 200 inscrits i 161 arribats)

Cargol - 6h 57m 41s (146)

Marató de Barcelona 2013 sub 3h

                                                                        Llebreta Salfuman, Tapao i Bala Humana

Jornada èpica la d'ahir dia 17 de març del 2013, on Leffer's Runners trenca amb la pana i de pas, amb el crono i situa el més destacat dels seus membres (Bala Humana) on the fucking top de la classificació amb un crono de 2h59m26s i una posició absoluta de 646/14859. Fuerrrrrrrte aplausooooooooo!!!!!

El dia pinta genial; no fa fred i plou de manera suau, ideal per una cursa d'asfalt. Excepte el Tapao, que va per lliure, hem fet els deures i hem entrenat fort durant tot l'hivern per fer un paper decent.
Pel Llebreta, el més difícil ha estat aconseguir dorsal. Entre el despiste d'algú i les falses promeses d'altres, el tiu es veu corrents amb una fotocòpia en color enganxada a la panxa. I en un dia de pluja, ideal..... no et dura ni per entrar al calaix. Després d'intenses negociacions a última hora, un noi que es fa dir Juan Carlos Castillejo cedeix altruistament el piltrall i el xip: JuanCar, ets un bon paiu. Gràcies de debò. Tindràs la teva recompensa.
Ens trobem la colla amb la que ha vingut el Tapao. Hi ha el David Pagès, vell conegut de La Roda. És la seva primera marató. Li desitgem sort. Suposo que sap que li farà falta.
El Tapao correrà al costat del David i no vol saber res dels seus companys leffers. Fa bé.
Aquest any no hi ha ni la cançó d'en Mercury i la Caballé ni tret de sortida. Se'ls deu haver mullat la pòlvora amb tanta aigua.
Sortim empaitant els negres i el Leiva. La frase més utilitzada pel Llebreta durant la primera meitat de la cursa és: Dani, anem ràpid, hem d'afluixar. Però la rèplica més utilitzada és: aquest és el ritme, aquest és ritme!! 4:15...........4:10..........4:00.................3:59 (sí Bala, 3:59, ja t'ho deia jo que anavem ràpid).............. buffffffffffffffffffff
En Llebreta ja sap que aquest ritme no és el seu, però què collons, aquí hem vingut a córrer i a donar-ho tot, i s'està tan bé cagant llets per Barcelona sota un plugim refrescant! El tema és "fins quan aguantaré??"
Pas per la mitja: 1h31m: la mare que em va parir!!! Perquè he fet cas d'en Bala Humana?? Aggggggrrrrrrrr
Just abans del pas per la mitja ja ho hem parlat: encantat de córrer 1h30m amb tu, Bala, però fins aquí hem arribat. És el típic: NOW OR NEVER!!! Va xaval, que baixes de les 3h. El veig a tope i vaig veient com desapareix entre tota la colla de calvos que baixaran de les 3:10. En Llebreta es queda llepant-se les ferides i comença una nova cursa que té tota la pinta de ser ben diferent de la correguda fins ara. Com patirem!!!!
Afluixo el ritme i intento aguantar els 4:30, però només ho aconsegueixo els següents 10km. Comença el calvari. Res que no conegueu, leffers.



Bala Humana: 2h59m
Llebreta Salfuman: 3h17m
Tapao: 4h00m
David Pagès: 4h31m



Per qui no sàpiga de què va: tot el temps guanyat a la primera meitat d'una cursa per anar més ràpid del que pots, el pagaràs multiplicat per 10 a la segona meitat. Proveu-ho!! Però què collons!!! Ens agrada equivocar-nos. Ens agrada patir i ens agrada cagar-nos en la puta mil vegades!! Això sí, l'any que ve espero equivocar-me de menys. Patir, patirem igual, però 7 minuts menys, collones!!



Força leffers!!!!!

Collserola Tour

Un dia més tornem a canviar d'aires, avui (o ahir vaja…)  Ice Man i un servidor ens hem llevat ben d'hora ben d'hora i hem estat imparables, a les 06:30 sortíem de Sabadell a les 07:00 començàvem a córrer i plegàvem veles a les 09:45 després de 24k i 700m de desnivell i una magnífica volta per Collserola.

 Prenent com a punt de partida Sant Cugat hem agafat el GR-6 i hem començat a trotar suaument, a cap de poca estona ja passàvem pel costat l'apuntalat Pi d'en Xandri (que encara es recupera de les ferides que quatre fills de puta li provocàren en un intent de talar-lo), la pista és suau i molt lentament va guanyant alçada, passem per Can Borrell que a aquesta hora encara està tancat a l’espera de la pila de gent que hi va a esmorzar o dinar, entre pista i corriol ens hem anat endinsant a Collserola passant per indrets realment feréstecs i poc transitats, semblava que en qualsevol moment hagués d’aparèixer el T-Rex de Juràssic Park o bé un amable camperol vietnamita vestit de negre i amb un AK-47…arribem a Sant Medir on Ice Man ha de fer una parada tècnica per treure’s els premsabessons que sembla que li fàgin més mal que bé, la parada és curta i seguim amunt, uns 7km després d’haver sortit arribem al Coll de l’Erola, fem uns metres per la carretera i agafem el trencall que porta al Tibidabo, però de seguida deixem el dur asfalt i agafem un camí d’escales que en porta cap a la Font de la Salamandra, el camí es fa més planer i ens porta cap al Coll de la Vinassa i després al Coll del Gravat, allà la pista baixa fort fins anar a petar al baixador de Vallvidrera, després fem un tram que ja vàrem fer fa un parell de setmanes amb en Tapao i el David, però el fem a l’inversa, passèm pel pantà de Vallvidrera i a partir d’aquest punt la cosa ja es torna a enfilar, deixem enrere la Font de l’Espinagosa (val a dir que de fonts n’hi ha un munt per la qual cosa t’evites de portar aigua a sobre) i arribem a Vallvidrera, just a la plaça on deixàrem el cotxe fa un parell de setmanes, ara toca una mica d’asfalt, a la Plaça de Vallvidrera parem a la font i ens partim un Powerbar, portem gairebé 15km i encara ens falta un bon tros, deixem la plaça enfilant-nos per les escales al més pur estil Rocky i seguim resseguint a l’invresa el circuit ja conegut, passem pels peus  de la Torre de Collserola i del Tibidabo tot corrent per un sender en lleu però constant pujada i passem pel punt més alt del recoregut a uns 465m d’alçada, tornem a ser al Coll de la Vinassa i d’allà fem un curt tram pel lateral de l’Arrabassada fins arribar a la casa de Can Ribes, seguim una curta pista i travessem el viaducte del mateix nom, deixem la pista enrere i agafem un corriol de forta, tècnica i divertidíssima baixada, 275 m de desnivell i 3km després tornem a ser a Can Borrell, ja hi som, però les cames ja no estàn per gaires alegries i a l’últim tram hem de treure l’esperit Leffer i mantenir el tipus, o sigui que res d’anar afluixant, més aviat al contari…no fos cas…