Cursa de Pineda II

Ja feia dies que estava a l’ambient… el diumenge a Pineda, a córrer com conills, a per els mitjons que ens salvaran la temporada, o tan sols per el plaer de sucar-se a la platja i menjar-se un arròs un cop acabada la cursa. Amb la moral a dalt de tot i les noves equipacións que tanta feina han portat al Liebrecilla…

7:00 AM Crta. BCN. quatre paraules, i tres cotxes.. important desplegament del parc mòbil Lefferià, el cargol i jo arribem amb el temps just.. els altres membres ja frissen per posar la primera i enfilar l’autòpsia “gou to bich”.

Arribem a l’aparcament a les 8:00, iniciem el ritual previ, pixarradeta a peu de cotxe per tal de començar a marcar territori, recollir els dorsals, repartiment de les noves, spectacuars, lleugeres, i grogues samarres. Els paparatzzis s’aglutinen com abelles a la mel, els flaixos ens deixen uns instants amb les retines trencades de dolor, els segurates privats els fan fora a patades i gargalls i per fi podem sortir a rodar una miqueta, per tal de escalfar l’ambient i les cames.. rodem en grup entre els plans carrers de Pineda, notem com les samarretes se’ns posen be i notem que fotrà una calda de tres parells d’ous. Ens parem a estirar una miqueta i ens situem a mig aire darrera de la cinta de sortida. Situada en una avinguda plena de gom a gom de cossos nerviosos i pels per tot arreu (alguns van depilats, altres semblen l’ossito Mischa, ple de pels i ja maduret), rocecillos involuntaris per tal de agafar posició i començar a córrer des de l’asfalt i no per sobre les voreres, esquivant arbres amb els seus escocells trenca turmells, pilones de ferro capadores...

A les 9:00 PUUMM!!!! petardazo i traca per començar a córrer. Sortida en massa uns 30 segons fins la catifa de la veritat. pi pi pi pi pi quin fart de passar xips en un moment. Ens animen el David, la Txell, i la Berta que ens fan de suport extern, que amb ganes de que correm ràpid per poder anar a la platgeta i a menjar l’Arròs que ja es tradició,ens diuen adéu. Esquivant els talons dels contrincants mes lentets, bessons depilats , entre cops suaus de colze i olors corporals anem fent via, el Liebrecilla i el Foulard avancen per l’esquerra de la cursa, el Bala Humana, Pau ”el Tapao”, i un servidor correm per el mig de la calçada, El Cargol i en Wallas fan la seva guerra particular, els kilòmetres cauen ràpids, anem a 4:05/4:10 el Km.. el Foulard cau a la tercera posició, al capdavant el Liebrecilla que sembla que la lesió era al cervell en contes de a la cama, tal i com ens explicava sobre la línea de sortida... i ja ens porta a tots collats al seu darrera, el Pau feia la seva feina... decidit a enganxar-se al cul del Liebrecilla i el Bala Humana comença a fer la transició cap a ritmes mes tranquils i es despenja. El cargol que amb la seva nova closca de Titani ultra lleugera està barallant-se amb un Wallas, que sembla que avui visiti les parts mes obscures i fosques del “no puedo mas”; “notinccamesquetincpals” i amb un crono de 4:21 el Km, defensant la reraguarda de els atacs dels maima o els catapillu... avança cap a una bona marca.

Estem arribant al Km 5 abans però passem per sota uns ruixadors que ens refresquen i ens treuen una mica de temperatura, no fa sol, però l’enganxor de l’ambient es considerable.. un cop d’ull ràpid al darrera i veig el lluir gloriós i encegador del groc de la samarra del Foulard, a darrera seu patint com tots els que som allà el Pau, passem per l’avituallament, el Liebrecilla hem fot l’ampolla d’aigua, per sort hi ha un xavalet amb una altre ampolla uns metres enllà.. dos glops, sense forces per xuclar ni temps per apujar el cap, hem limito a apretar l’ampolleta i engolir el líquid que m’omple la boca, el que sobra el buido sobre el cap.

