I després de Nadal.... Sant Esteve!!

Leffer's Runners gairebé al complert

Sense temps per descansar les cames i amb un pronòstic meteorològic desfavorable, Leffer's Runners s'apunta en massa a la cursa del Riu Ripoll!! Això sí que és tradició!! Per alguns membres és la quarta edició consecutiva, per d'altres la primera, però per tots nosaltres és la cursa de casa!! Ens coneixem tots els fangars, allà on fa una mica de baixada i es pot apretar una mica més, allà on es pot empènyer algun Maima barranc avall i que no el trobin a faltar...la cursa de casa, vaja!!!

Estava més que anunciat: per Sant Esteve plourà. I així va ser. Però encara que no hagués plogut, el fangar hauria estat allà igualment!! Liebrecilla es va encarregar personalment de regar el recorregut, fent-lo impracticable i augmentant així les seves provabilitats d'èxit. Però no va comptar amb la presència de l'incombustible Oriol Argemí ni de l'internacional de l'equip, en Jospi, que es van endur el primer i el segon lloc respectivament.

Després de la Tirada Animal del passat diumenge pels rodals de Sabadell i la Pujada a La Mola del dia de Nadal, quedava rematar aquest final d'any amb una gran cursa (mentida!! que falta la Sant Silvestre).

Feia fred, però no el suficient per fer quedar a casa l'esquadra verda i negra (després dels -3ºC i 30km del passat diumenge, qualsevol matí és un meravellós i agradable dia del senyor). De mica en mica van arribant els Leffers: Jospi, Oriol Argemí, Laura, Leftenzig, Tapao, Cargol, Liebrecilla, Bala Humana, Agujita, Marc Cirera, Foulard Amarillo, Mario Bros, Anna Ferrer, Dama Humana, La Senyuu i Panzer. Ja hi som tots!!! Mentida!!! Faltaven en Wallas, Foulard Rojo, Blacky (felicitats per l'estreno!!) i el nostre capi, en Leffy, que segurament va estar pendent de la ràdio a veure si deien alguna cosa.

La sortida més animal de les que he vist mai: tots junts darrera d'una línia imaginària llarguíssima. Al cap de 100m hi ha un coll d'ampolla que et pot fer perdre uns 15minutets si arribes tard. Pata-pam! tots a córrer més que el veí per evitar l'embús. Fang, cops de colze, iaios empesos cap endevant per forces desconegudes, trepitjades i algún insult. La marea Leffer va tenyint de verd (amb matissos negres) el curs del riu Ripoll, oferint una impressionant taca lefferiana que es veu desde La Mola, segur. Trepitjant fang i saltant obstacles, esclatant els bassals i fent petar la fina pluja a la cara, els Leffers avui volen com mai amunt i avall del riu, suant la samarreta i guanyant-se els canelons i els hectolitres de cava que toquen pel dia del nostre estimat Foulard.

Aquest any han fet més visible l'avituallament col·locant a un parell de borratxos amb un bastó i dues ampolles de conyac. No se'ls entén el que diuen, però et fan aixecar el cap i així poder veure una fila de gots blancs amb aigua (camuflats damunt del passamà del pont).

Com a totes les curses, més tard o més d'hora arriba el cansament i els pensaments negres: m'estic rebentant, ja no puc més, m'està avançant tothom, jo només volia passar-m'ho bé i no agonitzar d'aquesta manera, tinc flato-mal al bessó-mocs-i em costa respirar, el meu cos ja no respòn i com enganxi malament una pedra me la fotré.... però també passen els kilòmetres.... i de cop i volta tot es torna de colors altra vegada: aquí he vingut a córrer i correré tant com pugui!!!m'hi penso deixar els nassos!!! encara tens forces per evitar que el tipus que respira pitjor que tu i que s'acosta perillosament t'avanci als últims 50metres!!!!Jooooodeeeeeeeeeeeeeeer!!Sort que s'ha acabat això. 100m més i rebento.

Una gran cursa. Excel·lent paper de tots els Leffer's, TOTS.