Corredisses per Les Pedritxes

Dijous un altre cop, dia oficial per correr, hem quedat a les 18:30 davant del hoquei Terrassa, anirem a fer una volta per la muntanya…avui hi ha hagut una excel.lent convocatòria, som 8: en Leftenzing, en Foulard (els primeres espases tu !!!), en Waras, el Famau (Ramon), el Pau, la Mireia, un altre Ramon i un servidor….la cosa promet.

Deixem les motos a baix i agafem els cotxes per enfilar-nos a la part alta de la urbanització de Les Pedritxes, baixem dels cotxes i començem a correr, és un corriol estret va pujant molt suaument, passem pel costat d’una reixa metàl.lica que envolta una casa, a l’altre costat hi ha un parell de gosos rabiosos que estarien encantats que algú saltes la reixa i poder-lo convertir en carn picada, hi ha rialles i algun comentari questionant-se l’estat de la tanca, deixem els gossos enrere, ningú diu res, la cosa va enfilant-se, en Waras en deixa anar alguna de les seves : “Que no corremos hoy o que ??”, evidentment es respost amb algun que altre desafiament o improperi i més rialles. Arribem a un coll i trenquem cap a la dreta pujem un xic i al arribar a dalt ens trobem una magnífica imatge de Montserrat als morros, baixem un trosset, en Famau ens vol ensenyar les parets on es fan les pràctiques d’escalada i espeleo de la UES, mitga volta i amunt, deixem el cami per on hem vingut a la dreta i seguim pujant, abans d’arribar a dalt en Ramon intenta sorprendre en Famau però aquest és de reflexes ràpids i amb un moment el deixa clavat.

Fem una baixada suau, el pla s’alterna amb lleugers desnivells, cadascú va posant-se a lloc….Foulard, Leftenzing, Waras, Famau, Pau, formen el grup que va tibant en Ramon i un servidor, van fent, la Mireia, que ha vingut convençuda per en Famau que avui seria una cosa suau va al seu ritme, sense presa però sense pausa, arriba una pujada de les que et fa bufar abans de començar (bufes per no cagar-te Déu i la puta pujada), i és llavors quan en Waras es dispara com si fos la puta bola d’un pinball, s’en va uns metres fins que en Leftenzing i en Foulard (animats per en Famau) salten com llebrers darrera seu, els perdem de vista, el cami va baixant i no els veiem, en Famau renega perque no volia baixar tant i aquells no apareixen, el Pau com qui no vol la cosa accelera i va a buscar-los, arribem a un tram de forta baixada i quan som a mig ens els trobem de cara…apa !!! mitga volta i amunt …les cames es queixen del sobtat canvi, la pujada es dura i fot molta calor, en Famau es posa al davant, el Pau el segueix i aviat els perdem, anem pujant lentament el que alegrament hem baixat, a mitga pujada en Foulard punxa i camina…el calor el deixa tocat, en Leftenzing apreta les dents i accelera a veure si caça aquell parell (sembla que el costellam ja no li fa mal), en Waras es queda un xic enrera, està pagant la “demarrada” d’abans, Foulard ja torna a fer de les seves i ens avança com qui no vol la cosa, arribem al coll i parem a recuperar l’alè, el Famau torna enrere a buscar la Mireia, no ha de fer gaire tros gairebé era dalt…..com que som uns cavallers esperem que ella es recuperi un xic abans de tornar a fotre-li.

Fem uns quants puja/baixa en la linea habitual: en Waras salta i la resta salten, és un no parar, s’acosta l’última pujada i com sempre passa a les últimes pujades és una cabrona llarga i dura, sobretot per la calor, encara no hi estem acostumats i suem com porcs, aquest cop en Waras renuncia i ni ho intenta, arribem a dalt del coll, en Leftenzing, en Foulard i el Pau surten d’un cami dret com una mala cosa per on els havia enviat en Famau “per equivocació”, finalment després d’una baixada arribem a la carretera, el millor tros del dia: un fals pla d’un km amb una calor de mil dimonis i els cotxes passant a dos pams….magnífic final si senyor, arribem on hem deixat les motos fa escassament una hora, encaixades de mans uns glops d’aigua i la magnífia sensació d’una tarda ben aprofitada, ja ens hem guanyat el sopar.

El Cargol