La Salut-La Mola-La Salut

Bona tirada la que ens vam fotre ahir 4 leffers i un artista convidat, en Valentí, que vam sortir des de La Salut a les 6 del matí i tornàvem a les 11 amb 42km i 1400m+ (i uns altres de baixada, és clar) a les cametes.

Encara que la intenció era rodar molt tranquils i agafar-nos-ho amb molta calma, la cosa es complica amb la presència d'en Valentí, un pare de l'escola de la meva filla, un tipus experimentat i dur de pelar que ens aporta ritme i ens fa treure l'esperit leffer que portem dins.

Cal destacar la presència d'en Ramon (Feliç) que no s'ha tallat ni un pèl i a les 6 del matí es presenta a La Salut amb ganes de gresca. Encara que ell no farà les 2 Cares, pensa que és interessant ensenyar-li al cos què suposarà estar rodant més de 5 horetes.

La cosa comença distesa i arribem a Castellar calentets. Allà comencen als insults al portador del GPS, insults que haurà de suportar durant les 5 hores que dura el trajecte. Ens costa una mica trobar el camí bo, però un cop trobat ja no ens tornem a perdre. Comença la pujadeta i arribem al camí de la Matagalls amb en Mesteño i el Feliç una mica enrera. Aquests ho aprofitaran per agafar una drecera i plantar-se a La Mola alhora que en Valentí, fotent un sprint fins el monestir (qui els va parir...). A en Llebreta li va del canto d'un duro que no li agafen rampes als bessons i ha d'afluixar al tram final per arribar amb garanties a dalt. Un cop allà, es calça els compressors dels bessons i òs pedrer!!!! quina bona sensació!!!! Les tibades dels bessons desapareixen i el panorama canvia completament. Mengem una mica i au, cap avall que fa baixada.

En Valentí i en Bala baixen ràpid i la resta ens limitem a baixar.

Comença la calor de veritat i l'aigua comença a acabar-se. Al arribar a Castellar passem per la font de Sant Antoni (quin detallàs això de marcar les fonts al gps!!!). Providencial aigüeta fresca que ens fa revifar i encarar els últims 10km amb més optimisme que 5 minutets abans. Són 10km de pista ampla i assoleiada, el pitjor escenari possible, però quan pensem amb la pujada d'escales i asfalt final, pensem que l'infern encara no s'ha acabat, no, encara ha de començar...

Una sortida per recordar, sí senyor, bona companyia, bon entorn, bona temperatura.....molt maco tot plegat.