Ara la cursa ja està estirada, es pot córrer força be, entre horts i algun pontet, amb ràpides rampes i amistoses baixadetes, avançaments i giravoltes anem tragant kilòmetres. PI PI PI PI passem per l’Equador de la prova, el ritme el portem ja assimilat, tan de bo l’aguantem fins als 8 o 9 Km. Desprès ja serà una altre guerra

Un esbufec conegut hem retrona dins l’orella quan passem per sobre la catifa dels 5 Km. Es el Liebrecilla, sembla que un sobre escalfament general, de tendons, muscles, neurones i reg sanguini li fan abaixar el cap i cedeix la posició d’honor al Leftenzing, que assumint, el millor que pot, tibar del grup mira al terra i apreta el cul.. l’esforç fa que cap allà al Km 7’5 o 8 miri enrere i vegi el Foulard i en Pau encara cargolats al darrera..

Arribem a la zona de les esponges, n’agafo una ràpid la buido sobre el cap, com que hi ham varies taules n’agafo una altre i me’n donen una de seca ... i cagòn la... al cap de una estona eterna per a mi i curta per el Foulard, amb un gest amb el braç demano clemència, canvi, relleu, necessito trobar una roda amiga que enfoqui els dos KM que falten, amb frescor i treball d’equip potser arribarem sencers... les pregaries són escoltades i soc avançat, m’enganxo als talons del Foulard, que amb la nova responsabilitat i un culet la mar de rodonet de una corredora augmenta la carència de passes, el Pau, content amb la feina que ha fet, ens diu adéu, i es queda uns metres o uns segons per darrera. Correm per el passeig marítim, es pla i ample, la gent apostada a les voreres fa la onada quan passem, tallant l’aire, els membres del Leffer’s

Tota la carn es sobre l’asfalt, el sol comença a sortir i ens castiga els clatells, la cursa entra a dins la ciutat i les ombres dels edificis fan de para-sol salvador, per tal de controlar la suor, que ja fa estona que amara dels nostres cossos atlètics i herculians, entrem al últim kilòmetre i el Foulard decideix que ja en te prou de mirar el culet, apreta i treu uns metres al Leftenzing que veient a prop la possibilitat de perdre l’estela de la llebre puja les pulsacions i abaixa el cap... entrem a la recta final i estirem la passa, 500,400,300... el Leftenzing sap que si l’ataca amb decisió l’esprint serà seu... el Foulard va avançan corredors i mira enrere, però ja no hi ha temps de reacció, el Leftenzing apreta el Kerrrssss i l’avança per la dreta, 200, 150... vinga a fondo crida el Foulard, 100, 50... el Leftenzing aprofita la velocitat terminal per avançar encara a tres o quatre animes en pena i entra sota l’arc amb el cor a la boca i la victòria treballada, en els esprints de les pedritxes... Foulard i Leftenzing es recargolen en la seva bilis uns metres enllà de la línea d’arribada, el Tapao entra uns segons desprès amb l’objectiu acomplert i una cursa mes entre pit i espatlla, entra també el Liebrecilla a la posició 345 i sense molèsties a la cama, cosa que l’hi reforça molt la moral de cara al repte dels cavalls. Amb un respectable temps de 43:24 para el crono el Bala Humana, que mica en mica, Km a Km està trobant la forma i el nervi que va assolir en les seves millors curses.

El Cargol, amb la nova closca alleugerada destrossa el crono amb una marca de 46:21. Deixa una mica de baba d’autocomplaença a l’arribada, conscient que basar la dieta amb enciam i prou tampoc es tant dolent i que els dijous es noten, una menció especial mereix en Wallas, no era el seu dia o els auriculars enganxats amb cinta de pintor a les orelles l’hi ha alterat l’aerodinàmica i l’hi han fet mes nosa que servei, entra a vint segons del cargol i se’n va directa a buscar la birra i l’entrepà de botifarra.

Un cop dutxats i amb els mitjons nous als peus, ens retrobem a la Berta, la Txell i el David, ens assentem al camp de futbol i ens fotem unes birres, tot fent història, l’ Speaker de la cursa repetia el nom de LEFFER’S RUNNERS!!!! No era uns il·lusió auditiva... el Foulard havia suplantat la Leffer Vero s’havia colat a la classificació femenina, amb tanta destresa que a la seva categoria va fer pòdium!!! Si senyor, per respecte a la quarta participant no ens varem presentar a recollir el premi, i quan ho varem fer aquesta ja el tenia a la seva vitrina!!!

Magnifica jornada de curses, estrenem equipació i fem “podi”, i això no es tot... els mes afortunats es queden a la vila de Pineda a disfrutar d’un arrosset i un banyet a la platja ...

Leftenzing