El diumenge passat es va cel-lebrar a Sant Llorenç Savall la quinzena edició de la I Marató de Muntanya de Catalunya, i evidentment els Leffer’s Runners i van acudir en massa, la meitat de l’equip prendria part a la marató i l’altre meitat a la mitja, en Cesc ho faria a la cursa de 10 km, els lefferians que varen prendre part a la marató foren: Lefftenzing, Foulard, Bala, Wallas, Liebrecilla i Fortex, a la mitja hi havia: Tapao, Panzer, Agujita, Carita Colora, Leffy the Left (el capi !!!), la Txell i un servidor el Cargol (aquest cop més que mai fent honor al meu nom…) vagi per davant la meva admiració per tots ells, aquest cap de setmana s’ha demostrat que la capacitat d’un Leffer per aguantar el “sufrimiento” encara no ha tocat sostre ….encara que alguns l’hem vist molt a prop…….
08:00 del matí, els leffers que prenem part en la mitja arribem a St. Llorenç Savall, també hi ha en Cesc que en principi vol apuntar-se al Canicross amb la Dac, encara que finalment no podrà i s’apuntarà la Cursa de Sant Jaume (10 km), els de la marató han sortit a les 07:30, segur que ja estant suant de valent…..,entre recollir els dorsals, canviar-nos, recollir els obsèquis, anar al guardaroba etc….ja són dos quarts de nou, toca escalfar una mica un parell de voltetes, alguns estiraments i quan falten cinc minuts de per les nou entrem a al zona de sortida, ens donem anims, fem alguna brometa i PUM !!!! sortida !!!! tots a correr, anem més o menys agrupats, sense presses, i arriba el primer moment “surrealista” del dia: de cop una corredora s’acosta a Panzer i li pregunta “Aquesta és la sortida de la Mitja?” un pel perplexa li contesta “Si que ho és si” , on collons es pensava que era sinó ???? a la Jean-Bouin ?????....seguim corrent i deixem Sant Llorenç enrere, en un obrir i tancar d’ulls Tapao desapareix de la vista i es perd entre la multitud ,apa siau !!!! finalment engego l’Mp3 i m’aïllo de la resta, vaig a fer la meva.
El camí es comença a enfilar, al costat i porto Agujita i Carita, semblem autistes i no ens diem res, prou feina tenim, kilometre 3’5, acaba la pujada i primer control i avituallament, no agafo res al cap de 5km n’hi ha un altre, perdo a Agujita i a Carita, ara si que estic sol, una forta baixada ens porta cap a la riera, tot està moll i relliscós, apareixen també les primeres cues i el segon moment surrealista de la jornada: mentre fem cua per superar un marge apareix per la dreta un noi que sembla que tingui MOLTA pressa i passant de tot i de tothom es col-loca al davant i s’enfila pel marge, la veritat és que molta importancia no té, si el que ho fa el veus que ja fa pinta de bestia parda de la muntanya, però aquest no era el cas, el colega anava amb pantalons fins el genolls i la jaqueta del xandall lligada a la cintura !!!!, cadascú corre com vol o pot, però cony una mica de decència !!!! total al cap de pocs kilometres tothom se l’estava passant per la pedra !!!
Anem fent per la riera, el terreny no permet anar molt ràpid, en un salt em rellisca un peu i estic a punt de fotre’m la gardela del segle, per sort només suco la bamba al riu….al cap de poc passem per sota del pont de la carretera i entrem a la Vall d’Horta, ens enfilem per la vessant esquerra i travessem la pista que transcorre per la vall, estic bé i porto un bon ritme, sense estressar-me, amb tranquilitat, tot i això em dona la sensació que els quilometres passen molt lentament….arribem a un altre control (Les Marines) amb avituallament, aquest cop si que toca, aigua i un grill de taronja, amunt !!!! la pista s’enfila i és aquí on torno a trobar-me l’amic de la jaqueta a la cintura, estic temptat de fotre-li un colleja però passo, prou putes les està passant…….l’adelanto i punt, deixem la pista i agafem un corriol que s’enfila, les pujades es començen a fer dures i poca gent (o ningú) les fa corrent, tornem a agafar una pista i al cap de poc ( o molt, ja no ho sé) arribem al tercer control (Coll Gavatx) aquest és el punt on el recorregut de la mitja deixa el de la marató i talla directe cap al Marquet, aigua i som-hi, avall que fa baixada, una colla d’excursionistes s’esperen a un costat a que no vingi ningú per poder seguir amb la seva…el corriol és un pel cabró i patina, el pobre que anava darrera meu perd el control i frena amb la meva esquena, per poc no llepem el dos, arribem a una altre pista i apa a correr, és més o menys palanera, fem un revolt i apareix el Marquet de les Roques, una curta baixada ens porta al fons de la vall i des d’allà remuntem cap a l’era de l’espectacular casalot, control i avituallament, saludo a la Carol que està enfeinada omplint vasos d’aigua, al costat hi ha l’Aran jugant amb més canalla, m’hidrato i apa torne’m-hi, la sortida del Marquet és implacable, una bona rampa, la començo corrent però m’és impossible acabar-la, començo a anar tocat…..em passa molta gent (mentre no em torni a passar el passarell de la jaqueta a la cintura…), encara estem a la meitat….bufff la cosa pinta negre….segueixo pujant, apretant els genolls, començo a tenir molta calor, un tros de pla, baixada, arribem a una casa, passem pel darrera i vinga un altre cop amunt, faig figa, i camino, miro endavant i veig la gent com s’enfila pels cingle, ostia !!!! quina pujada !!! no se quan tardo a fer-la però s’em fa eterna, faig un parell de parades a mig per recuperar-me, tinc uns calfreds que hem deixen glaçat, quan arribem a dalt veig el següent control (Era Ventosa) més avall.
Vaig baixant quan de cop sento un impacte a la closca, em giro i vaig a Panzer que m’ha etzivat un dels seus projectils de 105mm, feia estona que em cridava però com que anava amb l’Mp3 no m’enterava, la veig molt bé i amb bona cara, quina sort !!!!, mentre parlem ens atrapa en Leffy, quina grata sorpresa, el capi ha tornat amb més força que mai !!!! arribem al control, xupinazo de PowerGel, aigua i som-hi !!!! em poso darrera de Panzer, el capi obre la marxa, anem fent per la carena, arribem uns cingles, toca enfilar-si, collons si que van forts aquest parell !!!! arribem dalt del cingle i parem hi ha cua per baixar quan fa uns minuts que estem parats sentim uns crits “Marató, marató !!!” ens girem i veiem que s’acosta un tio cagant llets, és el primer de la marató, ens apartem per deixar-li pas, passa com una exal.lació, més tard i mentre seguim esperant ens passarant el 2on i el 3er….quines bèsties. Ens arriba el torn de baixar , un parell de salts i sóm baix, anem en fila, tanco la marxa i em costa seguir el pas dels companys que poc a poc es van distanciant…..torno a estar sol, puja baixa puja baixa, és un no parar i un autèntic suplici, estic més estona caminat que corrent……al cap del que em sembla una eternitat tornem a ser a la Vall d’Horta i arribem al Castell de la Pera, últim control i avituallament, 4km per meta diuen, uf, encara, allá m’atrapa la Txell, en un tres i no res desapareix de la vista, a correr ara que es pot, un camí planer i amable que almenys es deixa correr, m’adelanta un noi que a la següent rampa es posa a caminar, jo segueixo corrent i l’avanço i es posa a correr darrera meu, no se si es que s’ha picat o és que vol que li faci de llebre….me la bufa, prou feina tinc amb mi mateix…..arribem a la casa de La Roca, allá els veïns han muntat un avituallament “pirata” que s’agraeix moltíssim, queden 2 km diuen, és cert, però la meitat de pujada, ara corro, ara camino, tercer moment “surrealista” del dia, d’entre uns arbres surt un paio, deu venir de pixar suposo, es fot a correr, deu metres més endavant torna a parar i es posa en un racó del camí…el pobre te unes cagaleres de campionat i no te temps ni d’amagar-se…..per fi arriba la que s’intueix com a última baixada, em deixo anar, cames avall, em trobo amb un paio que fa molt mala cara està parat mig camí i no sembla estar passant-ho gaire bé, més avall,em creuo amb un parell de nois que pujen corrent, em pregunten si he vist a un corredor que feia mala cara, “Un no, dos, un pel més amunt” els hi responc , finalment veig les primeres cases de Sant Llorenç, últim cartutxo, enfilo l’última recta cap a meta, fa pujada, i com a colofo final a cada passa que faig els bessons tenen ganes de sortir-me per les orelles, finalment, arribo. 2h 58m. que malament que ho he passat, només sortir del control m’assec a terra i intento recuperar l’alè, quina animalada, estic desfet, l’he acabada, que és l’objectiu principal, però collons, mai hauria pensat que patiria tant, aquest cop si que he deixat un bon rastre de baba…..
08:00 del matí, els leffers que prenem part en la mitja arribem a St. Llorenç Savall, també hi ha en Cesc que en principi vol apuntar-se al Canicross amb la Dac, encara que finalment no podrà i s’apuntarà la Cursa de Sant Jaume (10 km), els de la marató han sortit a les 07:30, segur que ja estant suant de valent…..,entre recollir els dorsals, canviar-nos, recollir els obsèquis, anar al guardaroba etc….ja són dos quarts de nou, toca escalfar una mica un parell de voltetes, alguns estiraments i quan falten cinc minuts de per les nou entrem a al zona de sortida, ens donem anims, fem alguna brometa i PUM !!!! sortida !!!! tots a correr, anem més o menys agrupats, sense presses, i arriba el primer moment “surrealista” del dia: de cop una corredora s’acosta a Panzer i li pregunta “Aquesta és la sortida de la Mitja?” un pel perplexa li contesta “Si que ho és si” , on collons es pensava que era sinó ???? a la Jean-Bouin ?????....seguim corrent i deixem Sant Llorenç enrere, en un obrir i tancar d’ulls Tapao desapareix de la vista i es perd entre la multitud ,apa siau !!!! finalment engego l’Mp3 i m’aïllo de la resta, vaig a fer la meva.
El camí es comença a enfilar, al costat i porto Agujita i Carita, semblem autistes i no ens diem res, prou feina tenim, kilometre 3’5, acaba la pujada i primer control i avituallament, no agafo res al cap de 5km n’hi ha un altre, perdo a Agujita i a Carita, ara si que estic sol, una forta baixada ens porta cap a la riera, tot està moll i relliscós, apareixen també les primeres cues i el segon moment surrealista de la jornada: mentre fem cua per superar un marge apareix per la dreta un noi que sembla que tingui MOLTA pressa i passant de tot i de tothom es col-loca al davant i s’enfila pel marge, la veritat és que molta importancia no té, si el que ho fa el veus que ja fa pinta de bestia parda de la muntanya, però aquest no era el cas, el colega anava amb pantalons fins el genolls i la jaqueta del xandall lligada a la cintura !!!!, cadascú corre com vol o pot, però cony una mica de decència !!!! total al cap de pocs kilometres tothom se l’estava passant per la pedra !!!
Anem fent per la riera, el terreny no permet anar molt ràpid, en un salt em rellisca un peu i estic a punt de fotre’m la gardela del segle, per sort només suco la bamba al riu….al cap de poc passem per sota del pont de la carretera i entrem a la Vall d’Horta, ens enfilem per la vessant esquerra i travessem la pista que transcorre per la vall, estic bé i porto un bon ritme, sense estressar-me, amb tranquilitat, tot i això em dona la sensació que els quilometres passen molt lentament….arribem a un altre control (Les Marines) amb avituallament, aquest cop si que toca, aigua i un grill de taronja, amunt !!!! la pista s’enfila i és aquí on torno a trobar-me l’amic de la jaqueta a la cintura, estic temptat de fotre-li un colleja però passo, prou putes les està passant…….l’adelanto i punt, deixem la pista i agafem un corriol que s’enfila, les pujades es començen a fer dures i poca gent (o ningú) les fa corrent, tornem a agafar una pista i al cap de poc ( o molt, ja no ho sé) arribem al tercer control (Coll Gavatx) aquest és el punt on el recorregut de la mitja deixa el de la marató i talla directe cap al Marquet, aigua i som-hi, avall que fa baixada, una colla d’excursionistes s’esperen a un costat a que no vingi ningú per poder seguir amb la seva…el corriol és un pel cabró i patina, el pobre que anava darrera meu perd el control i frena amb la meva esquena, per poc no llepem el dos, arribem a una altre pista i apa a correr, és més o menys palanera, fem un revolt i apareix el Marquet de les Roques, una curta baixada ens porta al fons de la vall i des d’allà remuntem cap a l’era de l’espectacular casalot, control i avituallament, saludo a la Carol que està enfeinada omplint vasos d’aigua, al costat hi ha l’Aran jugant amb més canalla, m’hidrato i apa torne’m-hi, la sortida del Marquet és implacable, una bona rampa, la començo corrent però m’és impossible acabar-la, començo a anar tocat…..em passa molta gent (mentre no em torni a passar el passarell de la jaqueta a la cintura…), encara estem a la meitat….bufff la cosa pinta negre….segueixo pujant, apretant els genolls, començo a tenir molta calor, un tros de pla, baixada, arribem a una casa, passem pel darrera i vinga un altre cop amunt, faig figa, i camino, miro endavant i veig la gent com s’enfila pels cingle, ostia !!!! quina pujada !!! no se quan tardo a fer-la però s’em fa eterna, faig un parell de parades a mig per recuperar-me, tinc uns calfreds que hem deixen glaçat, quan arribem a dalt veig el següent control (Era Ventosa) més avall.
