Tant sols varen ser suficients 1.000 metres perquè en Foulard, Bala i en Liebrecilla agafessin uns metres, que varen anar augmentar com era d’espera. Només, una falsa alarma per culpa de la policia, ostia que fan fotos!!! perquè no ens posem en conjunt, doncs no, eren els putos llums d’un cotxe de la municipal. Passat aquest punt, apa siau.
Es aquí on començar la cursa pel darrera, en Leffer the -Lef i en Fortex the truck marcaven un ritme pactat de 05:15-05:30 per quilòmetre, tot parlant i amb algunes molèsties de Fortex als peus. Un moment àlgid del recorregut és el retrobament amb el primer de la cursa, quina Maquina, aquell homenet corria, el que per ells seria el màxim esprint d’uns 20 metres, pel kenya era el seu ritme de carrera. Naltrus anàvem pel quilòmetre 7, i ell ja anava pel 14, però ells eren conscients que aquella no era la seva cursa.
Desprès d’unes quantes rampes arribaven a la meitat del recorregut a duo, i pel que semblava estaven força bé. Es aquí quan en Leffer de Lef per pura casualitat va troba el seu tiet , el qual l’hi va mostra gran admiració per l’equipatge lefferia. Company, no es pot tenir tot en aquesta vida, formar part d’un equip d’elit no es decideix, és neix i aquests homes som els escollits.
Arribats al quilòmetre 15, en Fortex començar a tenir veritables problemes amb la seva fascitis plantar, i l’hi comunicar a Leffer the -Lef que tiri, en Leffer segueix el ritme marcat, mentre que en Fortex aguantar com pot els darrers 6 quilòmetres, només la presencia d’un corredor de CDC a la vista, fa que el dolor l’hi desaparegui amb l’únic objectiu de quedar per davant d’un convergent, quina llàstima no era el fill del pujol, però la motivació fa efecte i marca un darrer quilòmetre bastant digne.
Mentres tant en Leffer the Lef, aconsegueix l’objectiu baixar de 1:50, mentre que en Fortex es queda amb 1:52, content però, de fer-ho lesionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada