20 de juny del 2009

1era Cursa Lefferiana de l'Obac

Dijous, 18:15 i encara sóc a casa, deixo en Roc amb ma mare, agafo la moto i surto cagant osties, faig tard, travessar Sabadell és llarg, per sort a la carretera SBD-Matadepera no hi ha radars, 18:35 arribo al punt de trobada, aquest cop hem quedat al pont que hi ha abans d’arribar al hoquei, la puta !!!! quanta gent, avui sóm multitud, quan arribo sóm onze i encara en falten tres, total: 14 correcamins disposats a anar per on el mestre Famau ens digui, els Leffer’s Runners hi són al 90%, només hi falta en Leffy que continua amb els seus problemes d’espatlla, en Liebrecilla i en Fortex s’estrenen, són conscients que no poden perdre passada, la Cavalls de Vent és molt aprop, a més hi ha en Famau (obviament), Panzer (ben carregada de munició per quan s’obri foc), el Miquel (discret però sempre a punt) i quatre companys que ens acompanyen per primera vegada: l’Oriol, el Pau (no el de sempre, un altre), el Jordi i el Xavi. El recorregut d’avui és simple: deixar tres cotxes a Coll d’Estenalles agafar el cami de l’Obac i baixar fins on som ara……no res és tot baixada……i uns collons.

Baixem dels cotxes i enfilem per la pista, en un moment sóm dalt la carena, és una pista força agradable de fer, estones va planejant i baixant, de tant en tant hi ha algunes rampes que es deixen fer bé perque són curtes però molt intenses, avui la cosa està molt dispersa, al començament en Famau, Waras i jo mateix anem al capdavant (en Waras no para de repetir-me que no s’en oblida de Pineda i que més val que em guardi les espatlles…), però Leftenzing, Foulard, Liebrecilla, Bala i l’Oriol no tarden a imposar la seva llei, el grup s’estira i es disgrega, el ritme és fort, deixem l’ample pista i ens endinsem pels corriol, les posicions capdavanteres canvien constantment, l’Oriol sembla que està posant les coses difícils a Foulard i Leftenzing, Liebrecilla i Bala intenten no perdre’ls, jo mateix em trobo prou bé sinó per seguir-los si per no perdre’ls de vista, aconsegueixo batre la meva propia marca de pulsòmetre i em poso a 185 en alguna pujada, en Waras sembla que perd pistonada; hi ha força trencalls, quan dubtem parem i esperem a la resta, com sempre el Famau ens porta pel bon camí, l’últim a arribar és en Fortex, el pobre va ben pillat, feia dues setmanes que no corria i avui ha vingut mig enganyat, algú li ha dit que seria poca cosa, “1 horeta, planera”, Panzer li fa costat i està força estona amb ell, així no se li fa tant dur, arribem a la Font de la Pola, alguns aprofiten per saciar la seva set amb la cristal-lina i fresca aigua, sortim disparats un altre cop, Leftenzing surt primer, Famau després i jo al seu darrera…….el ritme és molt alt, em costa de seguir-los, una estona després sento passes darrera meu, ja els tinc aquí: l’Oriol, Foulard i cia. els deixo passar, tampoc es plan de putejar, per sort ja es veu el coll de la Pola, arribem esbufegant i parem a esperar la resta.

Agafem un camí ja conegut de fa un parell de setmanes, Famau, Panzer i jo anem al capdavant, sembla que en Famau s’ha deixat alguna cosa al foc, vaig enganxat als seus talons, massa enganxat, amb prou feines puc esquivar les branques i les pedres, no les veig a venir…..seguim apretant, en Famau es gira i em pregunta: “Com va la Mireia??”, “Bé, al darrera” dic, la porto ben enganxada, i no dona treva, a tret la reductora i ja porta la directa….però tot té un final i al cap de poc ja tenim al darrera els cinc genets de l’apocalipsi, passen al capdavant i intento enganxar-mi, som-hi, seguim corrents, esbufego, i començo a notar els primers dolors pectorals deguts a la suor i al fregament de la samarreta, no hi ha dolor, no hi penso; arribem al Pou de Glaç, reagrupem i seguim, anem a parar a una pista que ens porta al coll d’on surt la pista que porta a la casa de l’Obac, aquest cop però no hi baixem, enfilem cap a’altre direcció.

Queda poc, o això sembla, seguim la pista, amb continues pujades i baixades, un altre coll, parem, en Waras ens atrapa i no para, segueix, té les cames vermelles com pebrots de l’esforç, el segueixo i em poso al seu costat, la resta esperen al grup, la pista s’enfila, en Waras punxa, i ens atrapen els que ja esperem, deixo al company enrera i apreto, m’adelanta el Xavi, el molt puta s’ho tenia tot guardat, la pista es fa llarga, puja, baixa i torna a pujar, és un no parar, finalment arribem al punt culminant, un últim coll des d’on ja es veu la carretera, en Waras no para i segueix, esperem la resta,arriben tots menys el Fortex i en Famau, venen poc a poc, els esperarem als cotxes, “Que?? anem a atrapar a Waras??” li pregunto a Leftenzing “Vinga” diu, “No l’atrapareu pas ja” diu en Foulard, però ja sóm rampa avall, gas a fons, Leftenzing em passa, “Estira la passa!!!” crida….no puc anar més ràpid, si o faig m’estampo, 10 metres abans d’arribar atrapem a Waras i acabem tots tres plegats.

UFFFF!!!!!!....ja hem acabat, ja sóm gairebé tots a baix, Fortex i Famau arriben pocs minuts després, la cara de Fortex ho diu tot….les ha passat ben putes, però ha aguantat que d’això es tracta, 20 km i 1h 40m, no està gens malament, ara és l’hora dels comentaris de la jugada, les felicitacions etc…alguns marxen de seguida, són les 21:00, hora d’anar cap a casa, l’Oriol fa de taxi i acompanya als conductors a buscar els cotxes, en Famau, Panzer, Waras, Leftenzing i jo ens quedem…..Panzer diu que te una bossa amb Aquarius i Coca-coles al cotxe del Pau…..és un bon motiu per esperar-se, en Famau ja prepara el dijous que ve “Anirem a correr per prats, suau, que el dissabte la Mireia té la cursa”…..sincerament no m’el crec, dijous que ve tornarem a patir i a suar de valent……que és el que ens agrada.

3 comentaris:

Mireia ha dit...

molt bò!!!!!!! :-) córrer al vostre costat és sempre una sorpresa!! molt guai!! però desitjo que aquest pròxim siguin menys de dues hores :-) Felicitats per en Fortex !!molt valent.
Panzer

Ramon ha dit...

Sort que no hi vaig venir! Encara que em foti, Madrid em va salvar del que hauria estat la meva tragèdia.
Ja tinc un rau-rau a la panxa pel dijous vinent. Clemència! Clemència!...

Fortex the truck ha dit...

Gràcies mireia vaig patir una pajara de veritat, sort d'en Ramon que va estar al meu costat sinó encara hauria pillat molt més, impagable!!!!!!

Aviam si dijous puc venir a patir una mica menys

Fortex