Cursa de Pineda I

El passat diumenge dia 14 es va celebrar la VII Cursa de Pineda de Mar, els Leffer’s Runners no se la podien perdre, va ser aquí on fa dos anys es va donar a coneixer al mòn aquest potent equip, malauradament l’equip no va poder ser-hi el complert, en Fortex tenia una festa “familiar” i el gran Leffy no podia correr degut a una lesió a l’espatlla (li intentarem fer veure que no es corre amb l’espatlla però ni cas tu…), aquest però va venir a animar a la resta de l’equip….i a menjar paella per dinar, la resta es va encarregar de mantenir ben alt el pavellò….bé, de fet alguns el varen mantenir més alt que altres……

A les vuit arribem a Pineda, no fa gaire sol però l’ambient és força calorós, arriba un dels moments més esperats del dia: en Liebrecilla reparteix les noves equipacions, collons quin goig que fem, en Pau (que no s’ha volgut perdre l’oportunitat de batres amb els Leffer’s) i la Meritxell fan les fotos de rigor i després de deixar les bosses al guardaroba anem a escalfar una mica, de fet en 5 minuts estem més que escalfats, tots suem com porcs, busquem un racó discret (al costat del passeig marítim) i fem una pixada de germanor, falten 5 minuts per les 9, ens dirigim cap a la sortida.

PATAPUM !!!!!!!!!! un fort tro és el senyal de sortida, tots ens posem en moviment, només creuar l’arc de sortida, Librecilla, Leftenzing, Foulard, Bala i el Pau desapareixen de la meva vista, per sort en Waras surt més calmat i em poso al seu darrera, la veritat és que em costa seguir-lo, al cap d’uns minuts ja m’estic cagant amb la puta Mola de la setmana pasada, tinc les cuixes encarcarades i les cames em pesen dues tones, lentament en Waras em deixa enrere…..corro envoltat de gent, m’agobio i surto del riu humà, m’enfilo a la vorera almenys aquí vas més al teu rotllo i ningú t’emprenya…..s’acaba la vorera torno a entrar a la marabunta, la pudor de suor em colpeja com un cop de puny, km3, vaig un pel més suelto però començo a odiar l’asfalt, amb lo bé que es corre per la muntanya……

Km 4, la cosa ja s’ha estirat un xic, es respira i es corre millor, de sobte, oh!!! sorpresa entre quatre matats que van pitjor que jo veig la inconfusible silueta d’en Waras: gorra vermella, samarreta Leffer’s, i un parell de portuberancies musculars a cada cama, sembla que va pillat, decideixo mantenir el ritme, si le atrapat no crec que s’escapi així com així…..m’hi vaig acostant poc a poc, quan sóc a la seva alçada li dono uns copets a l’espatlla i es gira : “Hombre Oriol, como vamos ???” li contesto traient-li la llengua (en senyal de cansanci no pas de burla), porta auriculars i si li contesto verbalment no em sentirà….l’adelanto i em poso davant seu, vaig fent al meu ritme……….al cap d’una estona em giro i ja no el veig, el pobre va petadíssim, segueixo corrent, la calor apreta força, km 5: avituallament….uf que bé!!! aigua!!! no bec massa, un parell de glops i la resta me la tiro per l’esquena, error, la primera sensació és molt agradable, però la samarreta xopa se t’enganxa a la pell i és molt incòmode, cagon l’ou i encara falten més de 4km…….més endavant reparteixen esponges xopes, aquest cop només em mullo el cap i la cara…

Els minuts passen lentament, em dona la sensació que vaig a 2 per hora, però mica en mica cauen els últims km, adelanto a un paio que tot i ser una mica gilipolles es mereix tot el meu respecte: corre amb unes bambes tipus “Converse”, és a dir sense sola, de lo fetes pols que es veuen, porta una samarreta de coto blanca 2 talles massa gran i per rematar-ho va amb pantalon de xandall llargs, d’aquells amb botons al costat, brillants…..el pobre va xop de dalt a baix i sembla que en qualsevol moment hagi de caure…pobre diable, uns metres més endavant m’adelanta un paio esprintant…..curiós un parell de kms enrere anava caminant i bufant…..encara més curiós, 100 metres enllà i m’el trobo caminant d’esquena amb cara de passar-ho malament, aquest no es mereix el meu respecte, es mereix que algú li foti un calvot per inútil…..finalment arriba el desitjat km 9, ja li veig la fi, 4 minuts més i ja està, enfilo l’última recta i al minut 46 amb 21 segons travesso la línia de meta.

Estic mort, camino lentament i em dirigeixo cap al camp de futbol on l’organització i ha situat el avituallaments i tota la pesca, allà em trobo amb en Leftenzing amb un somriure d’orella a orella: els ha guanyat a tots, a tots el Leffer’s clar, en Waras arriba al cap d’una estona, està totalment abatut, el fet de que el passes i a sobre el deixes li ha tocat la moral, em sembla que a la que pugui me la tornarà sense contemplacions, agafem aigua i Coca-cola i ens reunim amb en Pau, la Meritxell i en Leffy, el Pau està content a batut a alguns Leffer’s però en Foulard i Leftenzin se’li han resistit……pel que expliquen els piques han estat gloriosos, esperem que alguns dels protagonistes es digni a fer-ne una breu crònica, com que un servidor no hi era es veu incapaç de fer-ne una sense cometre cap error….

Al cap d’una estona ens trobem tots, dutxats i amb millor cara ens casquem l’entrepà de butifarra que donen, riures, comentaris mordaços d’en Waras i plans per les següents cites lefferianes, finalment posem fi a una magnífica jornada per Leffer’s Runners