Vaig baixant quan de cop sento un impacte a la closca, em giro i vaig a Panzer que m’ha etzivat un dels seus projectils de 105mm, feia estona que em cridava però com que anava amb l’Mp3 no m’enterava, la veig molt bé i amb bona cara, quina sort !!!!, mentre parlem ens atrapa en Leffy, quina grata sorpresa, el capi ha tornat amb més força que mai !!!! arribem al control, xupinazo de PowerGel, aigua i som-hi !!!! em poso darrera de Panzer, el capi obre la marxa, anem fent per la carena, arribem uns cingles, toca enfilar-si, collons si que van forts aquest parell !!!! arribem dalt del cingle i parem hi ha cua per baixar quan fa uns minuts que estem parats sentim uns crits “Marató, marató !!!” ens girem i veiem que s’acosta un tio cagant llets, és el primer de la marató, ens apartem per deixar-li pas, passa com una exal.lació, més tard i mentre seguim esperant ens passarant el 2on i el 3er….quines bèsties. Ens arriba el torn de baixar , un parell de salts i sóm baix, anem en fila, tanco la marxa i em costa seguir el pas dels companys que poc a poc es van distanciant…..torno a estar sol, puja baixa puja baixa, és un no parar i un autèntic suplici, estic més estona caminat que corrent……al cap del que em sembla una eternitat tornem a ser a la Vall d’Horta i arribem al Castell de la Pera, últim control i avituallament, 4km per meta diuen, uf, encara, allá m’atrapa la Txell, en un tres i no res desapareix de la vista, a correr ara que es pot, un camí planer i amable que almenys es deixa correr, m’adelanta un noi que a la següent rampa es posa a caminar, jo segueixo corrent i l’avanço i es posa a correr darrera meu, no se si es que s’ha picat o és que vol que li faci de llebre….me la bufa, prou feina tinc amb mi mateix…..arribem a la casa de La Roca, allá els veïns han muntat un avituallament “pirata” que s’agraeix moltíssim, queden 2 km diuen, és cert, però la meitat de pujada, ara corro, ara camino, tercer moment “surrealista” del dia, d’entre uns arbres surt un paio, deu venir de pixar suposo, es fot a correr, deu metres més endavant torna a parar i es posa en un racó del camí…el pobre te unes cagaleres de campionat i no te temps ni d’amagar-se…..per fi arriba la que s’intueix com a última baixada, em deixo anar, cames avall, em trobo amb un paio que fa molt mala cara està parat mig camí i no sembla estar passant-ho gaire bé, més avall,em creuo amb un parell de nois que pujen corrent, em pregunten si he vist a un corredor que feia mala cara, “Un no, dos, un pel més amunt” els hi responc , finalment veig les primeres cases de Sant Llorenç, últim cartutxo, enfilo l’última recta cap a meta, fa pujada, i com a colofo final a cada passa que faig els bessons tenen ganes de sortir-me per les orelles, finalment, arribo. 2h 58m. que malament que ho he passat, només sortir del control m’assec a terra i intento recuperar l’alè, quina animalada, estic desfet, l’he acabada, que és l’objectiu principal, però collons, mai hauria pensat que patiria tant, aquest cop si que he deixat un bon rastre de baba…..
5 comentaris:
jo també vaig deixar un rastre de baba que deu ni do...
veus que be, ja tens una pàjara mes al teu curriculum!!!
de tant en tant va be veure l'home del mall a prop, així quan esta lluny corres mes perquè no t'atrapiiiiiii
au adeu
Baba i de labona ens vam deixar....
Mare de Déu senyor! Sort que no em vau convèncer. Si arribo a venir encara estaria a la UVI o al manicomi. Això és una bogeria. Amb lo bé que es correr per la Salut els dijous al vespre...
Moltes felicitats a tots. Si no sou l'equip més potent és perquè sou modestos i no voleu deixar a la gent amb ridícul.
Ànims i a per la propera!
Esteve, suposo que lo de posar-se uns branquillons a la boca és una tàctica psicològica per enfonsar al ribal. A mi m'hauries enfonsat i encara ric veient la foto, ets un campeón!!!
Publica un comentari a l'entrada