Els campeones de la jornada amb un espontáneo1 etapa. Blanes – Tossa de Mar.
Desprès de fer esperar el Wallas més de 20 minuts a casa seva.... hem marxat direcció a Blanes, amb l’Ice Man, que altruistament s’ha ofert a portar-nos al escorxador, a Blanes, inici de la CBXR 2010.
Desprès de recollir els dorsals i fer cua per recollir la clau de l’habitació, pobre Ice Man que s’ha mamat tota la cua mentre nosaltres anàvem a fer un bocadill de llom, per allò de no córrer amb l’estomac buit... l’habitació amb vistes al mar... o... per si no acabem prou fins els collons de saltar onades, al menys les veiem de lluny i assentats en una cadira.
Les 3:00 PAM “empieza el baile” ens despedim de l’Ice Man i comencem a pujar cap als jardins botànics de Blanes, molt bonic, si no fos que cap dels dos entén menys de plantes que de com acabar el “Cubo Rubik” allà comencen les escales i de moment anem fent broma.. és una pujada constant, però de fet aquí es on es noten els entrenos del mestre Famau, és un clàssic que per escalfar el millor és una pujada de uns 20 minuts.
L' etapa es caracteritza per un constant puja i baixa, entre corriols i algun tram d' urbanització, on els simpàtics operaris de les excavadores que arreglen els carrers ens donen la dosis justa i necessària de diòxid de carboni, mmm.. que maco el camí de ronda...
Arribem a Lloret, correm pel passeig marítim i som testimonis de les olimpíades dels anglesets.. ja ja ja igual que a TV3... galtes vermelles i cervesa a la mà.
Por este tramo el Roger Mur (Leftenzing)temblaba, ya que después a haberme dejado en el idílico jardín botánico como siempre, notaba ya el aliento, aunque todavía de lejos, en su nuca. Pronto podría divisarlo ya que después de tanta puta subida y bajada las fuerzas comenzaban a faltar y podía verse entredicho su virilidad si un mindundi como yo lo rebasa. Porque esta puta cursa tiene en su primera etapa el mismo desnivel que el Cadi Moixeró . Pero bueno después de todo solo me saco 14 minutos que le escuecen porque dice que son un cuarto de hora estará tonto . Bueno llegamos a la meta felices y contento el Roger como es un poco maricón se hizo un masaje, mañana mas.


