Els guanyadors de la jornada, Liebrecilla i la seva filleta Berta The Thunder

Fantàstica cursa la del dissabte dia 5 de juliol, on Leffer's Runners va tornar a sumar una victòria importantíssima davant dels absents Maimakansu.

Encara que la calor de la tarda era guapa guapa, Liebrecilla, l'unic membre present de Leffer's Runners va córrer com mai a la cursa de la ciutat veïna i enemiga. Després d'un escalfament amb el Fefe i uns farts de riure parlant del Martínez i la seva orella congelada per culpa d'haver perdut el gorro d'un cop de vent als Pirineus, Liebrecilla se situà entre la crême de la crême a la linia de sortida. Sortida atapeïda, olors terribles i cossos sudorosos, molt sudorosos, premsats i en contacte. Bala hagués començat el seu imparable procés estomacal.

La recta de sortida passa per davant d'una tòmbola de gitanos que deu ni do: "Ánimo campeones que ya falta menos.....boleto, boleto, boleto, regalo, regalo, regalo..." feia baixada i com sempre els esprinters no perdien temps, apretant com si fos la recta de meta. Juraria que hi havia algún KTPillu per allà

De la resta del circuit, res a destacar, 7,5Km d'asfalt bullint. Els bombers, que tenien la paradeta per allí, una mica empanats, engegàven la manguera de tant en tant i un xorret que feia pena. I a l'avituallament no hi havia aigua, hi havia caldo Font Vella, imbebible.

A l'arribada, més del mateix, aquesta vegada però, caldo d'Aquarius.

Espectacular temps d'en Liebrecilla, 31:36 i Berta The Thunder que no va poder córrer, però que ho hagués fet igual de bé.

La propera: Burriac atac

18ª Cursa per Collserola

Bala Humana, Rayo Oriental, Liebrecilla Ahumada i Leffer The Leff

Apassionant jornada la del dia 18 de maig de 2008, on Leffer's Runners + Rayo Oriental van marcar el ritme de la cursa, per deixar-se guanyar a la recta de meta. Bé, deixar-se guanyar potser no, però Leffer's Runners són uns senyors i no avassallen, i deixen guanyar també als altres; bé, a tots no, ni Maimakansu, ni KTPillu, ni polles.
Qui ho havia de dir, el capi Leffer The Leff amb 3 hores de son a l'esquena, sense esmorzar (sembla que ja no té ni barritash, ni muesli ni vinatxo al piso de diseño; per calaixos no serà, eh Lefitas?) faria el paperàs destacat que va fer. Això sí, com que no portava ni xip ni implantes de silicona ni res que l'identifiqués, no passarà als anals de la història.

Com a cada cursa, Leffer's Runners arriben els primers. El percal que veuen no els anima gaire; 4 adolescents ajilipollats borratxos acabant de fer passar el baixón de la droga dura que portaven al damunt i practicant una performance-subnormalitat amb unes boles lligades i fent voltes; difícil de descriure, però amb un efecte contundent: tothom que els mirava pensava el mateix: vaja colla de retrassats mentals. Realment espectacular, fins i tot, l'especímen aparentment amb més intel·ligència s'ens va acostar mentre escalfàvem i es va intentar comunicar amb nosaltres dient alguna cosa semblant a: yastais cansaos?? vaya unas mariconas!!! Espectacular també en Leffitas contestant ; jejjeejj, sí tio! jejejejejej, venga, nos vemos!! O estava acollonit o realment eren de la mateixa calanya.

Total, que l'organització encara estava muntant el sistema de cronometratge i vam veure que la piscina (l'autèntic reclam de la cursa) estava buida!!!! En Leffitas havia tingut un somni eròtic aquella nit barrejant piscina, sexes mullats i suats i carnaka per mossegar. Un fiasco, pobre Leffy.

La sortida feia baixada i els corredors o eren novatos o eren nens o estàven apollardats, perquè allò semblava una cursa de 100m llisos i no una cursa de muntanya de 13,6Km. Semblava que donaven porros al final del carrer, la gent es va llençar desbocada carrer avall a un ritme trepidant que, Leffer's Runners no va estar disposat a seguir. Com sempre, avis, gordes, maimakansus i demés desferres ens avançàren a menys de 3min/km, però la sobrada experiència i bones maneres de Leffer's Runners ens impedia escupir-los o insultar-los.
Comença la pujadeta i ja es veuen els primers maimakansus tirats a la cuneta; escupinada i au, endevant. Pim-pam-pim-pam arribem al km 7; final de la pujada, comença el descens. Liebrecilla s'adona sobradament que se li ha deslligat una sabatilla però pensa que si ha de parar i cordar-se-la, Bala Humana (que semblava que ja tenia un KTpillu al punt de mira) no l'esperaria. Per tant, i fent honor a l'extrema rapidesa de reflexes de Leffer's Runners, decideix continuar amb aquell estat lamentable: peu bailongo, el xip a punt de saltar i el risc llepar el terra amb galta. Cal destacar l'agudesa visual de la resta de corredors, que no perdien l'oportunitat de recordar a en Liebrecilla que portava la puta bamba descordada.
Una mica més enrera, Leffy The Leff, trepitja amb força mentre maleeix Fortex The Truck; mira que posar-se malalt i haver d'acceptar la invitació a la cursa... la pujada se li fa durilla (menys que el palíndrop que porta entre les cames), com és habitual, hi conillets per doquier i això per en Leffy és vida, és esperança de futur i pajín proper (com més tard es va confirmar).
Rayo oriental juga a casa gairebé. Després de deixar tirada a la crew d'ABB per totxos i homosexuals, ara dóna classes a l'institut que hi ha just al davant de la sortida de la cursa. Avui porta el vestit de gala; una gorra ventilada com la d'en Fortex The Truck. Sembla que coneix els camins i no desperdicia oportunitat per escalar posicions i humillar, com no, a algún membre de la mítica pandilla dels Maima...
La baixada es fa curta, esquivant pandilleros i controls arribem a una explanada que el sol hi toca de valent; Bala Humana i Liebrecilla van en tàndem, pim, pam, avançant implacablement cap a la línia de meta. S'acaba el terreny muntanyós i comença el què d'altres ho descriurien com l'infern; una petita pujada d'asfalt de 500m capaç de rebentar a qualsevol. Bala s'escapa un pèl i finalment li treu 4seg a en Liebrecilla(1h2min26seg i 1h2min30seg respectivament). Leffy; no xip i Rayo 1h17min24seg.
Dada curiosa: just a la línia de meta hi havia com 40 cadires de plàstic per seure un cop arribats!!! I Bala les va fer servir!!!

Cursa dels Bombers de Vic 2008

Jornada de sudor, lágrimas y gloria
Dramática jornada la de ayer, 27 de abril de nuestro señor, en la Carrera de Bomberos de Vich, capital osonense, repleta de separatistas, comunistas, homosexuales y otras gentes de mal vivir. Una pequeña representación del fantástico equipo nacional-socialista Leffer's Runners (los únicos puros de pensamiento y acción), junto con el exótico fichaje de Elaine (Rayo Oriental ) dieron la nota de color a tan oscura competición.
En la foto, cara al sol, y empezando por la derecha; Bala Humana, recién salido de una gripe del pollo mal curada; todavía con el moquillo pero con ganas de re-afirmar la supremacía de la raza española.
Le sigue Rayo Oriental, en absoluta plenitud y enmedio de un calendario apretado de carreras, preparada par repartir hachazos a todo aquel que se interponga en su camino.
Por último y al borde del abismo izquierdo, Liebrecilla Ahumada, apretando los dientes como la Pantoja; sabe lo que más les jode a los catalufos de Vich.
La carrera empieza con un sol de cojones que cae implacable sobre las cabezas de los atletas cual garrote español ajusticiando a gitanos, moros, judíos, masones y demás impurezas raciales. La carrera discurre por parajes rurales de escaso valor paisajístico; piedras, socavones, polvo, mierda y un olor intensísimo a detritus y lixiviato que Liebrecilla se frota las manos. Parece que los payeses de la zona han recibido el mensaje; esparcir por la zona toneladas de mierda y restos humanos en descomposición para destrozar el delicado estómago de Bala Humana. Liebrecilla sonríe por lo bajini.
Por su lado, Rayo Oriental no pierde el ritmo y sigue de cerca a los abanderados españoles de azul y blanco, que se acercan a la pendiente que les llevará a coronar el Plano de San Sebastián, precioso altiplano donde el caudillo gozaba del auténtico y puro amor de los niños tetrapléjicos de la zona.
Una vez coronado el altiplano, Bala Humana hace honor a su nombre e impulsado por la rabia española, se lanza contra lo que le parecen dos homosexuales en pleno cortejo de apareamiento. Con el grito de "Arriba España" y con algún que otro "Mueran los libertinos y los comunistas" se acerca peligrosamente a los sospechosos sodomitas. Liebrecilla lo intenta seguir, pero es tan fuerte el ímpetu nacional y la defensa de los valores tradicionales de su compañero que le es imposible gritar cualquier improperio o frase ofensiva hacia el objeto de las iras de su camarada; solo un débil "josdeputa" sale de su garganta, rebosante de txupinazo caliente.
Una vez finalizado el descenso, Bala se da cuenta que no son homosexuales, bueno, puede que sí lo fueran, pero no peligrosos; solo son dos miembros del patético y paupérrimo club Maimakansu.
El último tramo se hace muy duro, especialmente la zona rociada de cadáveres. Bala Humana supera las angustias y continua imponiendo un ritmo que Liebrecilla se ve incapaz de seguir.
Finalmente victoria para Bala (1h17min) , Liebrecilla (1h18min) y Rayo (1h32min).
Otra victoria de la juventud española, sana y fuerte, sin vicios. Gente pura de espíritu y de corazón.